16
de febrer
del
2021
El poeta i arquitecte català Joan Margarit, nascut a Sanaüja (la Segarra), ha mort aquest dimarts als 82 anys a conseqüència d'un càncer. L'escriptor, una de les figures literàries més reconegudes, havia rebut guardons com el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat, rebut per Casa de Misericòrdia el 2008; i el Premi Cervantes concedit el 2019 per l'obra Per tenir casa cal guanyar la guerra, amb motiu de la qual va concedir una entrevista a NacióDigital.
Anteriorment, havia rebut els premis Carles Riba i, en l'àmbit de l'Estat, el Nacional de Poesia i el Nacional de la Crítica. També va guanyar el Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda. La seva última distinció, el Cervantes de 2019, la va rebre el passat desembre de 2020 de les mans del rei espanyol Felip VI, en una visita clandestina a Barcelona.
La visita va ser tota una sorpresa perquè no estava prevista ni a l'agenda d'activitats de la Casas Reial. Els monarques van estar acompanyats pel ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes. Margarit és un dels referents de la poesia catalana. La seva obra, plena de varietat temàtica, tenint com a centre la relació que hi ha entre la vida i la poesia.
Tot això ho vestia amb una lírica d'estètica realista i intimista, perquè, tal com explicava ell mateix, es donin dins del poema les condicions necessàries perquè sigui possible la vida. La seva producció es va iniciar en castellà, ja que va escolaritzar sota el franquisme, i no és fins als anys 80 que comença a emprar el català.
Des que s'ha conegut la notícia de la seva mort, a les xarxes s'han acumulat missatges de condol, com el de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i el del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que en una piulada en català reconeix que "la seva genialitat amb la ploma ha estat acompanyada sempre de l'estima dels lectors".
Anteriorment, havia rebut els premis Carles Riba i, en l'àmbit de l'Estat, el Nacional de Poesia i el Nacional de la Crítica. També va guanyar el Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda. La seva última distinció, el Cervantes de 2019, la va rebre el passat desembre de 2020 de les mans del rei espanyol Felip VI, en una visita clandestina a Barcelona.
La visita va ser tota una sorpresa perquè no estava prevista ni a l'agenda d'activitats de la Casas Reial. Els monarques van estar acompanyats pel ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes. Margarit és un dels referents de la poesia catalana. La seva obra, plena de varietat temàtica, tenint com a centre la relació que hi ha entre la vida i la poesia.
Tot això ho vestia amb una lírica d'estètica realista i intimista, perquè, tal com explicava ell mateix, es donin dins del poema les condicions necessàries perquè sigui possible la vida. La seva producció es va iniciar en castellà, ja que va escolaritzar sota el franquisme, i no és fins als anys 80 que comença a emprar el català.
Des que s'ha conegut la notícia de la seva mort, a les xarxes s'han acumulat missatges de condol, com el de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i el del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que en una piulada en català reconeix que "la seva genialitat amb la ploma ha estat acompanyada sempre de l'estima dels lectors".
La llista de polítics i líders socials que han piulat i que segueixen reaccionant inclou la candidata de Junts, Laura Borràs, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o Jordi Cuixart, president d'Òmnium. Institucions com el Gran Teatre del Liceu, d'on Margarit era poeta resident de la temporada, també li han dedicat un sentit adeu.Lamento profundament la mort del gran poeta Joan Margarit, l'arquitecte de les paraules. La seva genialitat amb la ploma ha estat acompanyada sempre de l'estima dels lectors. Un dels nostres poetes més llegits i estimats, deixa un gran buit en la nostra literatura. pic.twitter.com/YkvDJ0mxyp
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) February 16, 2021