Sergi Talamonte Sánchez , 3r Tinent d’Alcalde i Regidor d’Habitatge i Transició Ecològica, arriba pel marge esquerre dels Camps Elisis a la cita amb Nació Digital. Un dels socis de Govern d’aquest tripartit que estan al capdavant de l’Ajuntament de Lleida després de molts anys de lideratge socialista.
Acompanyat, tota l’estona, de la seva bicicleta i amb el compàs lent de la cadena fregant pels plats del vehicle, Talamonte repassa la crisi de govern que va acabar amb una destitució i es lamenta per la lentitud de les administracions per impulsar tots els projectes en facultat d’Habitatge i Transició energètica, tot i que reconeix que després d’un inici decebedor, comença a veure els brots del canvi que des del primer dia volien impulsar.
- El regidor Sergio González ha estat destituït sense haver comès cap il·legalitat. Sense el Comú de Lleida hauria passat això?
- M’agradaria pensar que sense el Comú també hauria passat. La resposta de Junts ara comença a ser satisfactòria, però no ho va ser des d’un inici. Van tenir dues setmanes per prendre alguna mesura, però hem arribat al punt que ha hagut de ser l’alcalde el que ha resolt la situació, i això ja genera certa tensió.
Nosaltres quan vam fer el pacte de Sant Joan vam deixar clar que la lluita contra la corrupció, que en aquest cas no és corrupció sinó maneres de fer i conductes polítiques poc ètiques, era una línia roja infranquejable i volíem canviar aquesta forma de fer política. Aquest va ser un dels compromisos que ens va servir com a pilar per entrar al govern.
- Hauria de cedir l’acta de regidor?
- És un tema molt personal, jo si fos ell cediria l’acta. També entenc que si ell creu que no ha fet res dolent es vulgui defensar. Depèn molt de la lleialtat de la persona amb el seu grup o si venies a fer una feina col·lectiva o una feina personal. Si no deixa l’acta quedarà un relat complicat, ja va passar amb la senyora Rosa Maria Salmerón i repetir la història li estaria fent un mal servei al seu grup. No obstant, la governabilitat està assegurada.
- Creu que el regidor d’Urbanisme, Toni Postius, està implicat en qüestions poc ètiques que obligarien a prendre mesures?
- Totes les contractacions que són menors passen pel grup gestor, no es gestionen des de contractació. I el grup gestor depèn de la tinent d’alcaldia que és Urbanisme, és a dir, el regidor Toni Postius signava tot això. En tot cas, podia confiar amb el regidor Sergio i no mirava el que signava confiant amb la persona a qui li havia deixat la responsabilitat. La implicació que pugui tenir el senyor Postius ho sap ell mateix.
Quan vam fer el pacte de Sant Joan vam deixar clara la lluita contra la corrupció i el canvi polític que volíem per Lleida
- El lema de campanya del Comú a les eleccions era “Ciutat Valenta”. En què ho han estat aquest primer any i mig de mandat?
- Hem anat a afrontar problemes estructurals i enquistats en els espais que teníem capacitat de gestió i incidint molt en tots els espais que no tenim capacitat de decisió. Estem impulsant la participació ciutadana a Lleida, s’han posat en marxa els consells de barri i ara estem treballant en el consell de ciutat. A més, s’han fet processos participatius i s’està dinamitzant la participació ciutadana que venia de 0.
Estem afrontant una situació extrema que hi havia a la canera, un lloc amb una llarga trajectòria de males sensacions i remuntar-lo no està sent fàcil. Tenim unes instal·lacions deplorables, i aconseguir millorar la qualitat de vida sense capacitat diversió és difícil. Fins ara estem canviant la manera de treballar i estem amb la meitat dels animals que vam entrar, perquè s’està adoptant. Si seguim a aquest ritme, a finals d’any podrem tancar l’ala vella.
- Un informe de fa un any deia que l’Empresa Municipal d’Urbanisme estava en situació de dissolució? Com està ara?
- L’EMU ha estat fent una feina que tot l’equip ha assumit amb molta il·lusió. Afrontar aquest problema era un repte majúscul... agafar un deute de més de 50 milions d’euros i fer-hi front no era senzill. Solucionar en un any una cosa que arrossegàvem feia 17 anys; és el paradigma del què hem vingut a fer. Ara tenim un deute reestructurat, l’Empresa Municipal d’Urbanisme està fora de perill, i hem de pensar que fàcilment podia haver anat a un concurs de creditors.
L’empresa està fora de qualsevol dubte de viabilitat financera, hem millorat els indicatius de l’EMU i quasi tripliquem les ajudes rebudes per la Generalitat per a lloguer social. Aquest any, podrem dir que l’EMU entra en viabilitat econòmica. Estem accelerant molt la capacitat de gestió i fins i tot deixar-la preparada per assumir gestió de serveis públics.
- Hi haurà alguna modificació pel que fa a la Zona Blava de la ciutat de Lleida?
- És un altre punt molt important d'aquesta legislatura. Es va fer un intent de licitació de la Zona blava, i ens hi vam negar. Són recursos molt importants per a un ajuntament, i hem preparat l’EMU perquè ho pugui assumir, tenim moltes opcions de què puguem municipalitzar la zona blava de la ciutat. Creiem que l’Ajuntament està obligat a fer allò que estalvia més diners als contribuents.
Estem solucionant problemes enquistats en la Paeria de Lleida, reestructurar el deute de l'EMU és el paradigma del què hem vingut a fer
- Sobre la qüestió d’habitatge, la Paeria ha localitzat 388 pisos buits sense funció social i dona tres mesos per resoldre aquesta qüestió. Si els propietaris no fan aquestes accions, quins són els següents passos?
- En portem 388 de 17 propietaris entre bancs o fons voltors, però creiem que poden ser molts més, encara estem encreuant dades. Hem tramés aquesta informació al departament sancionador perquè gestionin el recàrrec del 50% de l’IBI. I encara hem d’enviar requeriments als particulars, però no està previst posar en marxa el procés sancionador. Els volem oferir portar l’habitatge a gestió municipal. S’estalviarien l’IBI, la multa del 50% de l’IBI i els hi asseguraríem el pagament del lloguer durant cinc mesos si hi ha algun impagament.
A més, la llei catalana ens permet posar multes de fins a 1.000 euros al mes fins que posin el pis en actiu, sancions de fins a 90.000 euros per incomplir requeriments de les administracions i fins i tot l’expropiació forçosa. Això són eines que tenim a la mà. Si poguéssim posar al mercat 500 o 600 pisos buits s’acabaria el problema d’arrel, no hi hauria necessitat d’ocupar. S’acabaria problema habitacional de la ciutat.
- És la Paeria un ajuntament poc amic de les entitats bancàries?
- Sí que som bons amics amb les entitats bancàries, si hem renegociat 40.000 milions d’euros amb ells. Ens hem assegut amb tots, un banc no és un insecte que no té sentiments. No barreja coses, que tu li requereixis un habitatge buit no vol dir que no puguis seure a negociar per solucionar problemes financers o parlar amb ells per animar-los a que s’impliquin amb un problema social.
- Un desnonament ara a Lleida s’atura més ràpid que fa dos anys? Què ha fet la Paeria en aquest aspecte?
- Han canviat les eines legals. També és veritat que la pandèmia ha parat el procés de desnonaments. Una de les figures que hem incorporat és una advocada en processos de mediació amb entitats bancàries per a desnonaments. Jo crec que la Generalitat continuarà legislant i esperem que el nou Govern ens continuï donant eines legals per seguir aturant desnonaments. Un habitatge ha de complir una labor social, no podem ocupar sòl mentre deixem habitatges buits.
- Pel que fa al projecte d’habitatge cooperatiu, en quin punt es troba?
- És més assequible que el lloguer i l’avantatge és que mai acabarà al mercat privat perquè és una cooperativa. Estem treballant amb La Closca i estudiant projectes amb possibles cooperativistes. És un tema que acaba d’aterrar a Lleida i hem de tirar endavant a poc a poc.
Volem escoles energèticament viables, implantarem mesures i posarem en marxa plaques d'autoconsum en escoles
- Vostè ha dit que la revolució de l’energia solar ha arribat a Lleida. Es posen algun objectiu en la qüestió d’abastiment energètic a la ciutat?
- En la situació que ens ha tocat viure és difícil assolir els objectius marcats. A més, ens trobem amb restriccions d’ús de sòl agrícola i zones protegides. S’està fent un estudi per tenir clar on podem implantar-ho.
La part que més estem impulsant és la implantació en teulada. La quantitat d’instal·lacions s’ha disparat, tenim els exemples de Sucs i Raïmat. També volem impulsar les instal·lacions solars en habitatges plurifamiliars. I les comunitats energètiques és allò que ens permet tenir les plaques de consum a 500 metres del lloc de subministrament. Unes plaques al Mercat del Pla ens permetrien tenir usuaris de les plaques a Ricard Vinyes o a la Universitat. És un tema que tenim ben encaminat.
- Les escoles de Lleida podran estalviar energia l’any vinent? Com?
- És un dels projectes importants. De cara a l’any que ve espero que hi hagi escoles estalviant d’energia. Ens hem de centrar en la millora d’eficiència energètica d’edificis municipals i escoles. Amb petites millores podem estalviar molta energia, com millorar un aïllament, millorar l’ús, que el bidell tingui clar els horaris...
A més hi ha un estudi conjunt amb la regidoria d’educació de les escoles. Quan tinguem els resultats, proposarem la implantació de les mesures, i el següent pas serà la instal·lació de plaques d’autoconsum a les escoles.