14
de febrer
del
2021
L'escrutini dels vots de les eleccions del 14-F supera l'equador del recompte. Amb més del 85% dels vots escrutats, PSC i ERC lluiten per ser líders en escons. Els socialistes i els republicans encapçalen l'escrutini, amb 33 escons cadascun. En vots, però, segueix al capdavant la formació de Salvador Illa. Junts, però, es posiciona com a tercera força, a prop dels líders, amb 32 diputats. En quarta posició se situaria la ultradreta de Vox, que entraria amb força al Parlament amb 11 escons. La CUP, cinquena força, pujaria fins als 9 diputats. En Comú Podem mantindria els 8 escons actuals i Ciutadans cauria en picat fins als 6. El PP baixaria fins als 3. El PDECat, que al principi del recompte comptava amb 1 escó, no entraria a la cambra.
Els col·legis electorals han tancat les portes sense cap incident destacat en una jornada electoral, la més atípica des de la restauració de la Generalitat, que s'ha celebrat amb normalitat. Les fortes mesures de seguretat sanitàries per evitar contagis de coronavirus han estat protagonistes, a més de l'important descens de participació, una de les més baixes de la història en unes eleccions al Parlament.
La constitució de les meses no ha estat un impediment en l'obertura dels col·legis electorals, que a primera hora del matí ja hi havia el 97% de les taules preparades. Les restants s'han constituït en les hores posteriors, arribant al 100% sense més problemes. L'abstenció era una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu ha previst 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.
Un 45,73% dels votants, ja havien anat a votar a les sis de la tarda, segons dades facilitades per la Generalitat, amb el 99,37% de les meses transmeses. La xifra és 23 punts inferiors als comicis de 2017, quan a la mateixa hora hi havia un 68,26%. A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Va anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es va quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors.
Els col·legis electorals han tancat les portes sense cap incident destacat en una jornada electoral, la més atípica des de la restauració de la Generalitat, que s'ha celebrat amb normalitat. Les fortes mesures de seguretat sanitàries per evitar contagis de coronavirus han estat protagonistes, a més de l'important descens de participació, una de les més baixes de la història en unes eleccions al Parlament.
La constitució de les meses no ha estat un impediment en l'obertura dels col·legis electorals, que a primera hora del matí ja hi havia el 97% de les taules preparades. Les restants s'han constituït en les hores posteriors, arribant al 100% sense més problemes. L'abstenció era una de les grans incògnites d'aquests comicis marcats per la Covid-19. El dispositiu ha previst 83 locals electorals més i gairebé 900 meses més que a les últimes eleccions del 2017. I s'han disparat a 30.000 les persones que han presentat al·legacions per no haver de formar part d'una mesa.
Un 45,73% dels votants, ja havien anat a votar a les sis de la tarda, segons dades facilitades per la Generalitat, amb el 99,37% de les meses transmeses. La xifra és 23 punts inferiors als comicis de 2017, quan a la mateixa hora hi havia un 68,26%. A les últimes eleccions al Parlament es va registrar una participació rècord. Va anar a votar el 79,09% i només el 20,91% es va quedar a casa. En canvi, als comicis del 2015 es va registrar una participació del 74'95%. La xifra més baixa de participació registrada en unes eleccions al Parlament va ser el 1992, que es van congregar un 54,87% dels electors.