11
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
11:25h
Catalunya té al davant el repte de convertir-se en una república digital. El Govern ha estrenat en aquesta legislatura que ara acaba el Departament de Polítiques Digital i Administració Pública (antiga cartera de Governació) amb l'objectiu d'impulsar estratègies i avaluar les administracions públiques i del sector públic, gestionar la connexió de tot el territori amb fibra òptica i posar les bases de les polítiques de ciberseguretat.
Què s'ha fet en la passada legislatura?
Des de la conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública s’apunta que la prioritat d’aquesta legislatura ha estat l’arribada a totes les capitals de comarca de la fibra òptica. El departament que lidera Jordi Puigneró considera una prioritat aquesta connectivitat, que és el primer pas per completar la connexió a tots els municipis catalans en el proper mandat. En total, s’han destinat 16,5 milions d’euros per enllestir aquesta connexió, que suposa l’estesa de 382 quilòmetres de cable de fibra òptica i inclou també els municipis i polígons industrials al seu pas.
L’executiu català també ha aprovat la creació de l’Agència de la Ciberseguretat de Catalunya, un organisme que ha de servir per vetllar per la seguretat a la xarxa i protegir els ciutadans d’eventuals ciberatacs, que també seran previnguts i detectats. El nou ens ha substituït el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) i s’estructura com una entitat de dret públic adscrita al departament de Polítiques Digitals.
Una altra de les obres de govern en matèria de digitalització ha estat l’impuls al port digital del Mediterrani, amb una estació de cables submarins. Ubicada a Sant Adrià de Besos, la infraestructura ha de facilitar que les dades viatgin de l'Àsia al continent americà i pot suposar un increment del PIB català d'entre el 2% i el 4% en els propers anys. El projecte Barcelona Cable Landing Station es posarà en funcionament el 2022.
Finalment, un dels grans projectes del Departament de Polítiques Digitals ha estat el naixement de la indústria espacial a Catalunya, que inclou a creació d'una Agència Espacial i el llançament de dos nanosatèl·lits la primera meitat del 2021. El projecte, de cinc anys de durada, preveu posar en òrbita sis satèl·lits, amb una inversió pública de 18 milions d'euros, que en part podria cofinançar amb fons europeus. El Govern preveu el seu ús en telecomunicacions, augmentant la cobertura del 5G per l'Internet de les Coses (Iot), observació de la Terra, i per a serveis propis de la Generalitat, per exemple en el control antiincendis i rescats en espais naturals i zones aïllades .
Quins reptes té el nou Govern?
Un dels majors reptes que ha d'afrontar el país en matèria digital és l'arribada de la fibra òptica a tots els municipis catalans. Aquest desplegament forma part del pla del Govern per assegurar la connectivitat a totes les zones del territori en un moment clau amb la voluntat de garantir la igualtat d'oportunitats i la vertebració territorial, segons explica el conseller Puigneró. En aquesta qüestió, la voluntat del Govern és garantir la connectivitat a tot el territori l'any 2022 i, especialment, en un moment en què les mesures imposades per lluitar contra la pandèmia de la Covid-19 han provocat uns increments de trànsit d'Internet, de mitjana, d'entre un 50% i un 80% a Catalunya.
El nou executiu català tindrà també sobre la taula l’augment de la connexió mínima. L’avantprojecte de llei general de comunicació de l’Estat la fixa en un mega, una xifra que al Govern li sembla insuficient. Per aquesta raó, l’objectiu és ampliar fins a a 100 megues aquest topall de connectivitat.
El Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública pretén una progressiva transformació digital de l’economia catalana amb l’objectiu de fer-la més competitiva. En aquest sentit, s’aposta també per una adaptació de l’administració a nous mecanismes digitals.
Què podria fer una Catalunya independent?
Una Catalunya independent tindria els beneficis de gestionar la seva pròpia política d'administració digital.
El conseller Puigneró posa dos exemples: la fixació del mínim de connexió no s’hauria de negociar amb l’Estat en el cas que Catalunya fos un estat propi i la creació de la Identitat Nacional Catalana sense haver de passar pel sedàs de Madrid. En aquest sentit, el conseller explica que aquesta seria una eina que permetria als ciutadans fer tràmits i, en un futur, gestionar la relació amb el sistema mèdic o, fins i tot, votar. En aquest sentit, el conseller assegura que en una República catalana seria possible una votació telemàtica el proper diumenge.
Què s'ha fet en la passada legislatura?
Des de la conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública s’apunta que la prioritat d’aquesta legislatura ha estat l’arribada a totes les capitals de comarca de la fibra òptica. El departament que lidera Jordi Puigneró considera una prioritat aquesta connectivitat, que és el primer pas per completar la connexió a tots els municipis catalans en el proper mandat. En total, s’han destinat 16,5 milions d’euros per enllestir aquesta connexió, que suposa l’estesa de 382 quilòmetres de cable de fibra òptica i inclou també els municipis i polígons industrials al seu pas.
L’executiu català també ha aprovat la creació de l’Agència de la Ciberseguretat de Catalunya, un organisme que ha de servir per vetllar per la seguretat a la xarxa i protegir els ciutadans d’eventuals ciberatacs, que també seran previnguts i detectats. El nou ens ha substituït el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) i s’estructura com una entitat de dret públic adscrita al departament de Polítiques Digitals.
Una altra de les obres de govern en matèria de digitalització ha estat l’impuls al port digital del Mediterrani, amb una estació de cables submarins. Ubicada a Sant Adrià de Besos, la infraestructura ha de facilitar que les dades viatgin de l'Àsia al continent americà i pot suposar un increment del PIB català d'entre el 2% i el 4% en els propers anys. El projecte Barcelona Cable Landing Station es posarà en funcionament el 2022.
Finalment, un dels grans projectes del Departament de Polítiques Digitals ha estat el naixement de la indústria espacial a Catalunya, que inclou a creació d'una Agència Espacial i el llançament de dos nanosatèl·lits la primera meitat del 2021. El projecte, de cinc anys de durada, preveu posar en òrbita sis satèl·lits, amb una inversió pública de 18 milions d'euros, que en part podria cofinançar amb fons europeus. El Govern preveu el seu ús en telecomunicacions, augmentant la cobertura del 5G per l'Internet de les Coses (Iot), observació de la Terra, i per a serveis propis de la Generalitat, per exemple en el control antiincendis i rescats en espais naturals i zones aïllades .
Quins reptes té el nou Govern?
Un dels majors reptes que ha d'afrontar el país en matèria digital és l'arribada de la fibra òptica a tots els municipis catalans. Aquest desplegament forma part del pla del Govern per assegurar la connectivitat a totes les zones del territori en un moment clau amb la voluntat de garantir la igualtat d'oportunitats i la vertebració territorial, segons explica el conseller Puigneró. En aquesta qüestió, la voluntat del Govern és garantir la connectivitat a tot el territori l'any 2022 i, especialment, en un moment en què les mesures imposades per lluitar contra la pandèmia de la Covid-19 han provocat uns increments de trànsit d'Internet, de mitjana, d'entre un 50% i un 80% a Catalunya.
El nou executiu català tindrà també sobre la taula l’augment de la connexió mínima. L’avantprojecte de llei general de comunicació de l’Estat la fixa en un mega, una xifra que al Govern li sembla insuficient. Per aquesta raó, l’objectiu és ampliar fins a a 100 megues aquest topall de connectivitat.
El Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública pretén una progressiva transformació digital de l’economia catalana amb l’objectiu de fer-la més competitiva. En aquest sentit, s’aposta també per una adaptació de l’administració a nous mecanismes digitals.
Què podria fer una Catalunya independent?
Una Catalunya independent tindria els beneficis de gestionar la seva pròpia política d'administració digital.
El conseller Puigneró posa dos exemples: la fixació del mínim de connexió no s’hauria de negociar amb l’Estat en el cas que Catalunya fos un estat propi i la creació de la Identitat Nacional Catalana sense haver de passar pel sedàs de Madrid. En aquest sentit, el conseller explica que aquesta seria una eina que permetria als ciutadans fer tràmits i, en un futur, gestionar la relació amb el sistema mèdic o, fins i tot, votar. En aquest sentit, el conseller assegura que en una República catalana seria possible una votació telemàtica el proper diumenge.
Què proposen els partits?
- Ciutadans: El partit taronja es compromet a impulsar la connectivitat de tots els municipis, tants urbans com rurals, d’Internet de banda ampla per acabar amb les “zones blanques”; o sigui, assolir la igualtat d’accés de tots els ciutadans. La formació aposta també per "la cobertura mòbil a tot el territori català i la connectivitat inalàmbrica mitjançant tecnologia 4G a tots els nuclis urbans i vies de comunicació estratègiques, incloses autovies i vies de ferrocarril".
- Junts: Proposen la finalització del desplegament de la xarxa pública de fibra òptica de molt alta capacitat a tots els municipis de Catalunya de més de 50 habitants i desplegar el 4G i 5G.
- ERC: Els republicans aposten per "aconseguir que la fibra òptica arribi a totes les empreses del país. Executar el pla Fibracat amb tota la seva extensió, per tal de fer arribar a finals del 2022 la fibra òptica a tots els municipis del país i crear el hub tecnològic de recerca i innovació de la Mediterrània.
- PSC: El PSC planteja aprovar un Pla estratègic de digitalització de Catalunya que prioritzi les accions a desenvolupar en els propers anys: inversió i desplegament en infraestructures, digitalització de l'economia, competències digitals, R + D i transformació digital de l'administració pública. També finalitzar el desplegament de la fibra òptica per tot Catalunya.
- Comuns: Els comuns proposen invertir en un pla de connectivitat digital i de banda ampla a estendre a tots els nuclis habitats del territori. Aquesta és una mesura, asseguren, "imprescindible per al desenvolupament del territori i per atraure nova població i activitats dinamitzadores".
- CUP: Els cupaires defensen l'impuls del desplegament d’infraestructures d’accés (fix i mòbil, existent o nova com 5G) a través d’una xarxa compartida pels diferents operadors i facilitar la compartició d’infraestructura pública: implantació d’antenes o pas de cable.
- PP: Els populars prometen tirar endavant la transformació digital de el sector industrial a través de programes específics i amb el suport de Centre Tecnològic de Catalunya (Eurecat).
- PDECat: Els postconvergents proposen desplegar la fibra òptica i millorar la digitalització de les empreses. En aquest sentit, es planteja oferir un servei d’assessorament a empreses turístiques en l’ordenació de les seves opcions digitals i per guiar-les cap a les seves necessitats reals.
- Ciutadans: El partit taronja es compromet a impulsar la connectivitat de tots els municipis, tants urbans com rurals, d’Internet de banda ampla per acabar amb les “zones blanques”; o sigui, assolir la igualtat d’accés de tots els ciutadans. La formació aposta també per "la cobertura mòbil a tot el territori català i la connectivitat inalàmbrica mitjançant tecnologia 4G a tots els nuclis urbans i vies de comunicació estratègiques, incloses autovies i vies de ferrocarril".
- Junts: Proposen la finalització del desplegament de la xarxa pública de fibra òptica de molt alta capacitat a tots els municipis de Catalunya de més de 50 habitants i desplegar el 4G i 5G.
- ERC: Els republicans aposten per "aconseguir que la fibra òptica arribi a totes les empreses del país. Executar el pla Fibracat amb tota la seva extensió, per tal de fer arribar a finals del 2022 la fibra òptica a tots els municipis del país i crear el hub tecnològic de recerca i innovació de la Mediterrània.
- PSC: El PSC planteja aprovar un Pla estratègic de digitalització de Catalunya que prioritzi les accions a desenvolupar en els propers anys: inversió i desplegament en infraestructures, digitalització de l'economia, competències digitals, R + D i transformació digital de l'administració pública. També finalitzar el desplegament de la fibra òptica per tot Catalunya.
- Comuns: Els comuns proposen invertir en un pla de connectivitat digital i de banda ampla a estendre a tots els nuclis habitats del territori. Aquesta és una mesura, asseguren, "imprescindible per al desenvolupament del territori i per atraure nova població i activitats dinamitzadores".
- CUP: Els cupaires defensen l'impuls del desplegament d’infraestructures d’accés (fix i mòbil, existent o nova com 5G) a través d’una xarxa compartida pels diferents operadors i facilitar la compartició d’infraestructura pública: implantació d’antenes o pas de cable.
- PP: Els populars prometen tirar endavant la transformació digital de el sector industrial a través de programes específics i amb el suport de Centre Tecnològic de Catalunya (Eurecat).
- PDECat: Els postconvergents proposen desplegar la fibra òptica i millorar la digitalització de les empreses. En aquest sentit, es planteja oferir un servei d’assessorament a empreses turístiques en l’ordenació de les seves opcions digitals i per guiar-les cap a les seves necessitats reals.