Pau Juvillà: «Si Espanya no accepta un referèndum cal tornar a fer un nou 1-O»

Pau Juvillà i Ballester (Lleida, 1973) és un polític desobedient. Anirà a judici per no retirar els llaços grocs de la façana de l'Ajuntament de Lleida quan era regidor de la Crida-CUP. La Fiscalia li demana vuit mesos d'inhabilitació per aquests fets, però Juvillà, ara candidat cupaire per Lleida, aposta per seguir desobeint.

Reclama no fer cas a l'Estat espanyol si vol tombar les lleis catalanes que tinguin base social, i ho explica: "La gent ha de veure que la República catalana els hi millorarà la vida". El cap de llista demana concreció a aquells que aposten per una Declaració Unilateral d'Independència, i fixa els fets de la tardor del 2017 com un aprenentatge. 

- De què van aquestes eleccions?

- De parlar de com preparem el país després de la pandèmia i d’acabar el que hem començat en clau d’independència. En la legislatura haurem de tornar a bastir els fonaments per fer un gir social i per construir República.
 
- Què vol dir quan parla de “construir República”?

- Continuar amb el procés amb l’estat propi com a horitzó. Les mobilitzacions de l’1 i el 3 d’octubre les hem de recordar com uns aprenentatges, i hem de ser capaços d’identificar els errors que es van cometre aleshores per evolucionar.
 
- I com se n’aprèn?

- Amb unitat.
 
- Però si vostès mai no han volgut formar part d’una candidatura unitària.

- Unitat no vol dir que ERC, Junts i la CUP vagin a les urnes agafats de la mà en una mateixa candidatura. Mirem més enllà; la unitat s’ha de fer també amb els agents socials, la gent... per acabar definint una estratègia concisa que ens marqui el camí. Potser no cal que aquesta planificació es faci a la llum pública, però és important que es faci.

Cal ser desobedient amb aquelles lleis catalanes que tinguin base social i que l'Estat vulgui tombar. Hem de fer visible que la República catalana servirà per millora la vida dels ciutadans

- La CUP què proposa integrar en aquesta nova estratègia?

- Nous embats; d’una banda, un nou referèndum, perquè és una eina democràtica, compartida pel 80% de la societat catalana i validada internacionalment. D’altra banda, implementar i fins i tot arribar a la desobediència amb aquelles lleis que el Parlament hagi legislat i que tinguin base social. Si el conseller s’inhabilita, doncs que Espanya ho faci, però hem de demostrar que la República catalana servirà per millorar la vida de les persones.

- Una desobediència social.

- La República catalana ha de defensar els drets de les persones, i això s’ha de fer visible. Si es va per aquest camí es demostrarà també que Espanya és un país que ens encotilla, perquè segurament tombaria lleis que vagin destinades, per exemple, a eradicar la pobresa energètica.

- Vostè proposa pactar un referèndum amb un estat que “encotilla” els catalans. D’entrada sembla que té poques possibilitats d’èxit

- Volem diàleg, però amb punts de l’ordre del dia, propostes clares, línies vermelles...
 
- I si el govern espanyol s’hi nega?
 
- Tornarem a fer un referèndum. Un segon 1-O. És una gran gimnàstica revolucionària.
 
- I potser pot tornar a haver un Govern destituït, un nou article 155, polítics a la presó...

- Hem d’aprendre dels fets de la tardor del 2017. Pensar què cal fer després, tenir més treballada la internacionalització... el politòleg Jordi Muñoz diu una cosa que em sembla interessant; aquest procés no és de dos anys. Hi ha gent que en té 70 i ja lluitava per la independència de Catalunya.

- Durant una època va fer fortuna el lema "Tenim pressa". Va acabar passant factura aquella tendència a fer un procés exprés?

- Si tornem a fer el mateix voldrà dir que no hem après res. 

- Proposar una DUI és enganyar la gent?

- Em nego a pensar que hi hagi partits que vulguin la independència i diguin mentides en aquest sentit. Proposar una declaració unilateral és poc realista, i si algú ho planteja té l’obligació d’explicar com es faria efectiva i quins passos caldria fer per mantenir-la.

No m'agrada que la CUP estigui en un córner ideològic i trobant-se còmoda a l'oposició. Si ens mullen en la governabilitat dels ajuntaments no entenc per què no ho podem fer a la Generalitat

- Què li critica a ERC?

- La mesa de diàleg amb el govern espanyol és un brindis al sol.  S’ha d’anar-hi amb punts de l’ordre del dia clar, amb demandes clares, s’ha d’aixecar acta... no aporta gran cosa. A dialogar amb Madrid hi hem d’anar com a país i no només un partit polític.
 
- Els socis d’ERC al govern se’n van desmarcar.

- Ha estat un govern inoperant en molts sentits. Deien que aquesta legislatura era la de la restitució i no ha estat així...

- La CUP ha viscut molt còmoda a l’oposició. Algunes veus polítiques li recriminen que es mantingui al seu córner ideològic sense mullar-se a l’hora d’assumir responsabilitats de govern. Què en pensa?
 
- A mi no m’agrada estar al córner. Hi ha moltes maneres de participar en la governabilitat i no necessàriament ha de ser formant part d’un executiu. Tot i això, a nivell municipal no ens han caigut ens anells a l’hora de mullar-nos en governs, i no entenc per què no ho podem fer a la Generalitat.

- Però per fer això és necessiten carreteres, bones connexions, espais per a empreses... en resum; molta inversió.

- Cal fer un pla territorial amb visió global. El canvi al Pirineu no és qüestió d’un dia, vol temps. Per què no podem oferir beneficis fiscals a les empreses que s’instal·lin a les comarques pirinenques? En altres països ho fan. D’altra banda, en aquesta estratègia que demano també s’hi ha d’incloure el tancament de l’Acadèmia Militar de Talarn.
 

Volem tancar l'Acadèmia Militar de Talarn, i el Govern ho ha de demanar i ha de bastir alternatives econòmiques a través d'un pla estratègic global per al Pirineu

- Al Pallars n’estan molt contents perquè els hi reporta beneficis. Per fer-ho s’hauria de concretar una alternativa econòmica.

- Sí, i es pot fer si ens creiem el país i considerem que s’han d’invertir milions al Pirineu. Per quina raó no hi ha cap universitat catalana que tingui alguns dels seus estudis en aquestes comarques? El despoblament que pateixen aquestes zones es combat d'aquesta manera. No podem refiar tota l'estructura econòmica al turisme, perquè quan passen coses com la pandèmia, pateixes molt més. A part, no m'agrada la idea que Lleida sigui com un pati d'oci per la gent de l'àrea metropolitana. Cal diversificar l'economia i això només es podrà fer amb una idea estratègica en la qual s'hi impliqui actors polítics, econòmics i socials. 

- Com pensen tancar Talarn si depèn del Ministeri de Defensa?

- Primer s’ha de demanar. La Generalitat ho pot fer.

- Lleida té dèficit de referents polítics?

- Lluís Companys, Salvador Seguí... ho són!
 
- I actualment?
 
- El pes demogràfic ens va en contra. Aquí es reparteixen 15 diputats i a Barcelona, per exemple, 85. Hi ha molta diferència. Tot i això, sí que penso que la visibilitat dels polítics lleidatans podria ser major amb una més gran sensibilitat territorial. Ah, i s’ha acabat això que el conseller de Lleida sempre tingui Agricultura. Obrim la mirada d'una vegada.

- L’energia eòlica genera desassossec en diverses comarques lleidatanes, que veuen un greuge territorial el fet que hagin d’assumir la majoria de parcs amb aerogeneradors de Catalunya. Com es pot canviar això?

- Hem votat en contra del decfret que regulava els parcs eòlics, perquè castiguen les zones rurals. Proposem descentralitzar les zones d’aerogeneradors i fer-les més petites en espais més degradats. D’altra banda, creiem que hi ha molt camí a fer amb l’energia fotovoltaica. S’han de promocionar les plaques solars a les teulades.

- Parlava d’intervenció pública.
 
- És necessària per evitar els macroparcs eòlics que veiem en comarques del nostre entorn. L’energia s’ha de regir pel principi de benefici social.

PP i Ciutadans també son responsables de l'auge de Vox. S'han fet seus alguns discursos que fa la ultradreta i han naturalitzat el feixisme

- La CUP ha estat bel·ligerant contra les empreses de l’Ibex-35, però els fons europeus hi tenen molts vincles. Pretenen bloquejar aquests diners si tenen relació amb aquestes companyies?
 
- El Govern carrega contra aquestes firmes però després proposa projectes que les vinculen. Hem de garantir que això no sigui així i per aquest motiu plantegem que diversos sectors passin a mans públiques.

- Com s’ha d’actuar davant la ultradreta de Vox? Són accions intel·ligents les que confronten amb ella al carrer?
 
- La CUP proposa un pacte antifeixista que ajudi a desemmascarar les mentides dels candidats d’ultradreta. A problemes molt complexos plantegen solucions molt senzilles que, a més, no són reals. Cal que això es faci visible i també que es doni esperança a la gent. El feixisme es nodreix de la desesperació per col·locar els seus discursos, i això s’ha de combatre amb bons projectes que evitin que la ciutadania se senti desemparada per la política. D’altra banda, si el feixisme de Vox ha tingut èxit ha estat, també, per culpa del PP i Ciutadans, que s’han fet propis alguns discursos d’ultradreta i els han normalitzat.