Entrevista

Ramon Tremosa: «El nostre horitzó és un referèndum reconegut i acordat com el d'Escòcia»

El candidat de Junts a Lleida apel·la a la prudència a l'hora de "prometre coses que no es poden complir" i defensa que la Generalitat tingui relació amb les empreses de l'Íbex-35 "sempre i quan facin el que han de fer"

per Àlvar Llobet , Lleida, 9 de febrer de 2021 a les 08:00 |
Ramon Tremosa, candidat de Junts per Lleida. | Àlvar Llobet
Ramon Tremosa i Balcells (Sant Boi de Llobregat, 1965) és el candidat que més parla de la infantesa en aquesta campanya electoral. El cap de cartell de Junts a la demarcació de Lleida emfatitza sempre que pot les seves arrels al Pirineu i al Pla d'Urgell per reivindicar-se com un lleidatà més i, de passada, rebatre les crítiques dels rivals polítics que li pengen la llufa de ser un barceloní arribat a Lleida per interessos polítics. Li surten paraules amb accent occidental i, encara que admet que dorm cada dia a Barcelona per la comoditat de dormir al llit de casa després d'anys rodant per Europa, Tremosa trepitja el territori per explicar la seva idea de país.
 

Defensa la tasca del Govern en el qual ha participat com a titular d'Empresa i Coneixement, remarca la bona entesa amb el vicepresident Pere Aragonès -amb qui al principi d'entrar a l'executiu va tenir algunes topades en públic- i assegura que el seu partit prioritza un pacte amb els republicans després dels comicis. El bagatge com a conseller i l’experiència com a eurodiputat impregnen el seu relat, que fa pivotar sobre les bases de l'estímul econòmic, l'agilitat administrativa i la bona connectivitat. Contempla la independència com una solució a molts problemes del país, però alerta de les promeses que no es poden complir.

- De què va aquesta campanya electoral?


- Hi ha una operació d'Estat molt evident per descavalcar Junts del Govern.

- Només va d'això?


- Sí. El president Carles Puigdemont i el seu espai polític fan molta nosa a l'estat espanyol. Un exemple recent sintetitza bé això que li dic. El Govern va aprovar fa uns dies la proposta catalana dels fons europeus. El president Quim Torra m'havia encarregat aquesta feina, que l'hem fet mitjançant una comissió transversal en la qual hi havia economistes de prestigi com Miquel Puig i Andreu Mas-Colell. El nostre plantejament era imbatible i amb una projecció de gran impacte si els diners es destinen allà on considerem que és millor. Sap quina va ser la reacció de Madrid? Dir que aquesta proposta era electoralista. Els fem nosa.

- Acabi la frase. Junts és un partit de...
 
- No sóc afiliat. No he participat en el naixement de la formació. Soc independent.
 
- Però ara és una de les cares visibles com a candidat. Alguna idea tindrà se li pregunta per la definició del partit que representa.
 
- Junts és un partit que prioritza la consecució de la llibertat de Catalunya i que té la qüestió nacional com a eix central. Mentre això no s'assoleixi, intentem governar de la millor manera possible. El vicepresident Pere Aragonès, en la seva darrera compareixença al Parlament, va dir que estava molt content que la conselleria d'Empresa pagui a 30 dies en relació als ajuts destinats als establiments que han hagut de tancar durant setmanes per culpa de la pandèmia. Hem aconseguit aquesta fita sense sense contractar ningú extra, i n'estic molt orgullós. La Generalitat ha de canviar el xip i adaptar-se a la llei europea en la tramitació dels pagaments.
 
 - Diu que aquesta campanya va de descavalcar la seva formació. El motiu és perquè volen tirar endavant la declaració unilateral d'independència?
 
- Tots els partits independentistes coincidim en la insistència pel diàleg i per una proposta pactada, però això no exclou l'opció de possibles futures vies unilaterals. Aquest discurs també el fan ERC i la CUP. El president d'Eslovènia em va dir que ells havien completat la seva independència en sis mesos perquè el suport a l'estat propi era del 90%, i Pedro Sánchez, en un debat al plenari del Parlament Europeu a Estrasburg el febrer del 2019, va posicionar la seva línia argumentativa a l'entorn del 50%. "Mai no heu arribat a aquest percentatge", va dir. Tenim deures a fer.

"Tots els partits independentistes coincidim en la insistència pel diàleg i per una proposta pactada, però això no exclou l'opció de possibles futures vies unilaterals"

- Amb més del 50% de vots independentistes, Junts plantejarà la DUI? 

- No estic dient això. 

- Podria fixar la posició clarament?

- Cal ser prudent a l'hora de prometre coses que després potser no es poden complir. Jo ho soc i ho he estat sempre. Espanya no és Anglaterra ni Canadà, però volem un referèndum que sigui reconegut i acordat, aquest és el nostre horitzó. Com el que van fer a Escòcia i que segurament tornaran a fer en els propers mesos.

- Vostè que ha estat eurodiputat i coneix com es mouen els estats entre bambolines institucionals, confia que Europa imposi aquest referèndum que reclama? La Unió Europea es va posar de costat durant la tardor del 2017.
 

- L'1-O no hauria estat possible sense el referèndum d’Escòcia del 2014. El 14 d'octubre del 2017, el diari Le Soir va publicar una entrevista al primer ministre belga, Charles Michell, en la qual deia que la majoria dels primers ministres estaven d'acord amb el seu tuit.
 
- Què deia el tuit?


- Prou violència policial i diàleg polític. Li recordo això perquè va ser clau. I no van ser casuals, aquells missatges. Europa sí que es va moure aquells dies d'octubre, i les càrregues de la policia es van aturar al migdia després que el govern espanyol rebés trucades de més enllà dels Pirineus. La mateixa Angela Merkel li va preguntar al president Mariano Rajoy què pensava fer amb Catalunya i Gunter Ottinger, aleshores comissari europeu d'Energia, va defensar que un model federal com l'alemany era una bona alternativa per Catalunya. Tot això ho dono per sabut...

- No ha contestat. Creu que Europa imposaria un referèndum a Espanya?
 
- Li explico com va la política europea; el març del 2018 el Moviment Cinc Estrelles i el partit de Matteo Salvini guanyen les eleccions a Itàlia. El dilluns següent proposen un ministre d'Economia anti-euro, i la prima de risc comença a pujar. Finalment hi ha un canvi de ministre i hi posen un amic de Mario Draghi, pro-europeu. Poc després, el Financial Times publica que el Banc Central Europeu va deixar de comprar deute d'Itàlia.
 
- I tot això m'ho explica per explicar que Europa té la influència suficient per imposar un referèndum a Espanya?
 

- Si el poble de Catalunya ens dona molta força, tindrem més capacitat de negociar.

- Amb qui volen pactar després de les eleccions?
 
- ERC és el nostre aliat natural.
 
- ERC ha dit que no farà pactes amb el PSC. Diuen el mateix, vostès?
 
- Ara es porten els pactes a l'estil Ajuntament de Barcelona. No cal ni acordar un govern per rebre els vots. Si ERC suma amb els comuns poden formar un executiu amb el suport del PSC a la investidura. Pot passar això. De fet, Joan Tardà ja ho ha verbalitzat. 

"ERC és el nostre aliat natural i prioritzem un pacte amb ells perquè prioritzem la resolució del conflicte polític a Catalunya. El Govern ha funcionat molt millor del que diuen"

- Però el seu partit rebutja un pacte amb el PSC?
 

- La nostra candidata per Barcelona [Laura Borràs] ho ha dit molt clar. Només contemplem un pacte amb ERC perquè prioritzem la resolució del conflicte polític i democràtic a Catalunya.

- ​També si ERC queda per davant?
 
- També. Investirem un candidat d'ERC si arriba el cas, ho ha dit el president Carles Puigdemont. Però abans de tancar l'acord haurem de parlar de com s'ha de governar i per a fer què.
 
- A vostè el van fer conseller perquè era una figura econòmica i, en el context dels fons europeus, es valorava la seva experiència com a eurodiputat. Un dels fitxatges que ha fet Junts en aquesta campanya ha estat el de Joan Canadell, que té un perfil similar al seu i que Laura Borràs ja ha dit que formaria part del seu govern. Se sent desplaçat?
 
- Amb Joan Canadell som complementaris. Ell ve del món de l'empresa i de les cambres de comerç. Pot aportar 30 anys d'experiència en aquests àmbits. Jo provinc del sector acadèmic i del Parlament Europeu, on vaig estar-hi deu anys i vaig formar part de la comissió econòmica.

- Es veu repetint com a conseller d'Empresa i Coneixement?

- No ho sé. Visc al dia. Tinc tantes coses al cap... Gestiono tres conselleries en una, els rectors de les universitats tenen el meu telèfon i em truquen perquè creuen que el fet de tenir un acadèmic com a conseller s'ha d’'profitar, perquè això no passa mai. Per cert, li explico un èxit d'aquest Govern: les universitats catalanes han tancat amb dèficit zero gràcies a l'entesa entre el meu departament i Vicepresidència.

- En aquests mesos ha parlat amb molts empresaris. Què li diuen sobre la independència?
 
- Esperem la vacuna, que en poques setmanes començarà a tenir efectes. Podrem començar a recuperar la normalitat en avions, fires, congressos, hotels... Proposàvem les eleccions el 30 de maig perquè anticipàvem aquest escenari de normalitat, però al govern espanyol no li interessa. Sap per què? A l'abril i al maig s'han d'enviar les prioritats espanyoles dels fons europeus. Aquestes poden ser controlades per les empreses de la llotja del Bernabéu i si és així i aquí acaba essent president el candidat del PSC, des de Catalunya no es denunciarà.

- Li he preguntat per la independència. Què li diuen?
 
- Parlem d'empreses i dels problemes que es troben, com és el cas dels microtalls de llum. Hi hem de donar resposta, perquè és un escàndol. Tenim companyies que exporten, que amplien, i resulta que a Catalunya tenen problemes per coses com aquesta que li comento i que la llei espanyola no controla. Espanya dona impunitat als microtalls i el 155 ens va treure poders per ordenar i imposar inversions. El govern espanyol, que diuen que és el més progressista de la història, no ha capgirat aquesta dinàmica i temo que si governa el PSC amb els comuns acabin essent condescendents amb les elèctriques.
 
- I de la independència no l'hi parlen?
 
- Veuen que és un mal negoci seguir formant part d'Espanya. Per infraestructures, per fiscalitat...

- Ja ha esmentat dues vegades la possibilitat que el PSC governi Catalunya. Ho tem de debò.

- Si la nostra gent no va a votar... En aquest context electoral hem d'apel·lar a la mobilització dels electors. El president José Montilla va arribar al càrrec amb un 59% de la participació, i el PSC busca que això passi un altre cop. En això coincideixo amb el vicepresident Aragonès.
 
- Dona per fet que els votants socialistes aniran a votar i els independentistes es poden quedar a casa.


- Cal mobilitzar l'electorat i per això faig la crida als electors. També alerto del perill d'un president socialista amb el suport dels comuns, perquè no aposten pel territori. A finals d'aquesta legislatura vam culminar amb el vicepresident Aragonès el traspàs de Boí-Taüll a Ferrocarrils de la Generalitat, va ser un èxit, però Ciutadans i comuns ens van recriminar la inversió com també ens van criticar quan vam instal·lar un nou telecadira a Espot per set milions d'euros. Els lleidatans tenen a les seves mans escollir entre un govern sensible amb el territori i un que no.
 
- La candidata Borràs va dir que un govern presidit per ella no permetria que les empreses de l'Íbex-35 es beneficiessin de contractes, però els fons europeus tenen molts vincles amb aquestes firmes. Aquesta contradicció com s'explica?
 
- S’han malinterpretat aquestes paraules. Una cosa són les empreses de la llotja del Bernabéu, que incompleixen les lleis europees i paguen a 200 o 300 dies, i l'altra són aquelles companyies catalanes grans que competeixen sense suport regulatori en mercats oberts i que estan excel·lentment integrades a Europa. Cal marcar aquesta diferència. Tot i això, nosaltres no tenim cap apriorisme amb les empreses de l'Íbex-35 sempre i quan facin el que han de fer. Li poso un exemple; el departament que he liderat ha tingut una bona relació amb Endesa. Hem desencallat diversos problemes d'empreses de Lleida, per bé que també hem posat multes per valor de set milions d'euros per la problemàtica dels microtalls.

"No tenim cap apriorisme amb les empreses de l'Íbex-35 sempre i quan facin el que han de fer. Cal diferenciar entre les companyies de la llotja de Bernabéu i les companyies catalanes que competeixen sense suport regulatori en mercats oberts"

- En els darrers mesos vostè ha estat un dels consellers més bel·ligerants a l'hora de defensar l'obertura de comerços i de bars i restaurants. No era millor fer cas als experts, tancar-ho tot per fer net i obrir amb millors condicions?
 
- Escolti, ningú no havia gestionat una pandèmia abans. No hi ha manual d'instruccions i les decisions les prenem en poques hores. No és fàcil. A l'octubre ja hi havia veus que ens demanaven tancar-ho tot, però si aquest grip pujava i entràvem en una segona i una tercera onada, com ha passat, ens n’anàvem al mes de març. Cap empresa pot aguantar 50 dies tancada, i el sector del comerç i la restauració el tenim a la UCI. Amb el vicepresident Aragonès ens hem entès molt bé en aquesta qüestió, que no és altra que combinar les exigències de les restriccions sanitàries amb la conservació d'un mínim vital de l'activitat productiva.

Hem aconseguit casos d’èxit. El de l'estació de Boí: aforament al 25%, cafeteria i forfet electrònic, s'ha pogut treballar i no hi ha hagut cap contagi. Si els escolars hi poden esquiar i es fa Setmana Santa, la temporada salvada! És un exemple de com es pot conviure amb el virus i l'epidemiòleg Oriol Mitjà va fer un tuit felicitant-nos per això. Podem estar tres anys amb la Covid-19, i no podem estar tancats amb forrellat tot aquest temps. És una mesura medieval. Sap què fan algunes universitats americanes? Demanen un test d'antígens abans de permetre l'accés a les instal·lacions. Em sembla interessant. A més, en les darreres setmanes a Catalunya no s’ha registrat cap explosió de contagis com sí s'ha vist en altres indrets que ho tenien tot tancat.

"Amb el vicepresident Aragonès ens hem entès molt bé en la gestió de la pandèmia. Hem combinat les exigències de les restriccions sanitàries amb la conservació d’un mínim vital de l’activitat productiva, i ha estat un èxit"

- Aquest exemple de les universitats americanes es podria transportar a Catalunya?
 
- Per què no podem imitar les millors pràctiques? Com a professor amb més de 20 anys d'experiència universitària sé que és un desastre que els alumnes no puguin anar a les classes presencials. Tinc fills adolescents i no podem estar tancats a casa sempre, perquè som animals socials i la crisi emocional podria arribar a ser pitjor que l'econòmica. Hauríem d'estudiar aquest tipus de mesures. A les escoles catalanes s'ha fet bona feina en la gestió de la pandèmia. El conseller Josep Bargalló [Educació] em deia que si fes cas d'alguns experts, els centres escolars ja no s'haguessin obert, però ho va fer i va sortir bé. Hi ha hagut contagis i confinaments, però s'ha pogut fer el trimestre, i això també és un èxit d'aquest Govern, i s'ha de dir.

- El noto satisfet amb l'obra del Govern i amb la relació amb ERC.
 
- La relació entre socis de govern ha estat molt millor del que alguna premsa ha explicat. Hi ha interès en fer veure que aquest executiu ha estat un desastre i que no s’ha de repetir. La col·laboració amb el vicepresident Aragonès ha estat diària, directa i molt eficaç, hem desencallat molts temes d'Empresa com Boí-Taüll, la Fórmula 1, el Circuit de Catalunya, la inversió de projectes mitjançant l'empresa pública Avançsa, també hem posat les bases per la facilitació administrativa... L'experiència entre socis ha estat molt bona. Pregunti-li al conseller Bargalló la comparació entre aquest govern i el tripartit.

- Quins reptes té Lleida?
 
- Cal completar l'arribada de la fibra òptica a tots els pobles, això és tan important com les carreteres. D'altra banda, s'han d'agilitzar les tramitacions per a empreses. Si una companyia vol fer-se més gran ha de transitar per una burocràcia feixuga que li pot portar anys, i per aquest motiu cal una revolució de l'administració. Els polígons industrials, un altre dels temes importants per aquest país: a Lleida hi ha l'espai de Torreblanca-Quatre Pilans que és fonamental pel territori. La industrialització de la demarcació de Lleida ha de servir per anar més enllà de la fruita dolça i del porc. El repte és agafar la matèria primera que produïm i transformar-la des d’aquí. 

Lleida té el 6% de la població però el 40% de la superfície de Catalunya. Si ens ve una empresa i demana metres quadrats per instal·lar-se al nostre país, Lleida ha de poder oferir espai. Al final és una qüestió logística, que és molt important. Catalunya serà logística o no serà és el títol d'un llibre que vaig escriure al 2007. Ja aleshores parlava de Lleida.

- Al final ha col·locat fins i tot publicitat dels seus llibres.

- (Riu) Per què sóc un acadèmic i escriptor que temporalment faig de conseller. Per cert, tots els meus llibres els he escrit al poble, no pas a Barcelona.

- Hi escriu millor?

- Molt millor! Mirar per la finestra i veure un bosc, poder anar al congost de Mont-rebei, restaurants amb carn de bona qualitat a la vora... No hi ha color.
 

Altres notícies que et poden interessar





 

Participació