08
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
9:30h
Marc Solsona Aixalà (Mollerussa, 1976) no va voler seguir Carles Puigdemont. L'alcalde de Mollerussa es va quedar al partit hereu de Convergència Democràtica i ara n'és un dels seus màxims representants. El PDECat es presenta a la demarcació de Lleida amb la intenció d'aconseguir representació parlamentària i evitar que l'independentisme avanci cap a una unilateralitat per la qual, assegura el candidat, "el país no està preparat".
De fet, Solsona creu que Catalunya necessita propostes polítiques per recuperar el prestigi perdut en els darrers anys i argumenta a favor de la creació d'un lobby lleidatà que tregui la demarcació del paper secundari on considera que es troba actualment. S'ha canviat la pantalla i ara, diu, és l'hora de la política amb accent territorial i no de les grans èpiques nacionals.
- La data de les eleccions li sembla bé?
- El dia 14 tenim unes eleccions perquè el Govern de Catalunya es va quedar sense president i es van activar els automatismes legals, que fixaven la data electoral després de 54 dies. Toca el proper diumenge. Certament, no és un dia adequat, però tampoc ho seria el 30 de maig. Nosaltres apostàvem per una convocatòria que estigués entre aquestes dues dates, i, sobretot, que s’organitzés amb seguretat. No s’han fet les coses bé i hem hagut de suportar una nova ingerència judicial.
- Alguns partits creuen que rere aquesta decisió dels tribunals s’hi amaga la mà del PSOE. Què n’opina?
- El PSOE vol que l’efecte Salvador Illa, en cas que existeixi, tingui rèdits immediats. Els aparells de l’estat espanyol han volgut influir en aquests comicis, em sembla evident.
- En el bloc independentista s’hi presenten diverses formacions. Què diferencia el PDECat de la resta?
- Nosaltres ja hi érem. Ni som una escissió ni tampoc un nou partit. Han de ser els altres els que s’han d’explicar. Que parlin aquells que no han volgut anar amb nosaltres en aquests comicis.
- Vostès no aposten per una Declaració Unilateral d'Independència.
- L’horitzó de la independència ha de ser d’excel·lència. Volem un nou estat per ser un millor país en el context d’un món global, però no som unilateralistes. No creiem que aquesta sigui la millor via, i menys en la situació actual. Hem de defugir la confrontació.
- Aquest argument el podria signar algun candidat d’ERC. Estan més a prop de Junqueras que de Puigdemont?
- O també podríem dir que Junqueras està més a prop nostre. ERC va començar a girar el seu discurs després de les eleccions del 21-D, i ara aposta per un diàleg amb l’estat espanyol. Al PDECat recollim la idea de Junts pel Sí, que sumava forces per traçar una estratègia conjunta cap a la independència, però ara cadascú va a la seva. És el moment de fer política i de bandejar l’independentisme màgic.
- Vol dir el que fa Junts per Catalunya?
- Han comès l’error de no moure els seus plantejaments polítics. Estan instal·lats en l’escenari de fa tres anys, i la situació ha canviat molt d’ençà de la tardor del 2017. Necessitem parlar del model de país.
- I Junts no en té?
- Aglutinen moltes tendències polítiques i acaben en contradiccions. Joan Canadell aposta per eliminar l’impost de successions i Jordi Sànchez s’hi oposa. Mentre no siguem un estat independent hem de plantejar polítiques que facin avançar el país, i només es poden fer amb formacions que tinguin les coses clares i unes bases programàtiques sòlides.
- Però la independència torna a estar al centre del debat electoral.
- Parlen de la independència perquè no poden fer-ho de res més. Nosaltres hem presentat 140 pàgines de propostes i Junts, per exemple, només 50 propostes i una dels quals ja no és vàlida.
- Quina?
- Al punt 37 plantegen el desenvolupament de la Llei d’Espais Agraris. Sap per què no es pot tirar endavant aquesta llei? Perquè ja esta aprovada! Jo mateix en vaig ser relator.
- Vostè critica el fet que ara es posa la independència per davant de les propostes polítiques, però com a membre de CiU va participar en campanyes on la qüestió independentista ho eclipsava tot.
- Hem viscut eleccions reactives davant la repressió, com la del 21-D del 2017, però no podem eternitzar aquest model electoral. El país necessita que fem propostes en molts altres àmbits que no només el de la independència. Vostè creu que estem millor ara que fa tres anys? O pitjor? Aleshores creiem que teníem els avals internacionals i les estructures d’estat per tirar endavant l’estat català, però no va ser així.
- Van ser ingenus?
- Vam fer el que crèiem que havíem de fer. Ara s’ha perdut l’èpica independentista i ens han reprimit amb presó, exili i inhabilitacions. Hem canviat de pantalla.
- Aquest discurs sembla el de la derrota. Un canvi d’argumentació perquè l’estat espanyol l’ha castigat.
- No renunciem a l’objectiu de la independència, però el context econòmic i social també influeix a l’hora de plantejar-se qüestions polítiques. Nosaltres tenim sentit d’estat català, però amb decisions preses des del cor o l’estómac no recuperarem el prestigi perdut en els darrers anys com a país. No estem preparats per una DUI.
- Junts diu que sí.
- Saben perfectament que no estem preparats.
- Vol dir que enganyen?
- Nosaltres diem la veritat. Observi què fan; un dia aposten per la Declaració Unilateral. L’endemà diuen que activaran la independència que va quedar al calaix l’octubre del 2017 però després matisen que activar-la no vol dir el mateix que aixecar-la. Acte seguit defensen un referèndum pactat amb Europa... un desgavell.
- Han impulsat una campanya per defensar un nou estatus per a Lleida. Quin és l’objectiu?
- Fer lobby a favor del nostre territori. N’hi diem “Defensem lo nostre” i pretén reivindicar el paper de la demarcació de Lleida a Catalunya. Sovint hem quedat en un paper secundari, hem estat un actor a l’ombra, i això hem d’acabar-ho. Cal que superem les confrontacions partidistes i prioritzar les quins són els reptes que tenim a nivell de territori. No se’ns poden fugar més empreses, els nostres joves han de veure Lleida com un indret amb possibilitats i que garanteix la igualtat d’oportunitats, som punters en innovació, l’any 2019 vam ser el motor econòmic de Catalunya... el futur del país passa per Lleida.
- L’han contestat els seus rivals polítics?
- Vam enviar personalment aquesta proposta a tots els candidats lleidatans, i només Pau Juvillà de la CUP va respondre. Ningú no ha volgut treballar aquest document, i això demostra que encara hi ha massa polítiques de mirada curta.
- Al 2021 defensa aquest model. Per què no ho va fer abans? Per què no feia propostes d’aquest estil quan tenia càrrecs en altres formacions?
- Hi ha hagut diferents moments en la nostra historia recent, i s’ha fet bona feina en qüestió d’equilibri territorial. CiU tenia clar aquest concepte i jo m’hi vaig sentir còmode, però ara estem en un moment d’evolució. La legislatura recent no ha tingut cap accent territorial, i des de Lleida no podem seguir essent un engranatge més de la política nacional. Hem de tenir veu pròpia. Per això hem signat un document en el qual ens comprometem a ser diputats amb estricta obediència territorial.
- Falten referents polítics lleidatans?
-Hi ha molts lleidatans en llocs de responsabilitat actualment, però s’ha d’aconseguir encara més poder polític per tenir influència en les polítiques. Això és la clau de volta del nostre projecte. Demano vots per tenir una influència política que acabi revertint al territori. No volem que des dels despatxos de Barcelona ens diguin què hem de fer. Podríem portar aquest despatx a Lleida, però el que realment necessitem és posar un lleidatà en aquests espais. Lleida ha d’ocupar els llocs de poder.
- No tindran fidelitat al partit?
- La tindrem en tant que el partit proposi projectes polítics amb sensibilitat territorial. En els darrers anys hem parlat massa de polítics i massa poc de polítiques. Els lideratges són necessaris, però ens devem al territori i l'hem de defensar encara que generin opinions discrepants.
- S'ha trobat amb líders que no el deixaven opinar?
- Sí, i no al PDECat.
- On?
- Al grup parlamentari i a Junts per Catalunya. Per això no anem junts, perquè els models són diferents. Nosaltres fem un acte de coherència política.
- Quins reptes té el sector primari a Catalunya?
- Tenim problemes amb les rendes agràries, amb la crisi de preus i dels costos de producció i amb la PAC, que no reconeix la singularitat del nostre territori i ens fa perdre competitivitat. D’altra banda, cal canviar tramitacions; no pot ser que a Catalunya es trigui tres anys en ampliar una granja de porcs i a l’Aragó tinguin el tema resolt en un any. També hem d’aconseguir la creació d’estructures que resolguin la gestió dels purins, que hauria de ser mancomunada, i, sobretot, obrir a una industrialització agro del Pirineu. Les comarques pirinenques necessiten trencar el monocultiu del turisme i evolucionar cap a un model de riquesa que sigui diversificat i sostenible.
- Per aconseguir aquest canvi que proposa es necessiten invertir milions en una zona amb baixa densitat de població.
- És l’única manera per fer possible aquesta transformació. Hi ha partits que defensen l’augment de recursos per al Pirineu, però si no es crea un marc per poder emprendre activitat, els diners entregats de manera puntual no aconseguiran un canvi de model. Serà un subsidi permanent, i el que pretenem al PDECat és un estímul econòmic.
- Molts indrets de Ponent i del Pirineu s’estan despoblant. Tanquen comerços, escoles, els veïns no tenen connectivitat. La ruralia va desapareixent.
- Primer cal reforçar els serveis bàsics. No podem tolerar els talls de llum que es registren en pobles del nostre territori. Això genera incertesa. En aquest sentit, hem de garantir el sistema educatiu, el sanitari, bons serveis bàsics, connexions i connectivitat.
De fet, Solsona creu que Catalunya necessita propostes polítiques per recuperar el prestigi perdut en els darrers anys i argumenta a favor de la creació d'un lobby lleidatà que tregui la demarcació del paper secundari on considera que es troba actualment. S'ha canviat la pantalla i ara, diu, és l'hora de la política amb accent territorial i no de les grans èpiques nacionals.
- La data de les eleccions li sembla bé?
- El dia 14 tenim unes eleccions perquè el Govern de Catalunya es va quedar sense president i es van activar els automatismes legals, que fixaven la data electoral després de 54 dies. Toca el proper diumenge. Certament, no és un dia adequat, però tampoc ho seria el 30 de maig. Nosaltres apostàvem per una convocatòria que estigués entre aquestes dues dates, i, sobretot, que s’organitzés amb seguretat. No s’han fet les coses bé i hem hagut de suportar una nova ingerència judicial.
- Alguns partits creuen que rere aquesta decisió dels tribunals s’hi amaga la mà del PSOE. Què n’opina?
- El PSOE vol que l’efecte Salvador Illa, en cas que existeixi, tingui rèdits immediats. Els aparells de l’estat espanyol han volgut influir en aquests comicis, em sembla evident.
- En el bloc independentista s’hi presenten diverses formacions. Què diferencia el PDECat de la resta?
- Nosaltres ja hi érem. Ni som una escissió ni tampoc un nou partit. Han de ser els altres els que s’han d’explicar. Que parlin aquells que no han volgut anar amb nosaltres en aquests comicis.
- Vostès no aposten per una Declaració Unilateral d'Independència.
- L’horitzó de la independència ha de ser d’excel·lència. Volem un nou estat per ser un millor país en el context d’un món global, però no som unilateralistes. No creiem que aquesta sigui la millor via, i menys en la situació actual. Hem de defugir la confrontació.
"No som unilateralistes. No creiem que aquesta sigui la millor via, i menys en la situació actual. Hem de defugir la confrontació"
- Aquest argument el podria signar algun candidat d’ERC. Estan més a prop de Junqueras que de Puigdemont?
- O també podríem dir que Junqueras està més a prop nostre. ERC va començar a girar el seu discurs després de les eleccions del 21-D, i ara aposta per un diàleg amb l’estat espanyol. Al PDECat recollim la idea de Junts pel Sí, que sumava forces per traçar una estratègia conjunta cap a la independència, però ara cadascú va a la seva. És el moment de fer política i de bandejar l’independentisme màgic.
- Vol dir el que fa Junts per Catalunya?
- Han comès l’error de no moure els seus plantejaments polítics. Estan instal·lats en l’escenari de fa tres anys, i la situació ha canviat molt d’ençà de la tardor del 2017. Necessitem parlar del model de país.
- I Junts no en té?
- Aglutinen moltes tendències polítiques i acaben en contradiccions. Joan Canadell aposta per eliminar l’impost de successions i Jordi Sànchez s’hi oposa. Mentre no siguem un estat independent hem de plantejar polítiques que facin avançar el país, i només es poden fer amb formacions que tinguin les coses clares i unes bases programàtiques sòlides.
"Junts ha comès l’error de no moure els seus plantejaments. Estan instal·lats en l’escenari de fa tres anys, i la situació ha canviat. Necessitem parlar del model de país"
- Però la independència torna a estar al centre del debat electoral.
- Parlen de la independència perquè no poden fer-ho de res més. Nosaltres hem presentat 140 pàgines de propostes i Junts, per exemple, només 50 propostes i una dels quals ja no és vàlida.
- Quina?
- Al punt 37 plantegen el desenvolupament de la Llei d’Espais Agraris. Sap per què no es pot tirar endavant aquesta llei? Perquè ja esta aprovada! Jo mateix en vaig ser relator.
- Vostè critica el fet que ara es posa la independència per davant de les propostes polítiques, però com a membre de CiU va participar en campanyes on la qüestió independentista ho eclipsava tot.
- Hem viscut eleccions reactives davant la repressió, com la del 21-D del 2017, però no podem eternitzar aquest model electoral. El país necessita que fem propostes en molts altres àmbits que no només el de la independència. Vostè creu que estem millor ara que fa tres anys? O pitjor? Aleshores creiem que teníem els avals internacionals i les estructures d’estat per tirar endavant l’estat català, però no va ser així.
- Van ser ingenus?
- Vam fer el que crèiem que havíem de fer. Ara s’ha perdut l’èpica independentista i ens han reprimit amb presó, exili i inhabilitacions. Hem canviat de pantalla.
"S’ha perdut l’èpica independentista i ens han reprimit amb presó, exili i inhabilitacions. Hem canviat de pantalla"
- Aquest discurs sembla el de la derrota. Un canvi d’argumentació perquè l’estat espanyol l’ha castigat.
- No renunciem a l’objectiu de la independència, però el context econòmic i social també influeix a l’hora de plantejar-se qüestions polítiques. Nosaltres tenim sentit d’estat català, però amb decisions preses des del cor o l’estómac no recuperarem el prestigi perdut en els darrers anys com a país. No estem preparats per una DUI.
- Junts diu que sí.
- Saben perfectament que no estem preparats.
- Vol dir que enganyen?
- Nosaltres diem la veritat. Observi què fan; un dia aposten per la Declaració Unilateral. L’endemà diuen que activaran la independència que va quedar al calaix l’octubre del 2017 però després matisen que activar-la no vol dir el mateix que aixecar-la. Acte seguit defensen un referèndum pactat amb Europa... un desgavell.
- Han impulsat una campanya per defensar un nou estatus per a Lleida. Quin és l’objectiu?
- Fer lobby a favor del nostre territori. N’hi diem “Defensem lo nostre” i pretén reivindicar el paper de la demarcació de Lleida a Catalunya. Sovint hem quedat en un paper secundari, hem estat un actor a l’ombra, i això hem d’acabar-ho. Cal que superem les confrontacions partidistes i prioritzar les quins són els reptes que tenim a nivell de territori. No se’ns poden fugar més empreses, els nostres joves han de veure Lleida com un indret amb possibilitats i que garanteix la igualtat d’oportunitats, som punters en innovació, l’any 2019 vam ser el motor econòmic de Catalunya... el futur del país passa per Lleida.
- L’han contestat els seus rivals polítics?
- Vam enviar personalment aquesta proposta a tots els candidats lleidatans, i només Pau Juvillà de la CUP va respondre. Ningú no ha volgut treballar aquest document, i això demostra que encara hi ha massa polítiques de mirada curta.
- Al 2021 defensa aquest model. Per què no ho va fer abans? Per què no feia propostes d’aquest estil quan tenia càrrecs en altres formacions?
- Hi ha hagut diferents moments en la nostra historia recent, i s’ha fet bona feina en qüestió d’equilibri territorial. CiU tenia clar aquest concepte i jo m’hi vaig sentir còmode, però ara estem en un moment d’evolució. La legislatura recent no ha tingut cap accent territorial, i des de Lleida no podem seguir essent un engranatge més de la política nacional. Hem de tenir veu pròpia. Per això hem signat un document en el qual ens comprometem a ser diputats amb estricta obediència territorial.
- Falten referents polítics lleidatans?
-Hi ha molts lleidatans en llocs de responsabilitat actualment, però s’ha d’aconseguir encara més poder polític per tenir influència en les polítiques. Això és la clau de volta del nostre projecte. Demano vots per tenir una influència política que acabi revertint al territori. No volem que des dels despatxos de Barcelona ens diguin què hem de fer. Podríem portar aquest despatx a Lleida, però el que realment necessitem és posar un lleidatà en aquests espais. Lleida ha d’ocupar els llocs de poder.
"No volem que des dels despatxos de Barcelona ens diguin què hem de fer. Podríem portar aquest despatx a Lleida, però el que necessitem és un lleidatà en aquests espais. Lleida ha d’ocupar els llocs de poder"
- No tindran fidelitat al partit?
- La tindrem en tant que el partit proposi projectes polítics amb sensibilitat territorial. En els darrers anys hem parlat massa de polítics i massa poc de polítiques. Els lideratges són necessaris, però ens devem al territori i l'hem de defensar encara que generin opinions discrepants.
- S'ha trobat amb líders que no el deixaven opinar?
- Sí, i no al PDECat.
- On?
- Al grup parlamentari i a Junts per Catalunya. Per això no anem junts, perquè els models són diferents. Nosaltres fem un acte de coherència política.
- Quins reptes té el sector primari a Catalunya?
- Tenim problemes amb les rendes agràries, amb la crisi de preus i dels costos de producció i amb la PAC, que no reconeix la singularitat del nostre territori i ens fa perdre competitivitat. D’altra banda, cal canviar tramitacions; no pot ser que a Catalunya es trigui tres anys en ampliar una granja de porcs i a l’Aragó tinguin el tema resolt en un any. També hem d’aconseguir la creació d’estructures que resolguin la gestió dels purins, que hauria de ser mancomunada, i, sobretot, obrir a una industrialització agro del Pirineu. Les comarques pirinenques necessiten trencar el monocultiu del turisme i evolucionar cap a un model de riquesa que sigui diversificat i sostenible.
- Per aconseguir aquest canvi que proposa es necessiten invertir milions en una zona amb baixa densitat de població.
- És l’única manera per fer possible aquesta transformació. Hi ha partits que defensen l’augment de recursos per al Pirineu, però si no es crea un marc per poder emprendre activitat, els diners entregats de manera puntual no aconseguiran un canvi de model. Serà un subsidi permanent, i el que pretenem al PDECat és un estímul econòmic.
"Si no es crea un marc per poder emprendre activitat, els diners entregats de manera puntual no aconseguiran un canvi de model al Pirineu. No volem subsidis, sinó estímul econòmic"
- Molts indrets de Ponent i del Pirineu s’estan despoblant. Tanquen comerços, escoles, els veïns no tenen connectivitat. La ruralia va desapareixent.
- Primer cal reforçar els serveis bàsics. No podem tolerar els talls de llum que es registren en pobles del nostre territori. Això genera incertesa. En aquest sentit, hem de garantir el sistema educatiu, el sanitari, bons serveis bàsics, connexions i connectivitat.