07
de febrer
del
2021
La plataforma d'Aguilar de Segarra Salvem Grevalosa i els principals grups ecologistes i més d'una vintena d'entitats catalanes demanen als partits polítics que aprofitant la campanya electoral incloguin en els seus programes la derogació del Decret d'Energies Renovables
Salvem Grevalosa és una plataforma que s'oposa frontalment als projectes de centrals eòliques i línies d'alta tensió que es volen fer a la vall de la Grevalosa, a Aguilar de Segarra, una vall d'especial interès paisatgístic i patrimonial. La plataforma ha nascut per defensar l'ecologisme, el patrimoni històric, el benestar de les persones i la justícia social.
La plataforma denuncia el model de transició energètica que es vol imposar al territori. Aclareixen que estan d'acord amb les energies renovables, però exigeixen que també siguin sostenibles i no responguin a un model de "capitalisme d'amics i portes giratòries", on les "grans multinacionals i grans fortunes, principals responsables del canvi climàtic i de les desigualtats socials, se'ns imposen ara com la solució".
Per això reivindiquen una planificació coherent per part de les administracions per fer una transició energètica ordenada i en la que no es perdi la biodiversitat del territori, una reducció i una millor eficiència del consum, polítiques per fomentar l'autoconsum i la sobirania energètica, la implantació d'energies renovables en zones antropitzades pròximes a les centrals de consum per evitar l'extrema electrificació del país, i les pèrdues d'energia pel transport i que l'energia que hagi d'aportar el territori parteixi d'iniciatives d'aquest.
Demanda conjunta a tot el país
En aquest sentit, Salvem Grevalosa s'ha adherit a una trentena de grups i entitats catalanes que han consensuat una proposta per instar als partits a incloure en el seu programa polític, dins l'actual context electoral, la defensa d'una transició energètica al servei de la ciutadania, ben planificada i democràtica.
La Federació - Ecologistes de Catalunya EdC, Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC), IPCENA i una trentena d'entitats catalanes demanen als partits polítics que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya, que incloguin la derogació del Decret llei 16/2019, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables.
L'objectiu d'aquestes organitzacions és posar l'accent en la importància de fer una transició energètica basada en un model democràtic participatiu, distribuït pel territori, de proximitat als llocs de consum i que incorpori els valors de protecció ambiental i de les persones impulsats per la Unió Europea.
Denuncien que arran del Decret llei 16/2019 des del gener de 2020 es presenten i tramiten una allau d'avantprojectes de grans centrals industrials eòliques i fotovoltaiques, promogudes per empreses relacionades amb els grans oligopolis de les energies fòssils i fons d'inversió internacionals, que provoquen la destrucció de milers d'hectàrees de conreu i l'alteració d'extenses àrees rurals.
Les entitats demanen una nova regulació que inclogui i detalli els criteris de protecció ambiental, integració paisatgística, distribució territorial, planificació urbanística, governança i consens amb els ajuntaments així com la protecció dels drets bàsics de tots els afectats.
Les entitats consideren que per avançar cap a una transició energètica ben orientada, és imprescindible disposar d'una planificació territorial estratègica de les centrals de producció industrial d'energia renovable a Catalunya, prèvia a la valoració i validació dels avantprojectes de les grans centrals de producció industrial d'energies renovables.
Fins que no es disposi d'aquesta planificació, pactada amb els agents del territori, les entitats consideren que cal aplicar "una moratòria de tots els projectes en tramitació, per poder determinar quins s'ajusten als criteris bàsics".
La Transició Energètica a Catalunya ha de prioritzar l'impuls de les instal·lacions d'autoproducció d'energies renovables per aconseguir llars i empreses 100% autosuficients energèticament. I la planificació territorial ha d'evitar l'acumulació excessiva de projectes sobre un territori i donar compliment al que determina la normativa europea i regula la Llei 16/2017 del canvi climàtic de la Generalitat de Catalunya, que cal emplaçar els punts de producció d'energies renovables propers als centres de consum i en espais antropitzats (polígons industrials, canals de rec, vorals de xarxes viàries, espais degradats...).
Oposició dels ajuntaments del Bages
Els ajuntaments d'Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix, Rajadell i Fonollosa, juntament amb el Consell Comarcal del Bages, estan redactant al·legacions en contra de dos projectes per instal·lar un total de 17 aerogeneradors al territori. Es tracta del Parc Eòlic Clarena, que preveu 9 molins, i el Parc Eòlic Colomer, amb 8 molins, els més grans projectats fins ara al Bages. Els dos avantprojectes, que es troben en la fase de consultes sobre la viabilitat de l'emplaçament, han generat una forta oposició al territori pel seu impacte mediambiental. L'alcalde d'Aguilar de Segarra, Pere Aliaguilla, assegura que la riquesa del municipi és el seu paisatge i deixa clar que "volem conservar la natura, no ens importen els diners que entrin".
Salvem Grevalosa és una plataforma que s'oposa frontalment als projectes de centrals eòliques i línies d'alta tensió que es volen fer a la vall de la Grevalosa, a Aguilar de Segarra, una vall d'especial interès paisatgístic i patrimonial. La plataforma ha nascut per defensar l'ecologisme, el patrimoni històric, el benestar de les persones i la justícia social.
La plataforma denuncia el model de transició energètica que es vol imposar al territori. Aclareixen que estan d'acord amb les energies renovables, però exigeixen que també siguin sostenibles i no responguin a un model de "capitalisme d'amics i portes giratòries", on les "grans multinacionals i grans fortunes, principals responsables del canvi climàtic i de les desigualtats socials, se'ns imposen ara com la solució".
Per això reivindiquen una planificació coherent per part de les administracions per fer una transició energètica ordenada i en la que no es perdi la biodiversitat del territori, una reducció i una millor eficiència del consum, polítiques per fomentar l'autoconsum i la sobirania energètica, la implantació d'energies renovables en zones antropitzades pròximes a les centrals de consum per evitar l'extrema electrificació del país, i les pèrdues d'energia pel transport i que l'energia que hagi d'aportar el territori parteixi d'iniciatives d'aquest.
Demanda conjunta a tot el país
En aquest sentit, Salvem Grevalosa s'ha adherit a una trentena de grups i entitats catalanes que han consensuat una proposta per instar als partits a incloure en el seu programa polític, dins l'actual context electoral, la defensa d'una transició energètica al servei de la ciutadania, ben planificada i democràtica.
La Federació - Ecologistes de Catalunya EdC, Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC), IPCENA i una trentena d'entitats catalanes demanen als partits polítics que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya, que incloguin la derogació del Decret llei 16/2019, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables.
L'objectiu d'aquestes organitzacions és posar l'accent en la importància de fer una transició energètica basada en un model democràtic participatiu, distribuït pel territori, de proximitat als llocs de consum i que incorpori els valors de protecció ambiental i de les persones impulsats per la Unió Europea.
Denuncien que arran del Decret llei 16/2019 des del gener de 2020 es presenten i tramiten una allau d'avantprojectes de grans centrals industrials eòliques i fotovoltaiques, promogudes per empreses relacionades amb els grans oligopolis de les energies fòssils i fons d'inversió internacionals, que provoquen la destrucció de milers d'hectàrees de conreu i l'alteració d'extenses àrees rurals.
Les entitats demanen una nova regulació que inclogui i detalli els criteris de protecció ambiental, integració paisatgística, distribució territorial, planificació urbanística, governança i consens amb els ajuntaments així com la protecció dels drets bàsics de tots els afectats.
Les entitats consideren que per avançar cap a una transició energètica ben orientada, és imprescindible disposar d'una planificació territorial estratègica de les centrals de producció industrial d'energia renovable a Catalunya, prèvia a la valoració i validació dels avantprojectes de les grans centrals de producció industrial d'energies renovables.
Fins que no es disposi d'aquesta planificació, pactada amb els agents del territori, les entitats consideren que cal aplicar "una moratòria de tots els projectes en tramitació, per poder determinar quins s'ajusten als criteris bàsics".
La Transició Energètica a Catalunya ha de prioritzar l'impuls de les instal·lacions d'autoproducció d'energies renovables per aconseguir llars i empreses 100% autosuficients energèticament. I la planificació territorial ha d'evitar l'acumulació excessiva de projectes sobre un territori i donar compliment al que determina la normativa europea i regula la Llei 16/2017 del canvi climàtic de la Generalitat de Catalunya, que cal emplaçar els punts de producció d'energies renovables propers als centres de consum i en espais antropitzats (polígons industrials, canals de rec, vorals de xarxes viàries, espais degradats...).
Oposició dels ajuntaments del Bages
Els ajuntaments d'Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix, Rajadell i Fonollosa, juntament amb el Consell Comarcal del Bages, estan redactant al·legacions en contra de dos projectes per instal·lar un total de 17 aerogeneradors al territori. Es tracta del Parc Eòlic Clarena, que preveu 9 molins, i el Parc Eòlic Colomer, amb 8 molins, els més grans projectats fins ara al Bages. Els dos avantprojectes, que es troben en la fase de consultes sobre la viabilitat de l'emplaçament, han generat una forta oposició al territori pel seu impacte mediambiental. L'alcalde d'Aguilar de Segarra, Pere Aliaguilla, assegura que la riquesa del municipi és el seu paisatge i deixa clar que "volem conservar la natura, no ens importen els diners que entrin".