04
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
05
de febrer
a la
13:01h
Al despatx de el Paer en cap de Lleida s'han canviat les pipes que fumava Àngel Ros pels canastrells de fruita que posa Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957). L'actual alcalde pretén canviar les dinàmiques del consistori, i ho fa en les formes, porta mitjons amb vistosos estampats i utilitza llibretes que li regalen els partits de l'oposició, i en el fons.
Pueyo defensa un nou model basat en l'ètica i la transparència, i per aquest motiu ha decidit cessar aquesta setmana el regidor d'Esports, responsable de males praxis en la tramitació de tres contractes. No hi ha hagut delicte, però el cap de l'executiu lleidatà no vol que quedin sospites del clientelisme que criticava abans de prometre el càrrec d'alcalde. S'asseu al sofà i pren Coca-cola. Diu que li preocupa els efectes de la pandèmia en l'economia dels lleidatans i admet que la Paeria haurà d'aparcar alguns projectes pel culpa del virus.
- Un any i mig de mandat, una pandèmia i ara una crisi de govern. Com es troba l’alcalde de Lleida?
- Estic bé. La salut m’acompanya a mi i a la meva família, i això és el més important. La pandèmia m’ha colpit i hem hagut de fer front a situacions molt complexes de gestionar des del passat mes de març, però no em puc queixar, i menys quan penso en els ciutadans que ho han passat malament per culpa del virus.
- Un informe intern de les regidories de Participació i Lluita Contra la Corrupció i de Govern Obert i Qualitat Democràtica sobre presumptes males praxis en els contractes tramitats per la regidoria d’Esports l’ha portat a cessar el responsable d’aquesta cartera. Per què ho ha fet?
- Que un alcalde aparti del càrrec un regidor del govern no havia passat mai a la Paeria, i entenc que això pugui sorprendre. L’Ajuntament de Lleida era una bassa d’aigua estancada i jo ara hi he llençat una pedra que ha generat onades, és a dir, crítiques de l’oposició. S’han mostrat molt escandalitzats per aquest cessament, i és curiós perquè els seus partits han fet veritables monuments a la corrupció; Ciutadans amb el “cas enredarera”, els socialistes amb els ERE d’Andalusia i el “cas Pretòria”, el PP amb les corrupteles de la “Púnica”... en el cas del regidor d’Esports, he pres aquesta decisió per una qüestió de transparència i d’ètica política.
- No s’han detectat il·legalitats.
- No, però no podíem deixar passar aquesta situació. Ens vam presentar a les eleccions amb la voluntat de fer un canvi honest en la manera de gestionar la ciutat, i hem de ser coherents amb aquesta filosofia. Els nostres criteris d’ètica i transparència són més elevats que els que hi havia en altres governs, i per aquesta raó prenem decisions com les de cessar Sergio González. És dolorós, però calia fer el pas.
- Creu que aquesta situació pot arribar a afectar el regidor d’Urbanisme i primer tinent d’alcalde, Toni Postius?
- Li hauria de preguntar a les regidories responsables de l’informe. No obstant, la decisió presa es fa d’acord amb el que hem constatat de males praxis en l’àmbit de la regidoria d’Esports
- Hi ha possibilitat que Sergio González torni al seu càrrec?
La investigació està feta per part de la regidoria de Participació Ciutadana i Anticorrupció. Ja vaig assumir la gestió de les despeses i ara pretenem crear un fitxer d’empreses que puguin treballar amb la Paeria i que ordenin millor la gestió del consistori pel que fa als contractes.
- Espera que el regidor entregui l'acta i marxi de la Paeria?
- És la millor decisió que podria prendre. Per ell, per la seva honorabilitat i també per l’executiu de la Paeria. En l’actual sistema electoral de llistes tancades pensar que l’acta de regidor et pertany em sembla molt discutible.
- Durant la campanya de les eleccions municipals es va parlar molt del clientelisme que havia orbitat a l’entorn dels governs dels socialistes Àngel Ros i Fèlix Larrosa. El podrien acusar ara de no haver fet net en aquesta qüestió.
- És possible. El clientelisme és una mena de boira que ha impregnat aquesta institució des de fa anys i encara que fem un gran esforç per escampar-la, encara hi poden quedar alguns retalls. Prendrem més mesures per eradicar aquestes praxis que denunciàvem i denunciem.
- El Comú de Lleida va oposar-se d’entrada a aprovar els pressupostos del govern de la Paeria. Ara, una de les seves regidores elabora un document que situa el Paer en cap en l’obligació de fer fora un dels regidors del seu govern. Quin soci incòmode que té...
- El govern el formem tres partits amb sensibilitats i tradicions diferents, i el repte que tenim és el de conviure bo i gestionant la ciutat millor del que s’havia fet fins ara. Tinc la sensació que ho estem aconseguint, però també és cert que la naturalesa del nostre executiu genera més informació i posa en evidència una major diversitat de punts de vista. No em preocupa això, perquè si vostè analitza les polítiques d’aquest govern, veurà que funciona. La via lleidatana que hem traçat a la Paeria està en boca dels candidats a les eleccions catalanes. Si jo fos alcalde amb tots els regidors d’un mateix color polític no hi hauria tanta exposició pública, però segur que em trobaria amb moltes tensions i trifulgues internes. La diferència és que no apareixerien a l’esfera pública.
- Quines mesures prendran per projectar una campanya de la fruita més segura que l'anterior?
- Hi ha una part de les mesures que no podem explicar perquè estem en campanya electoral. Hi estem treballant i passades les eleccions explicarem en quin punt ens trobem. La campanya de la fruita és un fenomen laboral i sociològic que implica milers de persones que es desplacen sense papers i amb possibilitats de treballar limitades. El que hem fet en la primera reunió que hem tingut va ser demanar al delegat del Govern la creació d'un mapa de recursos (llocs per aïllar positius o contactes, fer proves...) assumirem la part que correspongui com a capital d'una gran regió fruitera.
- Està a favor d'un pla de vacunació per a temporers?
- És una qüestió complexa. Jo escolto amb interès diferents propostes que es fan. No em correspon a mi dir si aquesta és una bona proposta, però pel que diuen els experts no em sembla un plantejament gaire viable.
- La gestió de la pandèmia ha millorat després del que es va viure a l'estiu?
- No hi ha una diferència substantiva entre la gestió a Lleida i la de les altres ciutats catalanes i europees. En primer lloc perquè disposem de més recursos mèdics per gestionar els casos que arriben als hospitals. En segon lloc, les mesures d'autoprotecció de la població, que han provocat que no haguem patit tants casos de grip i que demostra que una gran part de la població ha assumit la mascareta, la neteja, la distància. Però el que suposa un canvi d'escenari definitiu és la producció i distribució de vacunes. El que preocupa més és la lentitud en què es subministren les vacunes.
- Per a què s'utilitzarà l'edifici annex de l'Arnau de Vilanova?
- És un tema que depèn de Salut, però la meva impressió és que l'edifici serà un espai auxiliar de l'hospital Arnau de Vilanova. Durant un temps servirà per accions destinades a Covid-19 com recepció de casos o cribratge. En una segona fase, seria un bon espai per a les consultes externes de l'hospital. Aquest pot ser un espai per millorar els equipaments sanitaris sempre i quan es doti amb el personal suficient.
- Al juliol alertava que no era possible conviure amb el virus sense sistemes efectius de rastrejament de casos. Ara és més fàcil aquesta convivència?
- Les estructures de rastreig, cribratge sistemàtic i, sobretot, l'inici de la vacunació en els sectors més dèbils, com les residències, fa més viable conviure amb el virus. El millor exemple és el funcionament del sistema escolar. Els centres educatius han aguantat molt bé. A les escoles de primària, l'Ajuntament de Lleida ha afegit un 30% de pressupost en neteja, i tots els alumnes i personal educatiu s'han pres seriosament el tema. Crec que és un bon missatge i un clar exemple de com adaptar-se a la situació.
- Tenen identificades les accions que volien tirar endavant i que no podran per culpa de la pandèmia?
- Teníem elaborat el pla d'acció municipal i en el moment que ens trobem arribem a la conclusió que és millor aparcar el projecte inicial. Però, entre d'altres, gràcies a l'àgora post-Covid i a la mesa per a la reconstrucció econòmica hem fet un pla d'acció municipal que és diferent tot i que encara es mantenen accions que ja s'havien iniciat com la construcció de la nova escola Pinyana-Balàfia. Ens hem concentrat en salut en un sentit ampli i en la idea d’una ciutat on els serveis sanitaris funcionin bé. També en una ciutat educadora on les escoles siguin segures, incorporar espais que puguin ser refugis climàtics i sobretot la ciutat de les persones, tot allò que ajudi aquella gent que poden perdre el ritme a causa de la pandèmia, famílies amb necessitats i un atur enorme en el sector juvenil. Aquestes tres coses són els nostres principals objectius.
- L'exalcalde Àngel Ros deia que una de les coses que es penedia de la seva etapa com a alcalde era no haver potenciat el tema industrial de Lleida. La pandèmia és una oportunitat per què la reconstrucció passi per aquí?
- Tenim terreny i sòl industrial com no hi ha arreu, per exemple amb l'arranjament de Torreblanca Quatre Pilans. Farem tot el possible per què quan el Govern de la Generalitat entri en contacte amb un grup que tingui intenció de fer una instal·lació, en lloc de pensar sempre en el cinturó del litoral o la corona metropolitana, tinguin present que aquí tenim un espai en una posició estratègica excel·lent. Nosaltres hem de vendre la marca Lleida, però necessitem que Barcelona i Madrid ens tinguin a la seva agenda.
- Actualment no tenen excusa amb la presència d'ERC al Govern de la Generalitat i amb una comunicació directa amb l’executiu de Pedro Sánchez a Espanya.
- Aquestes eleccions s'haurien d'haver celebrat a la tardor, aquests últims mesos de govern que ha patit tensions internes que no han afavorit ningú. També he de dir que el Govern ha fet el que tocava quan hem demanat ajuts específics. Els reptes en aquests moments són de reconstrucció econòmica. Sense oblidar el projecte independentista, des del punt de vista republicà em preocupa la situació econòmica i la situació familiar i personal de la gent.
- El president Quim Torra va dir a gener de 2020 que aquest govern estava "esgotat".
- Amb tot el respecte per al president Torra i totes les persones que han de prendre decisions difícils en moments complicats. Però quan s'arriba a aquesta conclusió s'havia de posar en marxa el mecanisme electoral i ara tindríem un executiu més consolidat.
- Creu que s'ha perdut el temps?
- Sí. En política no n'hi ha prou amb bones intencions. L'infern està empedrat de bones accions...
- El govern de la Paeria tenia uns criteris clars en el tema d'educació i en la cerca d'un canvi en l'estructura d'educació, es volia acabar amb escoles segregades, per exemple. En quin punt ens trobem?
- Les nostres competències són molt petites, però la nostra vocació política ens porta a voler definir la ciutat com a educadora. Hem buscat un diàleg intens amb el departament d'Educació de la Generalitat i per això l'escola Pinyana-Balàfia està en procés de construcció. Tenim projectes per a Cappont, la millora i ampliació de l'escola Camps Elisis, però també un projecte en l'àmbit de la secundària, que s'explicarà en el seu moment.
Pel que fa a l'existència de centres d'alta complexitat, cal modificar el mapa escolar de la ciutat, les adscripcions de centres de primària i secundària, i no és una feina d'un any, és una feina a llarg termini. També ens agradaria signar un pacte per a l'educació amb sindicats i col·lectius docents. No aconseguirem el canvi absolut, però ens posarem en el camí correcte per aconseguir-ho. Hem de procurar que els nens de la ciutat tinguin unes oportunitats tan semblants com sigui possible.
- El seu govern va alertar a principi de mandat de 175 milions de deute. Com va la gestió d’aquesta herència?
- Quan has de gestionar un ajuntament amb 175 milions de deute ets conscient que caldrà revisar moltes dinàmiques. Nosaltres hem apostat per ser transparents i sobris. Tot allò que té a veure amb l’opulència s’ha acabat, i també els privilegis que els regidors tenien abans en qüestions com, per exemple, els aparcaments.
- Però això no soluciona el problema del deute perquè aquestes partides són menors.
- Quan la societat està patint, les institucions han de donar exemple. Tenim l’obligació de fer-ho.
- No parlem d’eleccions, però sí ho podem fer de la ultradreta, de les reaccions de la societat i del tractament dels mitjans de comunicació. Com ho veu vostè que és professor de periodisme i ara Paer en cap?
- És un debat interessat que té a veure amb la comunicació, la política, l’ètica i el sentit comú. Mantenir silenci davant la ultradreta no em sembla la posició més adequada, però cal ser curosos perquè partits com Vox busquen la criminalització dels antifeixistes i fins i tot cerquen l’enfrontament físic. En aquesta qüestió, és convenient veure què han fet altres països que han viscut auges de formacions feixistes com Holanda, Alemanya o Estats Units amb l’arribada de Donald Trump al poder i la seva dramàtica sortida.
Pueyo defensa un nou model basat en l'ètica i la transparència, i per aquest motiu ha decidit cessar aquesta setmana el regidor d'Esports, responsable de males praxis en la tramitació de tres contractes. No hi ha hagut delicte, però el cap de l'executiu lleidatà no vol que quedin sospites del clientelisme que criticava abans de prometre el càrrec d'alcalde. S'asseu al sofà i pren Coca-cola. Diu que li preocupa els efectes de la pandèmia en l'economia dels lleidatans i admet que la Paeria haurà d'aparcar alguns projectes pel culpa del virus.
- Un any i mig de mandat, una pandèmia i ara una crisi de govern. Com es troba l’alcalde de Lleida?
- Estic bé. La salut m’acompanya a mi i a la meva família, i això és el més important. La pandèmia m’ha colpit i hem hagut de fer front a situacions molt complexes de gestionar des del passat mes de març, però no em puc queixar, i menys quan penso en els ciutadans que ho han passat malament per culpa del virus.
- Un informe intern de les regidories de Participació i Lluita Contra la Corrupció i de Govern Obert i Qualitat Democràtica sobre presumptes males praxis en els contractes tramitats per la regidoria d’Esports l’ha portat a cessar el responsable d’aquesta cartera. Per què ho ha fet?
- Que un alcalde aparti del càrrec un regidor del govern no havia passat mai a la Paeria, i entenc que això pugui sorprendre. L’Ajuntament de Lleida era una bassa d’aigua estancada i jo ara hi he llençat una pedra que ha generat onades, és a dir, crítiques de l’oposició. S’han mostrat molt escandalitzats per aquest cessament, i és curiós perquè els seus partits han fet veritables monuments a la corrupció; Ciutadans amb el “cas enredarera”, els socialistes amb els ERE d’Andalusia i el “cas Pretòria”, el PP amb les corrupteles de la “Púnica”... en el cas del regidor d’Esports, he pres aquesta decisió per una qüestió de transparència i d’ètica política.
La decisió de cessar el regidor d'Esports l'he pres per una qüestió de transparència i d'ètica política. Ens vam presentar per fer un canvi en la manera de gestionar l'ajuntament, i hem de ser coherents amb aquesta filosofia
- No s’han detectat il·legalitats.
- No, però no podíem deixar passar aquesta situació. Ens vam presentar a les eleccions amb la voluntat de fer un canvi honest en la manera de gestionar la ciutat, i hem de ser coherents amb aquesta filosofia. Els nostres criteris d’ètica i transparència són més elevats que els que hi havia en altres governs, i per aquesta raó prenem decisions com les de cessar Sergio González. És dolorós, però calia fer el pas.
- Creu que aquesta situació pot arribar a afectar el regidor d’Urbanisme i primer tinent d’alcalde, Toni Postius?
- Li hauria de preguntar a les regidories responsables de l’informe. No obstant, la decisió presa es fa d’acord amb el que hem constatat de males praxis en l’àmbit de la regidoria d’Esports
- Hi ha possibilitat que Sergio González torni al seu càrrec?
La investigació està feta per part de la regidoria de Participació Ciutadana i Anticorrupció. Ja vaig assumir la gestió de les despeses i ara pretenem crear un fitxer d’empreses que puguin treballar amb la Paeria i que ordenin millor la gestió del consistori pel que fa als contractes.
- Espera que el regidor entregui l'acta i marxi de la Paeria?
- És la millor decisió que podria prendre. Per ell, per la seva honorabilitat i també per l’executiu de la Paeria. En l’actual sistema electoral de llistes tancades pensar que l’acta de regidor et pertany em sembla molt discutible.
- Durant la campanya de les eleccions municipals es va parlar molt del clientelisme que havia orbitat a l’entorn dels governs dels socialistes Àngel Ros i Fèlix Larrosa. El podrien acusar ara de no haver fet net en aquesta qüestió.
- És possible. El clientelisme és una mena de boira que ha impregnat aquesta institució des de fa anys i encara que fem un gran esforç per escampar-la, encara hi poden quedar alguns retalls. Prendrem més mesures per eradicar aquestes praxis que denunciàvem i denunciem.
- El Comú de Lleida va oposar-se d’entrada a aprovar els pressupostos del govern de la Paeria. Ara, una de les seves regidores elabora un document que situa el Paer en cap en l’obligació de fer fora un dels regidors del seu govern. Quin soci incòmode que té...
- El govern el formem tres partits amb sensibilitats i tradicions diferents, i el repte que tenim és el de conviure bo i gestionant la ciutat millor del que s’havia fet fins ara. Tinc la sensació que ho estem aconseguint, però també és cert que la naturalesa del nostre executiu genera més informació i posa en evidència una major diversitat de punts de vista. No em preocupa això, perquè si vostè analitza les polítiques d’aquest govern, veurà que funciona. La via lleidatana que hem traçat a la Paeria està en boca dels candidats a les eleccions catalanes. Si jo fos alcalde amb tots els regidors d’un mateix color polític no hi hauria tanta exposició pública, però segur que em trobaria amb moltes tensions i trifulgues internes. La diferència és que no apareixerien a l’esfera pública.
El govern format per tres partits genera més informació i una major diversitat d'opinions. No em preocupa. El nostre executiu funciona bé
Miquel Pueyo, al seu despatx de la Paeria Foto: Àlvar Llobet
- Quines mesures prendran per projectar una campanya de la fruita més segura que l'anterior?
- Hi ha una part de les mesures que no podem explicar perquè estem en campanya electoral. Hi estem treballant i passades les eleccions explicarem en quin punt ens trobem. La campanya de la fruita és un fenomen laboral i sociològic que implica milers de persones que es desplacen sense papers i amb possibilitats de treballar limitades. El que hem fet en la primera reunió que hem tingut va ser demanar al delegat del Govern la creació d'un mapa de recursos (llocs per aïllar positius o contactes, fer proves...) assumirem la part que correspongui com a capital d'una gran regió fruitera.
La vacunació a temporers no em sembla un plantejament gaire viable
- Està a favor d'un pla de vacunació per a temporers?
- És una qüestió complexa. Jo escolto amb interès diferents propostes que es fan. No em correspon a mi dir si aquesta és una bona proposta, però pel que diuen els experts no em sembla un plantejament gaire viable.
- La gestió de la pandèmia ha millorat després del que es va viure a l'estiu?
- No hi ha una diferència substantiva entre la gestió a Lleida i la de les altres ciutats catalanes i europees. En primer lloc perquè disposem de més recursos mèdics per gestionar els casos que arriben als hospitals. En segon lloc, les mesures d'autoprotecció de la població, que han provocat que no haguem patit tants casos de grip i que demostra que una gran part de la població ha assumit la mascareta, la neteja, la distància. Però el que suposa un canvi d'escenari definitiu és la producció i distribució de vacunes. El que preocupa més és la lentitud en què es subministren les vacunes.
- Per a què s'utilitzarà l'edifici annex de l'Arnau de Vilanova?
- És un tema que depèn de Salut, però la meva impressió és que l'edifici serà un espai auxiliar de l'hospital Arnau de Vilanova. Durant un temps servirà per accions destinades a Covid-19 com recepció de casos o cribratge. En una segona fase, seria un bon espai per a les consultes externes de l'hospital. Aquest pot ser un espai per millorar els equipaments sanitaris sempre i quan es doti amb el personal suficient.
- Al juliol alertava que no era possible conviure amb el virus sense sistemes efectius de rastrejament de casos. Ara és més fàcil aquesta convivència?
- Les estructures de rastreig, cribratge sistemàtic i, sobretot, l'inici de la vacunació en els sectors més dèbils, com les residències, fa més viable conviure amb el virus. El millor exemple és el funcionament del sistema escolar. Els centres educatius han aguantat molt bé. A les escoles de primària, l'Ajuntament de Lleida ha afegit un 30% de pressupost en neteja, i tots els alumnes i personal educatiu s'han pres seriosament el tema. Crec que és un bon missatge i un clar exemple de com adaptar-se a la situació.
- Tenen identificades les accions que volien tirar endavant i que no podran per culpa de la pandèmia?
- Teníem elaborat el pla d'acció municipal i en el moment que ens trobem arribem a la conclusió que és millor aparcar el projecte inicial. Però, entre d'altres, gràcies a l'àgora post-Covid i a la mesa per a la reconstrucció econòmica hem fet un pla d'acció municipal que és diferent tot i que encara es mantenen accions que ja s'havien iniciat com la construcció de la nova escola Pinyana-Balàfia. Ens hem concentrat en salut en un sentit ampli i en la idea d’una ciutat on els serveis sanitaris funcionin bé. També en una ciutat educadora on les escoles siguin segures, incorporar espais que puguin ser refugis climàtics i sobretot la ciutat de les persones, tot allò que ajudi aquella gent que poden perdre el ritme a causa de la pandèmia, famílies amb necessitats i un atur enorme en el sector juvenil. Aquestes tres coses són els nostres principals objectius.
- L'exalcalde Àngel Ros deia que una de les coses que es penedia de la seva etapa com a alcalde era no haver potenciat el tema industrial de Lleida. La pandèmia és una oportunitat per què la reconstrucció passi per aquí?
- Tenim terreny i sòl industrial com no hi ha arreu, per exemple amb l'arranjament de Torreblanca Quatre Pilans. Farem tot el possible per què quan el Govern de la Generalitat entri en contacte amb un grup que tingui intenció de fer una instal·lació, en lloc de pensar sempre en el cinturó del litoral o la corona metropolitana, tinguin present que aquí tenim un espai en una posició estratègica excel·lent. Nosaltres hem de vendre la marca Lleida, però necessitem que Barcelona i Madrid ens tinguin a la seva agenda.
- Actualment no tenen excusa amb la presència d'ERC al Govern de la Generalitat i amb una comunicació directa amb l’executiu de Pedro Sánchez a Espanya.
- Aquestes eleccions s'haurien d'haver celebrat a la tardor, aquests últims mesos de govern que ha patit tensions internes que no han afavorit ningú. També he de dir que el Govern ha fet el que tocava quan hem demanat ajuts específics. Els reptes en aquests moments són de reconstrucció econòmica. Sense oblidar el projecte independentista, des del punt de vista republicà em preocupa la situació econòmica i la situació familiar i personal de la gent.
- El president Quim Torra va dir a gener de 2020 que aquest govern estava "esgotat".
- Amb tot el respecte per al president Torra i totes les persones que han de prendre decisions difícils en moments complicats. Però quan s'arriba a aquesta conclusió s'havia de posar en marxa el mecanisme electoral i ara tindríem un executiu més consolidat.
- Creu que s'ha perdut el temps?
- Sí. En política no n'hi ha prou amb bones intencions. L'infern està empedrat de bones accions...
- El govern de la Paeria tenia uns criteris clars en el tema d'educació i en la cerca d'un canvi en l'estructura d'educació, es volia acabar amb escoles segregades, per exemple. En quin punt ens trobem?
- Les nostres competències són molt petites, però la nostra vocació política ens porta a voler definir la ciutat com a educadora. Hem buscat un diàleg intens amb el departament d'Educació de la Generalitat i per això l'escola Pinyana-Balàfia està en procés de construcció. Tenim projectes per a Cappont, la millora i ampliació de l'escola Camps Elisis, però també un projecte en l'àmbit de la secundària, que s'explicarà en el seu moment.
Pel que fa a l'existència de centres d'alta complexitat, cal modificar el mapa escolar de la ciutat, les adscripcions de centres de primària i secundària, i no és una feina d'un any, és una feina a llarg termini. També ens agradaria signar un pacte per a l'educació amb sindicats i col·lectius docents. No aconseguirem el canvi absolut, però ens posarem en el camí correcte per aconseguir-ho. Hem de procurar que els nens de la ciutat tinguin unes oportunitats tan semblants com sigui possible.
- El seu govern va alertar a principi de mandat de 175 milions de deute. Com va la gestió d’aquesta herència?
- Quan has de gestionar un ajuntament amb 175 milions de deute ets conscient que caldrà revisar moltes dinàmiques. Nosaltres hem apostat per ser transparents i sobris. Tot allò que té a veure amb l’opulència s’ha acabat, i també els privilegis que els regidors tenien abans en qüestions com, per exemple, els aparcaments.
Mantenir silenci davant la ultradreta no em sembla la posició més adequada, però cal ser curosos perquè partits com Vox busquen la criminalització dels antifeixistes i fins i tot cerquen l’enfrontament físic
- Però això no soluciona el problema del deute perquè aquestes partides són menors.
- Quan la societat està patint, les institucions han de donar exemple. Tenim l’obligació de fer-ho.
- No parlem d’eleccions, però sí ho podem fer de la ultradreta, de les reaccions de la societat i del tractament dels mitjans de comunicació. Com ho veu vostè que és professor de periodisme i ara Paer en cap?
- És un debat interessat que té a veure amb la comunicació, la política, l’ètica i el sentit comú. Mantenir silenci davant la ultradreta no em sembla la posició més adequada, però cal ser curosos perquè partits com Vox busquen la criminalització dels antifeixistes i fins i tot cerquen l’enfrontament físic. En aquesta qüestió, és convenient veure què han fet altres països que han viscut auges de formacions feixistes com Holanda, Alemanya o Estats Units amb l’arribada de Donald Trump al poder i la seva dramàtica sortida.