01
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
11:14h
Jaume Moya Matas (Barcelona, 1972) és un independent que defensa la República catalana i que es presenta per En Comú Podem per primer cop a unes eleccions al Parlament. S'ha presentat quatre vegades en quatre anys als comicis espanyols i ha estat diputat al Congrés en dues ocasions.
El seu repte ara és obrir les portes de la cambra catalana per a la candidatura dels comuns lleidatans, tancades d'ençà que Sara Vilà va aconseguir l'acta de diputada l'any 2012. Moya creu que el referèndum només pot venir per la via del diàleg, i aprofita per recordar que aquesta opció ha estat sempre defensada pel seu partit, una postura que, recorda, no van tenir les formacions independentistes. Li sembla una bona notícia que Miquel Iceta hagi estat nomenat ministre espanyol i rebutja un govern com el de la Paeria de Lleida.
- Li sembla bé que les eleccions siguin el 14 de febrer?
- Políticament sí, són necessàries. El president Quim Torra va dir el gener del 2020 que el Govern estava esgotat. Era aleshores quan s’haguessin hagut de fer els comicis i no ara. Urgeix tenir un nou executiu a Catalunya i el que cal fer és garantir la seguretat en la votació per evitar que la gent es quedi a casa per por. D’altra banda, res no garanteix una situació millor si anem a votar a la primavera enlloc del febrer.
- En Comú Podem se sent atrapat entre el bloc independentista i la nova moda electoral que representa Salvador Illa?
- No. D’entrada, el bloc independentista no existeix; cada partit té una estratègia pròpia i tots van a la seva. D’altra banda, no em sembla que Salvador Illa sigui cap moda. Podríem parlar d’un efecte electoral, però ull perquè té moltes cares. Illa treballa en política des de fa 25 anys i ha estat el pare de pactes com el que van firmar el PSC i els convergents a la Diputació de Barcelona. Pensa replicar això al Govern de la Generalitat?
- Creu que pot passar?
- Tenim l’experiència de la Diputació de Barcelona. Un govern amb aquests dos socis seria molt dolent pel país. Illa també va posar dificultats al pacte d’esquerres a l’Ajuntament de Badalona, que finalment va saltar pels aires i va desembocar en l’alcaldia de Xavier García Albiol.
- L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, diu que li agradaria una rèplica del govern de la ciutat a la Generalitat. Pensa el mateix?
- En absolut. A Miquel Pueyo l’admiro, però el context polític a la ciutat l’any 2019 després de 40 anys de governs del PSC no és pas el mateix que el de la Generalitat. Aleshores era molt necessari un canvi de partits a la Paeria, però a nivell de Catalunya veiem els mateixos perfils a govern. Polítics de la galàxia convergent que, a més a més, ara han agafat una deriva d’ultradreta, racista, masclista, xenòfoba i fins i tot friqui. Parlo de Josep Sort, per exemple, però també de Joan Canadell, que podria arribar a ser el presidenciable efectiu de Junts depèn de com evolucioni el cas judicial de Laura Borràs. És impossible que els nostres compromisos polítics encaixin amb partits que acull aquests tipus de perfils.
- Amb ERC i la CUP sí que traçaria algun acord post-electoral
- Si d’alguna cosa podem presumir és que no hem fet mai un president de dretes. Ni per acció ni per omissió. La CUP sí ho va fer amb Carles Puigdemont i Quim Torra. Dit això, hem d’esperar als resultats de les urnes i a la geometria política que es pugui fer d’acord amb el repartiment d’escons.
- Un independentista es pot sentir còmode votant En Comú Podem?
- El concepte d’independència no és el mateix que al segle XIX. Què entenem per independència en un context internacional de cessió de sobiranies? Jo sóc sobiranista, defensor del dret a decidir i de les identitats nacionals d’aquest país. Crec que una persona que aposti per la independència pot trobar bona acollida en la nostra proposta política, que es fonamenta a través del diàleg i d’una proposta de referèndum com el que s’han fet al Quebec i a Escòcia. Jurídicament es pot fer amb la base de la Constitució i de l’Estatut.
- Li agradaria a vostè que Catalunya fos un estat independent?
- Voldria una República catalana amb identitat pròpia i que decidís les cessions de sobirania en benefici d’una bona entesa amb Espanya i Europa. Quin estat és completament independent avui? Albània? Corea del Nord? Jo no ho vull això.
- Confia que la via del diàleg que explora ERC amb el govern espanyol acabi amb algun compromís que permeti avançar pel camí del referèndum?
- Miri què responien Gabriel Rufián i Joan Tardà l’any 2015 en qüestió de referèndum i compari-ho amb el que diuen ara. Notarà un canvi que no veurà si fa el mateix exercici amb el que deia jo mateix o l’amic Xavier Domènech quan parlàvem d’aquesta qüestió. Rufián deia que estaria 18 mesos al Congrés i després marxaria, i no va passar. ERC és molt benvinguda en aquesta taula de diàleg i li valoro que hagi sabut fer un gir pragmàtic. Ells ara parlen de via àmplia, i això és el que ja defensàvem nosaltres fa anys, i ells se’n reien. Ara ens han acabat donant la raó. El diàleg obert és fonamental per treure els presos polítics de la presó, per debatre sobre una Llei d’amnistia i per avançar cap al referèndum, que jurídicament, insisteixo, és possible.
- Hi ha voluntat política?
- Hi és. També del PSOE, tot i que sovint queda tapada per les veus d’alguns barons que volen estirar el partit cap a l’immobilisme. Al partit socialista hi ha gent que coneix bé la realitat catalana com Meritxell Batet o el mateix Miquel Iceta.
- Li sembla una bona notícia que Iceta sigui ministre?
- Sí. Ell havia defensat un referèndum i un encaix federal de Catalunya a Espanya. Això no pot ser innocun ara que ell estarà al consell de ministres.
- Quins reptes té la demarcació de Lleida en els propers 20 anys?
- Hem elaborat un programa que diferencia les terres de la plana de Lleida i el Pirineu ja que tenen realitats diferents. L’hem definit com a “Territori de drets” perquè molts lleidatans no tenen els mateixos que altres ciutadans de Catalunya. En teoria sí, però la realitat és diferent. Plantegem quatre eixos a intervenir; el primer, Salut; hem vist les mancances del sector i els col·lapses als hospitals. Els drets reproductius o d’avortament no es garanteixen al Pirineu i les distàncies per anar a tractar-se als centres hospitalaris són molt grans si vius en alguns indrets del muntanya.
D’altra banda, la qualitat de l’aire, de l’aigua i del medi ambient són punts a abordar perquè això també és salut. El segon, habitatge; hi ha un gran dèficit d’immobles públics. L’habitatge social és necessari i també acabar amb la gentrificació al Pirineu. Les segones residències han elevat els preus dels pisos i les cases de tal manera que els joves no hi poden accedir. El tercer apartat és la igualtat; entre gèneres i també d’equitat territorial. Tothom ha de tenir els mateixos drets independentment del seu codi postal.
- Posi un exemple d’això
- Rodalies. Lleida és l’única capital catalana que no té un servei de rodalies. El tren de la línia Lleida-Manresa va a una velocitat similar a la que anaven fa 150 anys, i per anar a Barcelona es triga tres cops més que si viatgessis en cotxe. Un pla de rodalies és fonamental per connectar el territori; la línia d’Almacelles, la de les Garrigues i també el tren de la Pobla, que passa per Balaguer. Aquesta proposta té un cost molt reduït perquè caldria optimitzar els horaris i afegir només un tren. Ho explica un estudi del sindicat CC.OO.
- Li falta el quart eix
- El dret d’emancipació. Els joves són el futur i són els que pitjor ho tenen. L’accés a l’habitatge i al món laboral, a la universitat... tot això són problemes per aquest sector. Hem de canviar-ho i plantejar alternatives com, per exemple, la modificació del model universitari. Al Pirineu no hi ha cap centre de les universitats catalanes, i això suposa un greuge per la gent que hi viu.
- Preveu reduir partides pressupostàries per dur a terme aquests canvis que proposa?
- Som gent d’esquerres que creiem en la intervenció pública de l’estat. No som com la dreta liberal que busca retallades i aposta per l’externalització dels serveis públics, sinó que pretenem una fiscalitat justa que implementi les bases per tal que siguin els privilegiats els que paguin més.
- Com pretenen combatre la despoblació de les zones rurals de Catalunya?
- La connectivitat digital és bàsica per encarar el repte del despoblament. Jo visc en un poble de 40 habitants i hi tinc despatx. Sóc autònom i no podria viure si no hi tingués la connexió de la que ara disposo, que és de quatre megues. Tot i això, a vegades és insuficient. El Govern no ha treballat a fons en aquest tema, només ha presentat eslògans bonics i prou. Amb els fons europeus ara tenim una bona ocasió per vertebrar projectes seriosos que facin possible una connectivitat territorial digna.
- L’energia eòlica genera desassossec en diverses comarques lleidatanes, que veuen un greuge territorial el fet que hagin d’assumir la majoria de parcs amb aerogeneradors de Catalunya. Com es pot canviar això?
- Apostem per les eòliques, les fotovoltaiques i les hidroelèctriques, que són clau per a l’economia del Pirineu. Sobre els parcs i els aerogeneradors hi ha una gran desregulació que permet que la qüestió de l’energia renovable sigui una font d’especulació. Tot s’hi val. Les grans empreses que controlen l’oligopoli pretenen seguir-ho fent però pintat de verd, i no pot ser. El Govern ens diu que només aquestes grans companyies són les que presenten projectes, però el que cal és la implicació de l’administració pública per garantir que aquest desenvolupament sigui sostenible i respectuós amb el territori. Els molins trenquen amb la riquesa del paisatge i, a més, no repercuteixen en cap benefici per als municipis que acullen el parcs. A altres països sí que passa, però aquí no.
- Un dels reptes és també la modernització del camp
- La nostra política pel sector primari passa per reforçar les petites i mitjanes empreses de base familiar, que són les que tenen vincle amb el territori. Les grans firmes busquen inversió capitalista i, en conseqüència, no valoren ni fomenten la interrelació amb el consumidor. Hem de defensar el producte de proximitat i protegir el productor en la cadena alimentària, que sovint queda en situació de fragilitat davant del distribuïdor. En aquest sentit apostem per una flexibilització de la llei que discrimini positivament el petit empresari agrícola. Actualment una gran empresa i un petit productor local estan obligats a seguir els mateixos criteris legals, i no és just.
El seu repte ara és obrir les portes de la cambra catalana per a la candidatura dels comuns lleidatans, tancades d'ençà que Sara Vilà va aconseguir l'acta de diputada l'any 2012. Moya creu que el referèndum només pot venir per la via del diàleg, i aprofita per recordar que aquesta opció ha estat sempre defensada pel seu partit, una postura que, recorda, no van tenir les formacions independentistes. Li sembla una bona notícia que Miquel Iceta hagi estat nomenat ministre espanyol i rebutja un govern com el de la Paeria de Lleida.
- Li sembla bé que les eleccions siguin el 14 de febrer?
- Políticament sí, són necessàries. El president Quim Torra va dir el gener del 2020 que el Govern estava esgotat. Era aleshores quan s’haguessin hagut de fer els comicis i no ara. Urgeix tenir un nou executiu a Catalunya i el que cal fer és garantir la seguretat en la votació per evitar que la gent es quedi a casa per por. D’altra banda, res no garanteix una situació millor si anem a votar a la primavera enlloc del febrer.
- En Comú Podem se sent atrapat entre el bloc independentista i la nova moda electoral que representa Salvador Illa?
- No. D’entrada, el bloc independentista no existeix; cada partit té una estratègia pròpia i tots van a la seva. D’altra banda, no em sembla que Salvador Illa sigui cap moda. Podríem parlar d’un efecte electoral, però ull perquè té moltes cares. Illa treballa en política des de fa 25 anys i ha estat el pare de pactes com el que van firmar el PSC i els convergents a la Diputació de Barcelona. Pensa replicar això al Govern de la Generalitat?
- Creu que pot passar?
- Tenim l’experiència de la Diputació de Barcelona. Un govern amb aquests dos socis seria molt dolent pel país. Illa també va posar dificultats al pacte d’esquerres a l’Ajuntament de Badalona, que finalment va saltar pels aires i va desembocar en l’alcaldia de Xavier García Albiol.
- L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, diu que li agradaria una rèplica del govern de la ciutat a la Generalitat. Pensa el mateix?
- En absolut. A Miquel Pueyo l’admiro, però el context polític a la ciutat l’any 2019 després de 40 anys de governs del PSC no és pas el mateix que el de la Generalitat. Aleshores era molt necessari un canvi de partits a la Paeria, però a nivell de Catalunya veiem els mateixos perfils a govern. Polítics de la galàxia convergent que, a més a més, ara han agafat una deriva d’ultradreta, racista, masclista, xenòfoba i fins i tot friqui. Parlo de Josep Sort, per exemple, però també de Joan Canadell, que podria arribar a ser el presidenciable efectiu de Junts depèn de com evolucioni el cas judicial de Laura Borràs. És impossible que els nostres compromisos polítics encaixin amb partits que acull aquests tipus de perfils.
És impossible que els nostres compromisos polítics encaixin amb partits que acullen candidats xenòfobs, maslictes i friquis com Junts per Catalunya
- Amb ERC i la CUP sí que traçaria algun acord post-electoral
- Si d’alguna cosa podem presumir és que no hem fet mai un president de dretes. Ni per acció ni per omissió. La CUP sí ho va fer amb Carles Puigdemont i Quim Torra. Dit això, hem d’esperar als resultats de les urnes i a la geometria política que es pugui fer d’acord amb el repartiment d’escons.
- Un independentista es pot sentir còmode votant En Comú Podem?
- El concepte d’independència no és el mateix que al segle XIX. Què entenem per independència en un context internacional de cessió de sobiranies? Jo sóc sobiranista, defensor del dret a decidir i de les identitats nacionals d’aquest país. Crec que una persona que aposti per la independència pot trobar bona acollida en la nostra proposta política, que es fonamenta a través del diàleg i d’una proposta de referèndum com el que s’han fet al Quebec i a Escòcia. Jurídicament es pot fer amb la base de la Constitució i de l’Estatut.
- Li agradaria a vostè que Catalunya fos un estat independent?
- Voldria una República catalana amb identitat pròpia i que decidís les cessions de sobirania en benefici d’una bona entesa amb Espanya i Europa. Quin estat és completament independent avui? Albània? Corea del Nord? Jo no ho vull això.
- Confia que la via del diàleg que explora ERC amb el govern espanyol acabi amb algun compromís que permeti avançar pel camí del referèndum?
- Miri què responien Gabriel Rufián i Joan Tardà l’any 2015 en qüestió de referèndum i compari-ho amb el que diuen ara. Notarà un canvi que no veurà si fa el mateix exercici amb el que deia jo mateix o l’amic Xavier Domènech quan parlàvem d’aquesta qüestió. Rufián deia que estaria 18 mesos al Congrés i després marxaria, i no va passar. ERC és molt benvinguda en aquesta taula de diàleg i li valoro que hagi sabut fer un gir pragmàtic. Ells ara parlen de via àmplia, i això és el que ja defensàvem nosaltres fa anys, i ells se’n reien. Ara ens han acabat donant la raó. El diàleg obert és fonamental per treure els presos polítics de la presó, per debatre sobre una Llei d’amnistia i per avançar cap al referèndum, que jurídicament, insisteixo, és possible.
ERC és molt benvinguda en aquesta taula de diàleg i li valoro que hagi sabut fer un gir pragmàtic. Ells ara parlen de via àmplia, i això és el que ja defensàvem nosaltres fa anys, i ells se’n reien
- Hi ha voluntat política?
- Hi és. També del PSOE, tot i que sovint queda tapada per les veus d’alguns barons que volen estirar el partit cap a l’immobilisme. Al partit socialista hi ha gent que coneix bé la realitat catalana com Meritxell Batet o el mateix Miquel Iceta.
- Li sembla una bona notícia que Iceta sigui ministre?
- Sí. Ell havia defensat un referèndum i un encaix federal de Catalunya a Espanya. Això no pot ser innocun ara que ell estarà al consell de ministres.
- Quins reptes té la demarcació de Lleida en els propers 20 anys?
- Hem elaborat un programa que diferencia les terres de la plana de Lleida i el Pirineu ja que tenen realitats diferents. L’hem definit com a “Territori de drets” perquè molts lleidatans no tenen els mateixos que altres ciutadans de Catalunya. En teoria sí, però la realitat és diferent. Plantegem quatre eixos a intervenir; el primer, Salut; hem vist les mancances del sector i els col·lapses als hospitals. Els drets reproductius o d’avortament no es garanteixen al Pirineu i les distàncies per anar a tractar-se als centres hospitalaris són molt grans si vius en alguns indrets del muntanya.
D’altra banda, la qualitat de l’aire, de l’aigua i del medi ambient són punts a abordar perquè això també és salut. El segon, habitatge; hi ha un gran dèficit d’immobles públics. L’habitatge social és necessari i també acabar amb la gentrificació al Pirineu. Les segones residències han elevat els preus dels pisos i les cases de tal manera que els joves no hi poden accedir. El tercer apartat és la igualtat; entre gèneres i també d’equitat territorial. Tothom ha de tenir els mateixos drets independentment del seu codi postal.
- Posi un exemple d’això
- Rodalies. Lleida és l’única capital catalana que no té un servei de rodalies. El tren de la línia Lleida-Manresa va a una velocitat similar a la que anaven fa 150 anys, i per anar a Barcelona es triga tres cops més que si viatgessis en cotxe. Un pla de rodalies és fonamental per connectar el territori; la línia d’Almacelles, la de les Garrigues i també el tren de la Pobla, que passa per Balaguer. Aquesta proposta té un cost molt reduït perquè caldria optimitzar els horaris i afegir només un tren. Ho explica un estudi del sindicat CC.OO.
Lleida és l’única capital catalana que no té un servei de rodalies. Un pla de connexió entre línies és fonamental per a la demarcació
- Li falta el quart eix
- El dret d’emancipació. Els joves són el futur i són els que pitjor ho tenen. L’accés a l’habitatge i al món laboral, a la universitat... tot això són problemes per aquest sector. Hem de canviar-ho i plantejar alternatives com, per exemple, la modificació del model universitari. Al Pirineu no hi ha cap centre de les universitats catalanes, i això suposa un greuge per la gent que hi viu.
- Preveu reduir partides pressupostàries per dur a terme aquests canvis que proposa?
- Som gent d’esquerres que creiem en la intervenció pública de l’estat. No som com la dreta liberal que busca retallades i aposta per l’externalització dels serveis públics, sinó que pretenem una fiscalitat justa que implementi les bases per tal que siguin els privilegiats els que paguin més.
- Com pretenen combatre la despoblació de les zones rurals de Catalunya?
- La connectivitat digital és bàsica per encarar el repte del despoblament. Jo visc en un poble de 40 habitants i hi tinc despatx. Sóc autònom i no podria viure si no hi tingués la connexió de la que ara disposo, que és de quatre megues. Tot i això, a vegades és insuficient. El Govern no ha treballat a fons en aquest tema, només ha presentat eslògans bonics i prou. Amb els fons europeus ara tenim una bona ocasió per vertebrar projectes seriosos que facin possible una connectivitat territorial digna.
- L’energia eòlica genera desassossec en diverses comarques lleidatanes, que veuen un greuge territorial el fet que hagin d’assumir la majoria de parcs amb aerogeneradors de Catalunya. Com es pot canviar això?
- Apostem per les eòliques, les fotovoltaiques i les hidroelèctriques, que són clau per a l’economia del Pirineu. Sobre els parcs i els aerogeneradors hi ha una gran desregulació que permet que la qüestió de l’energia renovable sigui una font d’especulació. Tot s’hi val. Les grans empreses que controlen l’oligopoli pretenen seguir-ho fent però pintat de verd, i no pot ser. El Govern ens diu que només aquestes grans companyies són les que presenten projectes, però el que cal és la implicació de l’administració pública per garantir que aquest desenvolupament sigui sostenible i respectuós amb el territori. Els molins trenquen amb la riquesa del paisatge i, a més, no repercuteixen en cap benefici per als municipis que acullen el parcs. A altres països sí que passa, però aquí no.
- Un dels reptes és també la modernització del camp
- La nostra política pel sector primari passa per reforçar les petites i mitjanes empreses de base familiar, que són les que tenen vincle amb el territori. Les grans firmes busquen inversió capitalista i, en conseqüència, no valoren ni fomenten la interrelació amb el consumidor. Hem de defensar el producte de proximitat i protegir el productor en la cadena alimentària, que sovint queda en situació de fragilitat davant del distribuïdor. En aquest sentit apostem per una flexibilització de la llei que discrimini positivament el petit empresari agrícola. Actualment una gran empresa i un petit productor local estan obligats a seguir els mateixos criteris legals, i no és just.