27
de gener
del
2021
Actualitzat
el
12
d'abril
del
2022
a les
17:23h
Toni Postius i Terrado (Lleida, 1984) és des fa un any i mig un dels líders del govern de la ciutat de Lleida. Primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, assegura que l'executiu està rendibilitzant més els recursos de la Paeria.
La seva regidoria afronta qüestions com el POUM, els nous Camps Elisis i el projecte del Pla de l'Estació des d'un punt de vista "realista" i amb voluntat de consens i assegura que la pandèmia del Covid-19 ha ajudat a una millor compenetració entre els membres del govern.
- Quin balanç fa del 2020?
- Ha estat un any marcat per la pandèmia i això ens ha obligat a adaptar-nos a una situació per la qual ningú no estava preparat. Hem hagut de reenfocar moltes qüestions socials i econòmiques i atendre problemes inesperats. Aquest 2020 ens quedarà gravat.
- Com ha afectat la pandèmia a la seva regidoria?
- Es van suspendre els terminis administratius després de l’estat d’alarma, la tramitació de projectes va quedar aturada i es va frenar l’inici d’activitats i l'execució d’obres. Tot i aquest contratemps, s’ha fet molta feina i prova d’això és que el percentatge de llicències atorgades ha estat del 80% respecte a l’any anterior.
- Vostè deia els primers mesos del govern tripartit que s’estava “ordenant” la Paeria. Han acabat de fer aquesta tasca?
- S’han corregit situacions internes i millorat dinàmiques de treball. També s’han actualitzat funcionaments en els tràmits, com per exemple en la digitalització dels expedients. Abans tot era en paper i ara, en part també per la pandèmia, s’ha acabat amb aquests volums físics. D’altra banda, s’han agilitzat els funcionaments; hem reduït el temps que passa entre la concessió d’un permís i l’autorització d’activitat i unificat els canals d’informació que ens permeten saber les queixes de la ciutadania. Tot això sembla senzill, però requereix esforç.
- Deia també que l’Ajuntament de Lleida tenia recursos que podrien generar ingressos si es gestionaven correctament. S’ha fet?
- Li poso un exemple d’això; els habitatges en males condicions eren motiu d’expedients i multes coercitives que podien arribar a 3.000 euros. La llei fixava aquest límit, i els propietaris, la majoria de vegades fons d’inversió i bancs, preferien pagar les sancions a haver d’arreglar els habitatges. Ara això s’ha acabat perquè hem començat a sancionar. Recentment hem posat una penalització de 150.000 euros a un banc que no tenia interès en arranjar un immoble de la seva propietat. El govern de la Paeria és exigent.
- Per tant, no serà l'única multa d'aquestes característiques.
- Al departament d’Urbanisme hem registrat expedients amb 17 reclamacions! Tenim la intenció de sancionar aquells propietaris que no vulguin solucionar la problemàtica dels immobles. Complir vol dir arreglar, perquè el nostre parc d'habitatges ja comença a presentar problemes derivats de l'envelliment.
- La llicència de les Torres de la Llotja ha caducat. Això vol dir que no es faran?
- El projecte bàsic divergia notablement del projecte executiu, i des de la Paeria es van fer requeriments per tal que aquestes diferències fossin resoltes. Els promotors, però, no van atendre les peticions del consistori, per la qual cosa la llei estipula en aquests casos l’anul·lació de la llicència. Si volen reactivar les obres l'hauran de demanar altre cop.
- Com a regidor d’Urbanisme creu que tirarà endavant aquest projecte?
- El teatre de la Llotja es va aixecar amb l’obligació de fer dues torres al solar annex. Era una altra època que poc té a veure amb els criteris urbanístics actuals. És un projecte molt ambiciós que el promotor pretén ara canviar.
- I ho pot fer?
- Per contracte no, perquè té l’obligació d’aixecar els dos edificis tal com s'especificava al concurs de la Llotja. En el cas que no hi hagués la voluntat de tirar endavant el projecte, la Paeria recuperaria el solar quan acabi el termini contractual, l’any 2023.
- En quina fase està el nou POUM?
- La pandèmia ho va aturar. Volem que sigui un projecte participatiu, amb molt debat i reflexió al voltant de la Lleida del futur. És el pla més important per definir quina ciutat volem, i per això no ens volem precipitar com sí va fer l’anterior govern de la Paeria. A nivell d’executiu hi estem treballant, però no podem assegurar que s’aprovi en aquesta legislatura.
- El seu departament també ha obert el plantejament dels nous Camps Elisis. Quins són els reptes que ha d’abordar en aquesta zona?
- Hem parlat amb la Generalitat sobre el nou ordenament dels Camps Elisis. En poques setmanes avançarem en la modificació urbanística de l’àrea residencial, i quan ho tinguem resolt, ens centrarem en la resta d’espais. D’entrada ja hem enderrocat la piscina dels Camps, que permetrà fer l’ampliació que necessita l’escola, i més enllà haurem de valorar què caldrà fer a l’indret del “River”, que està en males condicions i requereix una forta inversió econòmica. Valorarem quin projecte és més viable i també haurem de prendre una decisió sobre el Palau de vidre. El podem tirar al terra o reconvertir-lo en una zona polivalent.
- S’ha avançat alguna cosa amb Torre Salses?
- Hi ha pendents moltes qüestions. El projecte d’urbanització, la reparcel·lació, el vial Víctor Torres, la cessió de terrenys... tot això fa que aquest projecte de Torre Salses estigui encara a les beceroles. Des de l’ajuntament sempre hem dit que aquest pla comercial no és la nostra prioritat.
- Vostès prioritzen el Pla de l'Estació.
- És la nostra aposta de ciutat que ens ha ocupat des del principi del mandat. Lleida ha de tenir una estació de busos del segle XXI i volem unir el barri de Pardinyes amb el centre. Fa temps que treballem conjuntament amb la Generalitat per desenvolupar aquest projecte urbanístic. Aquest any tindrem novetats al respecte.
- El govern de la Paeria ha canviat la mobilitat de la ciutat; ha peatonalizat carrers i reduït la velocitat a 30 km/h. La ciutadania ha rebut bé els canvis?
- Estem en una fase d’adaptació general. Hem hagut de canviar el xip en poc temps i per això cal una mica de paciència. Els canvis són una millora per la ciutadania, i per aquest motiu s’ha de fer pedagogia i impulsar modificacions d’acord amb la complicitat dels veïns.
- Ha millorat la compenetració entre els membres del govern tripartit?
- Tots ens coneixem millor i les dificultats de la pandèmia ens ha unit més com a govern. Els que pronosticaven que Lleida seria ingovernable s'han equivocat molt. Diu l’alcalde que l’executiu lleidatà és un experiment únic, i té raó. Ha calgut temps d’adaptació i ara funcionem molt bé.
- Miquel Pueyo diu que li agradaria que el model de govern de Lleida es repliqués a la Generalitat. És de la mateixa opinió?
- No són comparables les realitats municipals amb la nacional. A Lleida veníem de dècades d’un mateix govern socialista i això va facilitar enteses. A nivell de Catalunya la situació és diferent, i la nostra candidata, Laura Borràs, aposta per un executiu netament independentista. Tot i això, cal recordar que el Comú de Lleida té personalitat pròpia i no és una sucursal de Podemos.
La seva regidoria afronta qüestions com el POUM, els nous Camps Elisis i el projecte del Pla de l'Estació des d'un punt de vista "realista" i amb voluntat de consens i assegura que la pandèmia del Covid-19 ha ajudat a una millor compenetració entre els membres del govern.
- Quin balanç fa del 2020?
- Ha estat un any marcat per la pandèmia i això ens ha obligat a adaptar-nos a una situació per la qual ningú no estava preparat. Hem hagut de reenfocar moltes qüestions socials i econòmiques i atendre problemes inesperats. Aquest 2020 ens quedarà gravat.
- Com ha afectat la pandèmia a la seva regidoria?
- Es van suspendre els terminis administratius després de l’estat d’alarma, la tramitació de projectes va quedar aturada i es va frenar l’inici d’activitats i l'execució d’obres. Tot i aquest contratemps, s’ha fet molta feina i prova d’això és que el percentatge de llicències atorgades ha estat del 80% respecte a l’any anterior.
- Vostè deia els primers mesos del govern tripartit que s’estava “ordenant” la Paeria. Han acabat de fer aquesta tasca?
- S’han corregit situacions internes i millorat dinàmiques de treball. També s’han actualitzat funcionaments en els tràmits, com per exemple en la digitalització dels expedients. Abans tot era en paper i ara, en part també per la pandèmia, s’ha acabat amb aquests volums físics. D’altra banda, s’han agilitzat els funcionaments; hem reduït el temps que passa entre la concessió d’un permís i l’autorització d’activitat i unificat els canals d’informació que ens permeten saber les queixes de la ciutadania. Tot això sembla senzill, però requereix esforç.
Hem demostrat que amb una bona gestió es poden aprofitar millor els recursos de la Paeria; la sanció de 150.000 euros a un banc que no volia arreglar un immoble de la seva propietat n'és una evidència
- Deia també que l’Ajuntament de Lleida tenia recursos que podrien generar ingressos si es gestionaven correctament. S’ha fet?
- Li poso un exemple d’això; els habitatges en males condicions eren motiu d’expedients i multes coercitives que podien arribar a 3.000 euros. La llei fixava aquest límit, i els propietaris, la majoria de vegades fons d’inversió i bancs, preferien pagar les sancions a haver d’arreglar els habitatges. Ara això s’ha acabat perquè hem començat a sancionar. Recentment hem posat una penalització de 150.000 euros a un banc que no tenia interès en arranjar un immoble de la seva propietat. El govern de la Paeria és exigent.
- Per tant, no serà l'única multa d'aquestes característiques.
- Al departament d’Urbanisme hem registrat expedients amb 17 reclamacions! Tenim la intenció de sancionar aquells propietaris que no vulguin solucionar la problemàtica dels immobles. Complir vol dir arreglar, perquè el nostre parc d'habitatges ja comença a presentar problemes derivats de l'envelliment.
El promotor de les torres de la Llotja planteja un projecte diferent que no pot tirar endavant. La llicència ha caducat i l'Ajuntament de Lleida podria recuperar el solar l'any 2023
- La llicència de les Torres de la Llotja ha caducat. Això vol dir que no es faran?
- El projecte bàsic divergia notablement del projecte executiu, i des de la Paeria es van fer requeriments per tal que aquestes diferències fossin resoltes. Els promotors, però, no van atendre les peticions del consistori, per la qual cosa la llei estipula en aquests casos l’anul·lació de la llicència. Si volen reactivar les obres l'hauran de demanar altre cop.
- Com a regidor d’Urbanisme creu que tirarà endavant aquest projecte?
- El teatre de la Llotja es va aixecar amb l’obligació de fer dues torres al solar annex. Era una altra època que poc té a veure amb els criteris urbanístics actuals. És un projecte molt ambiciós que el promotor pretén ara canviar.
- I ho pot fer?
- Per contracte no, perquè té l’obligació d’aixecar els dos edificis tal com s'especificava al concurs de la Llotja. En el cas que no hi hagués la voluntat de tirar endavant el projecte, la Paeria recuperaria el solar quan acabi el termini contractual, l’any 2023.
- En quina fase està el nou POUM?
- La pandèmia ho va aturar. Volem que sigui un projecte participatiu, amb molt debat i reflexió al voltant de la Lleida del futur. És el pla més important per definir quina ciutat volem, i per això no ens volem precipitar com sí va fer l’anterior govern de la Paeria. A nivell d’executiu hi estem treballant, però no podem assegurar que s’aprovi en aquesta legislatura.
- El seu departament també ha obert el plantejament dels nous Camps Elisis. Quins són els reptes que ha d’abordar en aquesta zona?
- Hem parlat amb la Generalitat sobre el nou ordenament dels Camps Elisis. En poques setmanes avançarem en la modificació urbanística de l’àrea residencial, i quan ho tinguem resolt, ens centrarem en la resta d’espais. D’entrada ja hem enderrocat la piscina dels Camps, que permetrà fer l’ampliació que necessita l’escola, i més enllà haurem de valorar què caldrà fer a l’indret del “River”, que està en males condicions i requereix una forta inversió econòmica. Valorarem quin projecte és més viable i també haurem de prendre una decisió sobre el Palau de vidre. El podem tirar al terra o reconvertir-lo en una zona polivalent.
Aquest any tindrem novetats amb el projecte del Pla de l'Estació, que és la nostra prioritat per davant de Torre Salses, que encara està en una fase inicial
- S’ha avançat alguna cosa amb Torre Salses?
- Hi ha pendents moltes qüestions. El projecte d’urbanització, la reparcel·lació, el vial Víctor Torres, la cessió de terrenys... tot això fa que aquest projecte de Torre Salses estigui encara a les beceroles. Des de l’ajuntament sempre hem dit que aquest pla comercial no és la nostra prioritat.
- Vostès prioritzen el Pla de l'Estació.
- És la nostra aposta de ciutat que ens ha ocupat des del principi del mandat. Lleida ha de tenir una estació de busos del segle XXI i volem unir el barri de Pardinyes amb el centre. Fa temps que treballem conjuntament amb la Generalitat per desenvolupar aquest projecte urbanístic. Aquest any tindrem novetats al respecte.
- El govern de la Paeria ha canviat la mobilitat de la ciutat; ha peatonalizat carrers i reduït la velocitat a 30 km/h. La ciutadania ha rebut bé els canvis?
- Estem en una fase d’adaptació general. Hem hagut de canviar el xip en poc temps i per això cal una mica de paciència. Els canvis són una millora per la ciutadania, i per aquest motiu s’ha de fer pedagogia i impulsar modificacions d’acord amb la complicitat dels veïns.
- Ha millorat la compenetració entre els membres del govern tripartit?
- Tots ens coneixem millor i les dificultats de la pandèmia ens ha unit més com a govern. Els que pronosticaven que Lleida seria ingovernable s'han equivocat molt. Diu l’alcalde que l’executiu lleidatà és un experiment únic, i té raó. Ha calgut temps d’adaptació i ara funcionem molt bé.
- Miquel Pueyo diu que li agradaria que el model de govern de Lleida es repliqués a la Generalitat. És de la mateixa opinió?
- No són comparables les realitats municipals amb la nacional. A Lleida veníem de dècades d’un mateix govern socialista i això va facilitar enteses. A nivell de Catalunya la situació és diferent, i la nostra candidata, Laura Borràs, aposta per un executiu netament independentista. Tot i això, cal recordar que el Comú de Lleida té personalitat pròpia i no és una sucursal de Podemos.