19
de gener
del
2021
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha resolt que les eleccions catalanes es mantenen, per ara, per al 14 de febrer. La secció cinquena de la sala contenciós administratiu ha acceptat les mesures cautelaríssimes sol·licitades per dos dels recursos d'impugnació i, per tant, queda suspesa la convocatòria d'eleccions per al 30 de maig i es manté en vigor la data inicial a l'espera que el tribunal resolgui sobre el fons de la qüestió. La decisió adoptada avui pel tribunal no anticipa la que pugui adoptar-se més endavant i, per tant, es pot donar la situació que les eleccions s'acabin suspenent.
En la resolució, de cinc pàgines, el tribunal justifica la decisió d'acceptar les mesures cautelaríssimes per evitar que es perdi la finalitat del recurs interposat, que podria implicar una vulneració de drets fonamentals. La sala recorda que si no suspengués ara el decret 1/2021 signat pel Govern, la situació seria "pràcticament irreversible" i fos quina fos la decisió final no es podrien celebrar les eleccions el 14-F perquè s'haurien exhaurit els terminis. "Es generaria una greu inseguretat jurídica pel significatiu escurçament de terminis previstos en la legislació ordinària", diu el tribunal.
Per tot plegat, la sala diu que cal prendre la decisió de suspensió "per causa d'urgència extraordinària, amb caràcter instrumental o procedimental, continuant le procés electoral convocat" mentre es resol aquest recurs "amb la major agilitat". I recorda que paralitzar el procés implica que no es puguin celebrar les eleccions. El tribunal, doncs, prefereix mantenir per ara les eleccions del 14-F a l'espera de prendre una altra decisió més endavant -quan abordi el fons del recurs- per evitar que la paralització de la votació faci que els comicis no es puguin celebrar sigui quina sigui la decisió dels jutges.
Nova data: dijous a les 10h
La Generalitat i la Fiscalia tenen ara un termini de dos dies -fins dijous a les 10h- per argumentar la seva posició respecte a la decisió adoptada. Fonts del TSJC apunten que la sala començarà a deliberar sobre les mesures cautelars el mateix dijous, però no està clar que es pronunciï el mateix dia. Paral·lelament, la sala ha informat de la decisió a la Junta Electoral i a la Diputació Permanent del Parlament. La decisió esbossa un escenari complex en el qual la campanya podria arrencar el pròxim 29 de gener per, un cop començada, que el tribunal acabés concloent que finalment es poden ajornar els comicis.
Tots els partits amb representació parlamentària van acordar que s'havien de suspendre les eleccions per la situació sanitària que viu Catalunya. La majoria, van acceptar que la nova data fos el 30 de maig, però el PSC s'hi va oposar i va proposar celebrar-les el març. Ahir mateix, entitats afins als socialistes ja van presentar recurs al TSJC contra la suspensió de les eleccions, però no van sol·licitar mesures cautelars. Sí que ho va fer un particular que va impugnar el decret del Govern. En els pròxims dies, el TSJC ha d'abordar la resta de recursos presentats en contra del canvi de data de les eleccions.
La JEC se'n desentén
La Junta Electoral Central (JEC) té previst emetre aquest dimarts una nota del president, Miguel Colmenero, on declara que no és competent per pronunciar-se sobre l'ajornament de les eleccions acordat pel Govern i els partits catalans. El motiu, segons fonts d'aquest organisme, és que la Junta es fa càrrec i arbitra les decisions i els actes que tenen a veure amb processos electorals, i no sobre les convocatòries.
Segons l'àrbitre electoral, qualsevol resposta al decret aprovat per la Generalitat sobre la cancel·lació dels comicis del 14 de febrer ha de venir de part dels tribunals ordinaris, en aquest cas del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El tribunal ja té sobre la taula diversos recursos contra la suspensió de les eleccions decretada pel Govern.
La JEC respondrà d'aquesta manera la petició d'informació que li ha enviat la candidatura de Primàries perquè aclareixi la validesa de l'acord per a la suspensió de les eleccions del 14 de febrer. Aquest organisme situa d'aquesta manera la qüestió a mans del TSJC, que té sobre la taula sis recursos –amb peticions de mesures cautelaríssimes- perquè decideixi sobre la legalitat del decret de suspensió dels comicis.
En la resolució, de cinc pàgines, el tribunal justifica la decisió d'acceptar les mesures cautelaríssimes per evitar que es perdi la finalitat del recurs interposat, que podria implicar una vulneració de drets fonamentals. La sala recorda que si no suspengués ara el decret 1/2021 signat pel Govern, la situació seria "pràcticament irreversible" i fos quina fos la decisió final no es podrien celebrar les eleccions el 14-F perquè s'haurien exhaurit els terminis. "Es generaria una greu inseguretat jurídica pel significatiu escurçament de terminis previstos en la legislació ordinària", diu el tribunal.
Per tot plegat, la sala diu que cal prendre la decisió de suspensió "per causa d'urgència extraordinària, amb caràcter instrumental o procedimental, continuant le procés electoral convocat" mentre es resol aquest recurs "amb la major agilitat". I recorda que paralitzar el procés implica que no es puguin celebrar les eleccions. El tribunal, doncs, prefereix mantenir per ara les eleccions del 14-F a l'espera de prendre una altra decisió més endavant -quan abordi el fons del recurs- per evitar que la paralització de la votació faci que els comicis no es puguin celebrar sigui quina sigui la decisió dels jutges.
Nova data: dijous a les 10h
La Generalitat i la Fiscalia tenen ara un termini de dos dies -fins dijous a les 10h- per argumentar la seva posició respecte a la decisió adoptada. Fonts del TSJC apunten que la sala començarà a deliberar sobre les mesures cautelars el mateix dijous, però no està clar que es pronunciï el mateix dia. Paral·lelament, la sala ha informat de la decisió a la Junta Electoral i a la Diputació Permanent del Parlament. La decisió esbossa un escenari complex en el qual la campanya podria arrencar el pròxim 29 de gener per, un cop començada, que el tribunal acabés concloent que finalment es poden ajornar els comicis.
Tots els partits amb representació parlamentària van acordar que s'havien de suspendre les eleccions per la situació sanitària que viu Catalunya. La majoria, van acceptar que la nova data fos el 30 de maig, però el PSC s'hi va oposar i va proposar celebrar-les el març. Ahir mateix, entitats afins als socialistes ja van presentar recurs al TSJC contra la suspensió de les eleccions, però no van sol·licitar mesures cautelars. Sí que ho va fer un particular que va impugnar el decret del Govern. En els pròxims dies, el TSJC ha d'abordar la resta de recursos presentats en contra del canvi de data de les eleccions.
La JEC se'n desentén
La Junta Electoral Central (JEC) té previst emetre aquest dimarts una nota del president, Miguel Colmenero, on declara que no és competent per pronunciar-se sobre l'ajornament de les eleccions acordat pel Govern i els partits catalans. El motiu, segons fonts d'aquest organisme, és que la Junta es fa càrrec i arbitra les decisions i els actes que tenen a veure amb processos electorals, i no sobre les convocatòries.
Segons l'àrbitre electoral, qualsevol resposta al decret aprovat per la Generalitat sobre la cancel·lació dels comicis del 14 de febrer ha de venir de part dels tribunals ordinaris, en aquest cas del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El tribunal ja té sobre la taula diversos recursos contra la suspensió de les eleccions decretada pel Govern.
La JEC respondrà d'aquesta manera la petició d'informació que li ha enviat la candidatura de Primàries perquè aclareixi la validesa de l'acord per a la suspensió de les eleccions del 14 de febrer. Aquest organisme situa d'aquesta manera la qüestió a mans del TSJC, que té sobre la taula sis recursos –amb peticions de mesures cautelaríssimes- perquè decideixi sobre la legalitat del decret de suspensió dels comicis.