07
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
14:18h
"Estem en una trampa, tenim les instal·lacions obertes però els clients no poden venir". Així és com una treballadora del càmping Cadí Vacances de Gósol (Berguedà) descriu el confinament municipal que ha entrat en vigor aquest dijous a Catalunya. Reclamen ajudes urgents per mantenir l'activitat.
Depenen completament dels clients de fora (el municipi té 200 habitants) i han d'assumir igualment les despeses fixes malgrat no tenir reserves. Una situació que es repeteix als pobles petits del territori. L'Associació de Micropobles de Catalunya reclama "flexibilitzar" el confinament municipal perquè els ha deixat "aïllats" i sense serveis bàsics. I alerten de l'impacte que les restriccions tindran en l'economia i la pèrdua de llocs de treball.
A Cadí Vacances, un càmping de Gósol (Berguedà), estan a punt de quedar-se sense clients per culpa del confinament municipal decretat aquest dijous per reduir els contagis de covid-19. Els últims marxaran entre aquest dijous i demà i no esperen tenir més reserves perquè el negoci depèn completament dels clients que venen de fora. Els 200 habitants del poble no utilitzen les seves instal·lacions. "Som un càmping petit de muntanya, amb cent parcel·les i bungalous; ara seria una època bona per les sortides familiars a la neu, vénen a desconnectar de la ciutat i gaudir del paisatge però ara no poden venir", lamenta Montserrat Arnau, propietària.
Denuncia que aquest "tancament encobert" els impedeix poder treballar i recorda que no han rebut cap ajuda del Govern. "Haurem d'assumir totes les despeses fixes i, sense ajudes, si això dura gaire, ens matarà", remarca. Se senten com si estiguessin en "una trampa" i admet que les incerteses que porten patint des de l'inici de la pandèmia els està enfonsant el negoci.
Segons Arnau, el turisme ha resultat el gran perjudicat i ja es temen que el tancament municipal pot allargar-se. És per això que reclamen ajudes per no haver d'abaixar la persiana. "Només que ens ajudessin una mica, ja podríem anar passant", diu. Malgrat tot, subratlla que faran el que puguin per mantenir tots els treballadors.
Un poble sense serveis bàsics
Des de l'Ajuntament de Gósol denuncien que han quedat "aïllats" i sense poder accedir a serveis bàsics. "Tenim dues botigues de queviures i la resta és hostaleria", detalla Núria Lagé, segona tinent d'alcalde. Des de la pandèmia i amb el confinament d'ara s'han quedat sense les visites del metge que tenien tres cops per setmana, sense el voluntari de la biblioteca i sense poder obrir el centre dedicat a Picasso. Tampoc poden anar a la farmàcia (havien de desplaçar-se a Saldes, el poble veí). I, en el seu cas, que és propietària d'un restaurant, des d'avui han decidit abaixar la persiana perquè no els surt a compte obrir per només 200 habitants. Ja té quatre treballadors en ERTO i les despeses fixes són altes.
Un tancament, diu, pensat des de Barcelona, però amb un impacte sever en l'economia d'un poble com aquest. "Es crea una bossa d'atur i l'impacte és molt més alt que a una ciutat", lamenta. En relació als ajuts, també creu que no s'ha tingut en compte la realitat del territori i que caldria vetllar pels drets de tothom, independentment d'on visquin.
Sense poder aprofitar la temporada de neu
Les associacions de turisme del Berguedà, Osona i el Solsonès també reclamen al Govern que modifiqui les restriccions i permeti la interacció amb els municipis veïns més grans per poder tenir garantits serveis essencials, com ara forn de pa o caixers.
Pel que fa a l'impacte en l'economia, diuen que és un cop molt dur per als pobles petits que dependent del turisme. Segons el president de l'Associació de Turisme Berguedà, Jordi Badia, això és "escanyar al màxim i no tenir ajudes" i reclama que com a mínim hi haguessin ajuts a autònoms com va passar en l'estat d'alarma del març.
En aquest sentit, alerta que la "incertesa" i el no saber què passarà està provocant un "esgotament" a l'empresariat i recorda que a finals de més s'acaba el termini dels ERTO i que caldria una nova pròrroga. Si no, pronostica que hi haurà llocs de treball que ja no es podran recuperar.
La temporada d'esquí des del gener i fins a la primavera que fins ara permetia donar feina als establiments i restauració en cap de setmana potser tampoc es podrà aprofitar aquest any. Seria el pitjor dels escenaris, segons Badia. "Si no podem aprofitar la neu, podríem donar la temporada per perduda? No ho sabem", es pregunta. I subratlla que la neu "dona vida" i "estabilitat" als pobles de muntanya i negocis petits i, sobretot, "ajuda a mantenir els llocs de treball".
L'Associació de Micropobles demana "flexibilitat" amb el confinament
El president de l'Associació de Micropobles de Catalunya (AMC), Mario Urrea, coincideix amb la denúncia d'"aïllament" dels pobles petits i reclama que les restriccions es "flexibilitzin" i s'ajustin a la realitat de cada territori. Remarca que no tenen aglomeracions i que el confinament tindrà un gran impacte en l'economia local. "És insostenible per als negocis, provoca grans molèsties als habitants perquè no poden desplaçar-se pels serveis bàsics i agreujarà el despoblament", afirma, en un moment en què el món rural estava atraient població arran de la pandèmia.
Admeten que la gestió d'una pandèmia és "molt complexa" però creuen que el Govern no ha tingut en compte el territori en la planificació de mesures. És per això que defensen que els mateixos ajuntaments haurien de tenir més capacitat de decisió.
Depenen completament dels clients de fora (el municipi té 200 habitants) i han d'assumir igualment les despeses fixes malgrat no tenir reserves. Una situació que es repeteix als pobles petits del territori. L'Associació de Micropobles de Catalunya reclama "flexibilitzar" el confinament municipal perquè els ha deixat "aïllats" i sense serveis bàsics. I alerten de l'impacte que les restriccions tindran en l'economia i la pèrdua de llocs de treball.
A Cadí Vacances, un càmping de Gósol (Berguedà), estan a punt de quedar-se sense clients per culpa del confinament municipal decretat aquest dijous per reduir els contagis de covid-19. Els últims marxaran entre aquest dijous i demà i no esperen tenir més reserves perquè el negoci depèn completament dels clients que venen de fora. Els 200 habitants del poble no utilitzen les seves instal·lacions. "Som un càmping petit de muntanya, amb cent parcel·les i bungalous; ara seria una època bona per les sortides familiars a la neu, vénen a desconnectar de la ciutat i gaudir del paisatge però ara no poden venir", lamenta Montserrat Arnau, propietària.
Denuncia que aquest "tancament encobert" els impedeix poder treballar i recorda que no han rebut cap ajuda del Govern. "Haurem d'assumir totes les despeses fixes i, sense ajudes, si això dura gaire, ens matarà", remarca. Se senten com si estiguessin en "una trampa" i admet que les incerteses que porten patint des de l'inici de la pandèmia els està enfonsant el negoci.
Segons Arnau, el turisme ha resultat el gran perjudicat i ja es temen que el tancament municipal pot allargar-se. És per això que reclamen ajudes per no haver d'abaixar la persiana. "Només que ens ajudessin una mica, ja podríem anar passant", diu. Malgrat tot, subratlla que faran el que puguin per mantenir tots els treballadors.
Un poble sense serveis bàsics
Des de l'Ajuntament de Gósol denuncien que han quedat "aïllats" i sense poder accedir a serveis bàsics. "Tenim dues botigues de queviures i la resta és hostaleria", detalla Núria Lagé, segona tinent d'alcalde. Des de la pandèmia i amb el confinament d'ara s'han quedat sense les visites del metge que tenien tres cops per setmana, sense el voluntari de la biblioteca i sense poder obrir el centre dedicat a Picasso. Tampoc poden anar a la farmàcia (havien de desplaçar-se a Saldes, el poble veí). I, en el seu cas, que és propietària d'un restaurant, des d'avui han decidit abaixar la persiana perquè no els surt a compte obrir per només 200 habitants. Ja té quatre treballadors en ERTO i les despeses fixes són altes.
Un tancament, diu, pensat des de Barcelona, però amb un impacte sever en l'economia d'un poble com aquest. "Es crea una bossa d'atur i l'impacte és molt més alt que a una ciutat", lamenta. En relació als ajuts, també creu que no s'ha tingut en compte la realitat del territori i que caldria vetllar pels drets de tothom, independentment d'on visquin.
Sense poder aprofitar la temporada de neu
Les associacions de turisme del Berguedà, Osona i el Solsonès també reclamen al Govern que modifiqui les restriccions i permeti la interacció amb els municipis veïns més grans per poder tenir garantits serveis essencials, com ara forn de pa o caixers.
Pel que fa a l'impacte en l'economia, diuen que és un cop molt dur per als pobles petits que dependent del turisme. Segons el president de l'Associació de Turisme Berguedà, Jordi Badia, això és "escanyar al màxim i no tenir ajudes" i reclama que com a mínim hi haguessin ajuts a autònoms com va passar en l'estat d'alarma del març.
En aquest sentit, alerta que la "incertesa" i el no saber què passarà està provocant un "esgotament" a l'empresariat i recorda que a finals de més s'acaba el termini dels ERTO i que caldria una nova pròrroga. Si no, pronostica que hi haurà llocs de treball que ja no es podran recuperar.
La temporada d'esquí des del gener i fins a la primavera que fins ara permetia donar feina als establiments i restauració en cap de setmana potser tampoc es podrà aprofitar aquest any. Seria el pitjor dels escenaris, segons Badia. "Si no podem aprofitar la neu, podríem donar la temporada per perduda? No ho sabem", es pregunta. I subratlla que la neu "dona vida" i "estabilitat" als pobles de muntanya i negocis petits i, sobretot, "ajuda a mantenir els llocs de treball".
L'Associació de Micropobles demana "flexibilitat" amb el confinament
El president de l'Associació de Micropobles de Catalunya (AMC), Mario Urrea, coincideix amb la denúncia d'"aïllament" dels pobles petits i reclama que les restriccions es "flexibilitzin" i s'ajustin a la realitat de cada territori. Remarca que no tenen aglomeracions i que el confinament tindrà un gran impacte en l'economia local. "És insostenible per als negocis, provoca grans molèsties als habitants perquè no poden desplaçar-se pels serveis bàsics i agreujarà el despoblament", afirma, en un moment en què el món rural estava atraient població arran de la pandèmia.
Admeten que la gestió d'una pandèmia és "molt complexa" però creuen que el Govern no ha tingut en compte el territori en la planificació de mesures. És per això que defensen que els mateixos ajuntaments haurien de tenir més capacitat de decisió.