El testimoni d'una àvia de la residència de Tremp: «Tinc una sensació molt gran d’abandonament»

Una resident del geriàtric del Pallars Jussà, on han mort fins a 58 ancians, radiografia per primer cop el caos al centre: "M’he sentit com un moble"

La consellera de Salut, Alba Vergés, en la visita que va fer a Tremp
La consellera de Salut, Alba Vergés, en la visita que va fer a Tremp | ACN
17 de desembre del 2020
"No ens han donat cap explicació. No ens mereixem aquest tracte. Tinc una sensació molt gran d'abandonament”. És el testimoni directe d'una resident de la Fundació Fiella de Tremp, la primera que parla amb la premsa des que el caos es va apoderar del centre del Pallars Jussà. El geriàtric suma 58 morts per un brot de coronavirus. L'àvia, que fa més de dos anys que viu a la residència i prefereix no fer públic el seu nom ni la seva edat exacta per por a represàlies, ha confessat a a NacióDigital que mai s’hauria imaginat el descontrol viscut: "M’he sentit desatesa, com un moble".

La Maria -nom fictici- és una dels 137 residents que s'ha contagiat de Covid-19. Va donar positiu en el segon cribratge massiu del dia 25 de novembre. Té entre 80 i 90 anys, i assegura que ja es troba millor. "He passat uns dies de febre alta i encara estic una mica dèbil i xafadeta", diu. Però tem que el malson no hagi acabat: "Em diuen que ja he superat la malaltia, però com ho saben que estic curada si no m’han fet cap PCR des del dia 25?", es pregunta. Una mostra de les deficiències que recull el seu testimoni.

Assegura que, des que va esclatar el brot, la direcció del centre no li ha donat cap explicació. "Aquí no ha vingut cap responsable a veure’ns. El mínim que poden fer és passar per les habitacions i preguntar-nos com estem, com ens trobem, si necessitem alguna cosa... Només han vingut els auxiliars, que ens cuiden el millor que saben", relata l'anciana. D’ells, precisament, no en té cap queixa. El contrari, els agraeix la seva feina i explica també que, amb el retorn progressiu de l’antic personal, la situació ha millorat. "A mi m’han atès bé", assegura.

Tot i sentir-se ben atesa, assegura que ha trobat a faltar "humanitat" per part de la nova direcció. Tot el que coneix sobre el brot, denuncia, ho ha llegit a través de la premsa digital i pels informatius a la televisió. Malgrat això, posa alguns exemples del desgavell que es viu, encara actualment, a la residència. "Tinc tres camises de dormir a la bugaderia des de fa 10 dies", explica amb un somriure de resignació. També assegura que els àpats "han millorat" des de fa "un parell o tres de dies", tot i que assegura que no li ha faltat menjar cap dia.

La Maria també es mostra crítica amb la consellera de Salut, Alba Vergés, que dimarts va visitar la ciutat “i no es va dignar a entrar a la residència", lamenta. "Si tenen por de contagiar-se que vinguin equipats i, si no, que no vinguin. Surten a la tele a dir que ho han fet tot bé però, a l’hora de la veritat, res", expressa molt enfadada. "Fins al brot, m’he sentit molt ben tractada en aquesta residència. A partir del brot, ha estat un descontrol”, relata.

"El mínim que poden fer és passar per les habitacions i preguntar-nos com estem", lamenta la Maria, que protegeix la identitat per por a represàlies

Pel que fa a la investigació oberta per la Fiscalia, la Maria diu que li sembla "bé" que s’investigui, tot i que també creu ningú volia arribar a la dramàtica situació que viu la residència. "Algun error hi ha hagut, no sé de qui és la culpa, de la Fundació Fiella o de Salut, però sí que tinc clar que alguna cosa ha passat perquè ens haguem contagiat tots els residents menys quatre o cinc", raona. "No tinc cap explicació sobre què ha passat, perquè no ens n’han donat cap ni una", afegeix.

Confessa que no ha passat por. "Soc una persona optimista”, assegura, però sí que ha tingut moments de debilitat i molts nervis: "Vaig tenir quatre o cinc dies de febre alta i vaig estar molt fluixa, però per sort ara estic millor". Explica que manté el contacte amb la seva família, amb qui parla "dos o tres cops al dia". 

La Maria exposa, amb tristor i la veu entretallada, sentir "molta pena" per la gent que ha vist morir, gent propera amb qui ha conviscut fins fa pocs dies. "Em sap molt greu aquesta situació, sobretot per les persones que són més dependents, que no es poden defensar. Però els que tenim més o menys coneixement, tenim l'obligació de protestar", explica.

Ara ja fa uns tres dies que pot sortir de l’habitació per passejar pel passadís, sempre amb la mascareta posada. Hi ha estat aïllada una vintena de dies, des del dia 25, quan la van situar en quarantena un cop van conèixer el seu contagi. Celebra poder sortir i estirar les cames, però reconeix que res és el que era: "Fa molta tristor quan, caminant pel passadís, veus les portes tancades, és una buidor que esgarrifa", relata.