16
de novembre
del
2020
La temporada boletaire d'enguany es preveu que sigui "normal" i que, de mitjana, s'arribi a una producció de 60 o 70 quilos de bolets per hectàrea. Tot i això, l'investigador i micòleg del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) Juan Martínez alerta que estan veient que les produccions són "molt desiguals" arreu del país. Hi ha zones on s'ha registrat una producció molt alta, i d'altres, molt baixa.
Segons ha relatat, la zona nord-est de Catalunya, sobretot a la Garrotxa, s'han trobat "quantitats molt importants" de bolets amb produccions que se situarien entre els 120 i els 160 quilos per hectàrea. Per contra, hi ha altres zones com la Catalunya Central on la producció ha estat pràcticament nul·la fins fa pocs dies.
Això es deu, segons l'investigador, a la pluviometria. "Si mirem els mapes de pluja veurem que els límits de Catalunya és on ha plogut més, mentre que a la Catalunya Central hi ha hagut molta escassetat de pluges durant els mesos d'agost, setembre i octubre", apunta Martínez. De fet, l'investigador relata que a hores d'ara ja comença a disminuir la producció de bolets al Pirineu per l'arribada del fred, mentre que es comença a activar a les zones del prelitoral.
Els estudis dels investigadors del CTFC també han determinat que la temporada boletaire cada cop comença més tard i s'allarga més, però Martínez admet que "el canvi climàtic no ens diu que hi hagi hagut un canvi en la producció de bolets, sinó que la temporada s'ha mogut una mica".
De fet, el micòleg relata que antigament la temporada de bolets es donava per acabada al novembre i, a dia d'avui, "fins al febrer podem trobar produccions interessants" en algunes zones del país.
La febre pels bolets
El micòleg del CTFC adverteix que la massificació del bosc i el fet que cada cop hi hagi més gent que freqüenti els boscos catalans per collir bolets pot acabar sent un problema. Segons els estudis que han fet, "no hem vist que agafar els bolets pugui ser dolent per la producció, però sí que s'ha comprovat que quan tothom passa pel mateix lloc això provoca una compactació del terreny que fa que les característiques del sòl canviïn i deixin de sortir algunes espècies".
De fet, Martínez és partidari d'una regulació de la recol·lecció micològica, tot i que admet que és un tema complex. Segons ell, "tard o d'hora" haurà d'arribar perquè "a Catalunya no podem ser els únics on aquest aspecte no estigui regulat". "Haurem de veure com es fa aquesta regulació, si s'ha de pagar o no, però està clar que s'ha d'ordenar", conclou l'investigador.
Segons ha relatat, la zona nord-est de Catalunya, sobretot a la Garrotxa, s'han trobat "quantitats molt importants" de bolets amb produccions que se situarien entre els 120 i els 160 quilos per hectàrea. Per contra, hi ha altres zones com la Catalunya Central on la producció ha estat pràcticament nul·la fins fa pocs dies.
Això es deu, segons l'investigador, a la pluviometria. "Si mirem els mapes de pluja veurem que els límits de Catalunya és on ha plogut més, mentre que a la Catalunya Central hi ha hagut molta escassetat de pluges durant els mesos d'agost, setembre i octubre", apunta Martínez. De fet, l'investigador relata que a hores d'ara ja comença a disminuir la producció de bolets al Pirineu per l'arribada del fred, mentre que es comença a activar a les zones del prelitoral.
L'investigador Juan Martínez al laboratori del CTFC analitzant diferents tipologies de bolets. Foto: Mar Martí
Els estudis dels investigadors del CTFC també han determinat que la temporada boletaire cada cop comença més tard i s'allarga més, però Martínez admet que "el canvi climàtic no ens diu que hi hagi hagut un canvi en la producció de bolets, sinó que la temporada s'ha mogut una mica".
De fet, el micòleg relata que antigament la temporada de bolets es donava per acabada al novembre i, a dia d'avui, "fins al febrer podem trobar produccions interessants" en algunes zones del país.
La febre pels bolets
El micòleg del CTFC adverteix que la massificació del bosc i el fet que cada cop hi hagi més gent que freqüenti els boscos catalans per collir bolets pot acabar sent un problema. Segons els estudis que han fet, "no hem vist que agafar els bolets pugui ser dolent per la producció, però sí que s'ha comprovat que quan tothom passa pel mateix lloc això provoca una compactació del terreny que fa que les característiques del sòl canviïn i deixin de sortir algunes espècies".
De fet, Martínez és partidari d'una regulació de la recol·lecció micològica, tot i que admet que és un tema complex. Segons ell, "tard o d'hora" haurà d'arribar perquè "a Catalunya no podem ser els únics on aquest aspecte no estigui regulat". "Haurem de veure com es fa aquesta regulació, si s'ha de pagar o no, però està clar que s'ha d'ordenar", conclou l'investigador.