Les restriccions contra la Covid afecten també els cinemes, una adversitat per un sector ja molt castigat. Les sales de cinema d’arreu del món corren perill de desaparèixer. El setè art, que va sobreviure a la irrupció de la televisió, a la pirateria i a l’augment de les taxes sobre les entrades de cinema, afronta ara una nova crisi amb un futur incert.
El coronavirus, que se suma a la puixança de les plataformes de reproducció en línia, pot haver ferit de mort les sales: per bé que el 2019 va ser un gran any per al sector, amb les millors xifres d’assistència de l’última dècada, durant el 2020 ha hagut de patir el confinament, posteriorment un aforament reduït a les sales i ara incertesa amb constants canvis legislatius i finalment el tancament total.
Però podria no tractar-se només d’una crisi transitòria. La pandèmia pot haver desencadenat un canvi profund a la indústria cinematogràfica. Disney, la productora d’entreteniment més gran del món, ha posat en marxa un precedent que pot ser perillós: tal com va fer amb el blockbuster (pel·lícula de gran èxit) familiar Mulan, la nova cinta de Pixar, Soul, ja no passarà per les sales de cinema i anirà directament a la seva plataforma en línia.
A les sales de cinema espanyoles la crisi és especialment accentuada. Segons dades de la Federació de Cinemes d'Espanya (FECE) quan acabi l’any, el 96% de les empreses del sector podrien tenir greus problemes de solvència. La indústria havia registrat una xifra històrica de recaptació el 2019 amb 624 milions, el millor resultat en els darrers deu anys. S’acabava l’any amb 153 pantalles de projecció noves i una inversió de 100 milions d’euros en complexos i instal·lacions. Un any després, el sector preveu una pèrdua de rendibilitat de 171 milions d’euros i un 68% menys de recaptació. Si el baix nivell d’afluència i les restriccions continuen, l’impacte econòmic el 2021 podria ascendir a 216,8 milions.
A la resta del món les dades no són millors: a Alemanya, Itàlia o França les recaptacions respecte a l’any anterior han sofert una baixada d’un 60%. Als Estats Units, la segona cadena de cinemes més important del país, Cineworld, tancarà les seves 536 sales. I AMC, la primera cadena a escala global, ha anunciat que al gener podria quedar-se sense fons, ja que el seu endeutament multiplica per sis els seus ingressos el 2019.
Sense grans estrenes des d'agost
I les empreses d’exhibició se senten abandonades per les grans multinacionals de Hollywood, que endarrereixen tant com poden les estrenes. "La falta de grans estrenes és el principal problema que tenim. Són allò que arrossega la gent a les sales", explica Camilo Tarazón, president del Gremi d’Exhibidors de Cinema de Catalunya. Les estrenes de Padre no hay más que uno 2, de Santiago Segura, o Tenet, de Christopher Nolan, van fer pujar l’afluència de públic a les sales, però des del mes d’agost no ha tornat a aterrar als cinemes cap pel·lícula de gran cartell.
Tarazón assegura que la majoria de les sales de projecció "pengen d’un fil" i segueixen obertes gràcies als ERTO que l'Estat pagarà fins a finals de gener i a altres eines que permeten flexibilitzar i reduir costos, però reconeix que és difícil saber si podran continuar funcionant a mitjà i llarg termini.
Sales tancades per sempre a Barcelona
Només a Barcelona, la crisi de la Covid ja ha dut al tancament els Texas Cinemes, el Palau Balañá i els Méliès. La Generalitat va anunciar a finals d’octubre un pla de rescat del sector cultural de 17,2 milions d'euros. La consellera de Cultura Àngels Ponsa va reunir-se telemàticament amb els representants del sector per explicar la mesura, que sembla lluny de poder solucionar la situació del gremi. Hi van assistir Camilo Taranzón i Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català. "Es fa molt difícil avaluar els costos que tindrà aquesta crisi. Hi ha qui dóna la temporada per perduda i d'altres que estan mirant de salvar alguns rodatges", lamentava Passola. "Obrir les sales amb només una part de l'aforament i el 100% de les despeses és complicat", diu Alfons Mas, propietari dels cinemes Boliche, quatre sales de Barcelona dedicades al cinema d'autor. L’empresa té cinc treballadors en ERTO, al què es va acollir en el seu moment. "La incertesa és el problema més gran, quan t’adones que la cosa va per llarg però no tens idea fins a quan; de fet, encara no ho sabem", explica. No veu gens clar el futur i no s'atreveix a posar data a la recuperació, però té clar que "costarà moltíssim arribar a les xifres d'espectadors d'abans de la pandèmia".
Els cinemes Texas de Barcelona han tancat definitivament les seves portes per no poder afrontar els efectes de la pandèmia. Foto: Helena Margarit
Les principals productores de cinema estan endarrerint moltes de les grans estrenes de l’any, algunes tan importants com l'última entrega de James Bond, el remake de West Side Story de Steven Spielberg o la nova entrega de la saga Fast & Furious, entre d’altres. Aquests ajornaments deixen a les sales de cinema amb pocs recursos per tirar endavant.
Telecinco Cinema, la productora cinematogràfica de Mediaset España, també ha endarrerit les seves estrenes (Way Down, Operación Camarón i Malnazidos) fins al 2021. La incertesa no fa més que augmentar el neguit de les sales de projecció, que temen que les productores optin per estrenar les seves pel·lícules a plataformes de reproducció en línia, per tal de rendibilitzar els seus projectes de forma immediata.
Les plataformes compren les estrenes
Seguint els passos de Disney, altres grans plataformes estan adquirint contingut que inicialment havia de passar per les sales. És el cas d’Ofrena a la tormenta i Orígenes secretos que s’han pogut veure directament a través de Netflix, o El príncep de Zamunda 2, que havia de ser distribuïda per Paramount i finalment ha sigut comprada per Amazon Prime Video per 125 milions de dòlars. I Javier Fesser, un dels directors més taquillers del cinema espanyol gràcies a Campeones s’ha saltat la gran pantalla per estrenar directament a Amazon el seu nou film Historias lamentables.
La crisi de les sales contrasta amb la creixent popularitat de les plataformes de continguts, que s’ha disparat durant el confinament. Netflix, la plataforma líder a escala mundial, compta amb 192,95 milions de subscriptors a tot el món, segons dades de la mateixa companyia. La plataforma Amazon Video té més de 150 milions de subscriptors i Disney+, que va arrancar el novembre de l’any passat, ja compta amb 60 milions de subscriptors a tot el món. Aquesta dada ja ens mostra l’enorme incidència dels continguts per streaming en el consum d’entreteniment a nivell global.
El nombre de subscripcions és l'única xifra pública respecte al trànsit en aquestes plataformes, tot i això, hi ha vàries empreses de mesurament de dades que han tractat de determinar el temps de consum dels usuaris d’aquestes plataformes. Segons l’informe 'Online TV' (2019) de Global Web Index, amb una mostra de 550.000 usuaris d’internet de tot el món d’entre 16 i 64 anys, el temps destinat per un individu a aquests nous serveis de continguts és d’1 hora i 17 minuts al dia a escala global.
Netflix compta amb 192,95 milions de subscriptors a tot el món Foto: Adrià Costa
Tornar a la televisió i més estona a internet
I aquestes plataformes no són l’únic competidor directe de les sales de cinema: la crisi sanitària també ha fet augmentar el consum de televisió convencional i d'Internet a l’Estat. Durant el mes de març de 2020, en ple confinament, els espectadors van passar de mitjana 6 hores i 33 minuts veient la televisió tradicional, i 3 hores i 34 minuts diaris a Internet, segons un informe de la consultora Barlovento Comunicación.
Ja durant el mes d’octubre, la població espanyola va consumir de mitjana 3 hores i 52 minuts diaris de televisió tradicional, un 5,6% respecte al 2019. l el temps de navegació per visitant a Internet va ser de 2 hores i 55 minuts. El temps d’oci d’un individu està cada cop més monopolitzat per les petites pantalles, i no queda massa temps restant per dedicar a anar al cinema.
El consum multipantalla ha fet oblidar la gran pantalla. L’entreteniment en línia ha arribat per quedar-se i estan reinventant la forma de consumir continguts. El dubte sobre el futur de les sales de cinema, ja en vies d'extinció, és més que raonable.