Joves d'origens diversos reivindiquen el català com a eina de país: «És imprescindible per a la inclusió»

Apri Singh (Olot), Daniela Estefania Gil (Amposta), Jossef Koumia (Mollerussa), Lisbeth Murga (Vilafranca del Penedès), Omar Noumri (Castelló de Farfanya) i Zainab Tamara (Granollers), un grup de joves d'orígens diversos que defensem i reivindiquen el català com a eina de país i de cohesió social, signen conjuntament l'article "El català com a eina de país!".

Amb el creixent debat sobre la llengua han redactat aquest article conjunt on manifesten la necessitat que el català sigui la llengua social del nostre país, que volen que arribi a tot arreu.

 

El català com a eina de país!

La cançó del grup Ginestà "Estimar-te com la terra" és un clam de tendresa cap a la terra ple de reivindicació que ens apropa a un sentiment col·lectiu que és l'amor. És aquest amor en totes les seves formes el que transmet aquest missatge que ens arriba a l'ànima. Però en quina llengua ho fas? Quina és la llengua que utilitzes en el teu dia a dia? Com fas ús d'aquesta llengua? El català és una llengua molt antiga que ha passat per moltes etapes i moltes circumstàncies socials. Una llengua que ve de la lluita i que ha de ser sinònim d'estima per part de tots els que la utilitzem en el nostre dia a dia, també dels que no en fan ús però que l'estan aprenent; fins i tot d'aquells que no l'han après però que l'entenen, perquè una llengua per ser útil i mantenir-se en el temps ha de ser socialment viva. Això implica comunicar-nos en català amb els nostres veïns i veïnes, però també facilitar l'aprenentatge dels que per moltes raons no l'han pogut aprendre des del principi. Perquè sovint es pot pensar que hi ha veïns i veïnes que no tenim el català com a llengua materna i que no la volem aprendre, però si ens canvieu la llengua  pel nostre aspecte no ens faciliteu l'aprenentatge i no farem que aquesta situació canviï. Entitats com Plataforma per la Llengua, entre d'altres, lluiten dia a dia pels drets de la llengua en la política, en les empreses i en l'àmbit judicial. Però és deure col·lectiu que el català sigui una llengua socialment viva i amable per a tothom. Relacionar-nos en català,  ser voluntaris en entitats per practicar el català o ensenyar la llengua a la veïna són eines bàsiques que poden ajudar a mantenir la nostra llengua. Estimar en català, tot i sonar molt poètic és una eina súper potent i imprescindible d'inclusió per aquelles persones que hem arribat al nostre país. Els Països Catalans són sinònim de multiculturalitat i podem dir ben alt que som terra d'intercanvi social i cultural, el present i el futur de la nostra llengua en una part molt important depèn dels i les que hem triat la nostra terra per construir el nostre futur. Perquè som la terra del "l'arròs" (paraula d?origen àrab), dels "xavals" –paraula d?origen caló-gitano–, del "balcó" –mot d'origen italià– i del "folklore" –d'origen anglès–, totes elles paraules que enriqueixen la nostra llengua i la nostra història; exemples de com la nostra llengua és una llengua d'inclusió que genera riquesa cultural. Com a poble tenim la gran responsabilitat d'ensenyar i fer accessible la nostra llengua a aquelles persones que no la tenen(im) com a llengua materna i sobretot, saber estimar i valorar la multiculturalitat que hi ha a casa nostra i al mateix temps aprendre de les seves cultures i llengües, ja que aquest fet és un fidel reflex de la realitat dels Països Catalans i del seu futur, una terra que estima a tothom vingui d'on vingui, una terra que ensenya i aprèn, en definitiva una terra que està permanentment amb els braços oberts. I tu ho fas en català? [Apri Singh, Daniela Estefania Gil i Gamboa, Jossef Koumia i Martin, Omar Noumri i Coca, Lisbeth Murga i Garcia, Zainab Tamara i Zubair.]