14
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a les
18:36h
L'Espai Lluís Companys del Tarròs reprendrà l'activitat els propers mesos després d'estar tancat des de la tardor de 2019. Gràcies a un conveni que signaran la Generalitat i la Diputació de Lleida amb el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Tornabous (Urgell) amb una inversió prevista de 240.000 euros l'equipament s'obrirà de dijous a diumenge i comptarà amb un pla educatiu per a escoles i instituts. La consellera de Justícia, Ester Capella, acompanyada del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, del president del Consell Comarcal de l'Urgell, Gerard Balcells, i d'altres autoritats, ha visitat l'Espai la vigília del 80è aniversari de l'afusellament de l'expresident pel franquisme i ha aprofitat per tornar a demanar a l'Estat que demani disculpes. Capella ha afegit que el govern espanyol "va tard i es queda curt" amb la Llei de memòria democràtica que està tramitant.
El conveni que se signarà properament determina que durant els pròxims quatre anys, Justícia destinarà 80.000 euros a assegurar el funcionament del centre, mentre que la Diputació hi aportarà 160.000 euros durant el mateix període. La inversió es destinarà a al contractació d'una persona que gestionarà l'Espai i farà visites guiades al públic, escoles i instituts. Els diners també aniran a parar a la difusió del centre i a l'adquisició d'equips i mobiliari.
En aquest sentit, la consellera Capella ha destacat que l'objectiu és donar a conèixer la "dimensió humana i política" del president Companys, així com tot el que va significar per moltes de les causes que va abanderar.
L'Ajuntament de Tornabous i el Consell Comarcal de l'Urgell es comprometen a dinamitzar el centre
L'Espai es va inaugurar al 2014. L'edifici va tenir un cost d'uns 800.000 euros, finançats al 50% per l'Ajuntament i pels fons FEDER. A banda, la conversió de l'Espai en museu va tenir un cost d'uns 100.000 euros, finançats també al 50% per la Generalitat i la Diputació de Lleida. Fins al 2017, el centre va obrir només en hores concertades. L'any 2018 va obrir de dijous a diumenge, però durant aquell any només va rebre 188 visites. No hi havia una programació d'activitats definides ni tampoc campanyes de promoció. L'Ajuntament va decidir tancar-lo la tardor de 2019 amb l'objectiu de repensar-lo, reestructurar-lo i dinamitzar-lo culturalment. Finalment, va reobrir l'11 de setembre passat amb una jornada de portes obertes i la incorporació d'una persona per a la seva gestió, que ha estat seleccionada mitjançant concurs públic. Entre els objectius, hi ha el compromís de portar-hi a terme activitats culturals com ara concerts, recitals o presentacions de llibres, etc.
Sense el perdó de l'estat espanyol a l'afusellament de Companys
La consellera Capella ha recordat que Catalunya va declarar il·legals els judicis franquistes al 2017 i que també es va anul·lar el procediment a Companys. En aquest sentit, també ha recordat que ja l'any 1990 Alemanya i França van demanar perdó a la Generalitat per haver detingut i lliurat al franquisme l'expresident. És per això, que ha reiterat que en aquest "relat" encara hi falta el perdó de l'estat espanyol i ha tornat a fer una crida en aquest sentit.
Just el dia que es compleix un any de la sentència als líders polítics per l'1-O, Capella ha denunciat "l'anormalitat democràtica" que viu el país, i ha afegit que malgrat els tràmits per la Llei de memòria democràtica de l'Estat, el govern espanyol va "tard i es queda curt". En aquest sentit, ha assegurat que l'Estat pot regular el codi penal perquè l'enaltiment del franquisme i l'exhibició de simbologia nazi estigui penalitzada pel Codi Penal.
El conveni que se signarà properament determina que durant els pròxims quatre anys, Justícia destinarà 80.000 euros a assegurar el funcionament del centre, mentre que la Diputació hi aportarà 160.000 euros durant el mateix període. La inversió es destinarà a al contractació d'una persona que gestionarà l'Espai i farà visites guiades al públic, escoles i instituts. Els diners també aniran a parar a la difusió del centre i a l'adquisició d'equips i mobiliari.
En aquest sentit, la consellera Capella ha destacat que l'objectiu és donar a conèixer la "dimensió humana i política" del president Companys, així com tot el que va significar per moltes de les causes que va abanderar.
L'Ajuntament de Tornabous i el Consell Comarcal de l'Urgell es comprometen a dinamitzar el centre
L'Espai es va inaugurar al 2014. L'edifici va tenir un cost d'uns 800.000 euros, finançats al 50% per l'Ajuntament i pels fons FEDER. A banda, la conversió de l'Espai en museu va tenir un cost d'uns 100.000 euros, finançats també al 50% per la Generalitat i la Diputació de Lleida. Fins al 2017, el centre va obrir només en hores concertades. L'any 2018 va obrir de dijous a diumenge, però durant aquell any només va rebre 188 visites. No hi havia una programació d'activitats definides ni tampoc campanyes de promoció. L'Ajuntament va decidir tancar-lo la tardor de 2019 amb l'objectiu de repensar-lo, reestructurar-lo i dinamitzar-lo culturalment. Finalment, va reobrir l'11 de setembre passat amb una jornada de portes obertes i la incorporació d'una persona per a la seva gestió, que ha estat seleccionada mitjançant concurs públic. Entre els objectius, hi ha el compromís de portar-hi a terme activitats culturals com ara concerts, recitals o presentacions de llibres, etc.
Sense el perdó de l'estat espanyol a l'afusellament de Companys
La consellera Capella ha recordat que Catalunya va declarar il·legals els judicis franquistes al 2017 i que també es va anul·lar el procediment a Companys. En aquest sentit, també ha recordat que ja l'any 1990 Alemanya i França van demanar perdó a la Generalitat per haver detingut i lliurat al franquisme l'expresident. És per això, que ha reiterat que en aquest "relat" encara hi falta el perdó de l'estat espanyol i ha tornat a fer una crida en aquest sentit.
Just el dia que es compleix un any de la sentència als líders polítics per l'1-O, Capella ha denunciat "l'anormalitat democràtica" que viu el país, i ha afegit que malgrat els tràmits per la Llei de memòria democràtica de l'Estat, el govern espanyol va "tard i es queda curt". En aquest sentit, ha assegurat que l'Estat pot regular el codi penal perquè l'enaltiment del franquisme i l'exhibició de simbologia nazi estigui penalitzada pel Codi Penal.