30
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
7:38h
El Departament d'Agricultura ha presentat una guia per garantir un espigolament segur a totes les parts implicades. L'espigolament és una pràctica que consisteix en recol·lectar els aliments que han quedat al camp després de la collita principal o de les collites sembrades no recollides, amb l'autorització prèvia del titular de l'explotació. Durant l'any 2019, la Fundació Espigoladors va espigolar o recuperar a Catalunya 235.202 quilos d'aliments, que han permès evitar 114.073 quilos d'emissions de CO2 i estalviar 151 milions de litres d'aigua. La guia s'ha presentat coincidint amb el primer Dia Internacional de la Conscienciació sobre Pèrdues i Malbaratament Alimentari designat per la FAO, que es commemora el 29 de setembre. La Guia de bones pràctiques per a un espigolament segur, que el Departament ha encarregat a la Fundació Espigoladors, i que ha comptat també amb la col·laboració d'Unió de Pagesos, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i l'IRTA, és un document viu, de caràcter voluntari, que té com a objectiu proporcionar les bases i les bones pràctiques per garantir un espigolament segur a totes les parts implicades.
Aquesta guia vol ser útil per fomentar l'aprofitament dels aliments, contribuint a reduir les pèrdues al sector primari alhora que doni seguretat jurídica i protegeixi els interessos legítims dels productors i el respecte als cultius. La pràctica de l'espigolament, com a activitat complementària i sense ànim de lucre, sovint és realitzada per voluntaris i està vinculada a iniciatives que promouen l'ocupació de persones en risc d'exclusió social, valors que amb aquesta guia Agricultura vol promoure, garantint la seguretat de les persones voluntàries i treballadores que participen en l'espigolament.
Tot i això, des del departament remarquen que l'espigolament "no és solució per prevenir les pèrdues al camp, però sí que és una part de la solució". Permet reduir-les al fomentar l'aprofitament dels aliments, donant una segona oportunitat a les "lletges" i sensibilitza la societat sobre el valor dels aliments.
Catalunya és pionera en la regulació de l'espigolament
Catalunya és pionera en la regulació de l'espigolament. La Llei 3/2020, d'11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, regula per primera vegada l'espigolament a Catalunya, com una activitat complementària i sense ànim de lucre, per a la prevenció de les pèrdues alimentàries a la producció primària. Actualment, la Generalitat treballa en el Reglament que ha de desplegar aquesta regulació.
D'altra banda, l'espigolament està en línia amb l'estratègia 'De la Granja a la Taula', recentment publicada per la Comissió Europea, que identifica la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentaris com un element clau per assolir la sostenibilitat del sistema agroalimentari.
Cada català malbarata 35 quilos d'aliment a l'any, segons dades del 2010
A Catalunya, segons dades del 2010, el malbaratament alimentari a les llars, comerços al detall i la restauració va ser 262.471 tones anuals. Això vol dir que cada català malbarata 35 quilos l'any, equivalent a un 7% dels aliments adquirits.
L'impacte econòmic d'aquestes pèrdues és de 841 milions d'euros anuals i de 112 euros per persona i any. Pel que fa a l'impacte ambiental, aquest malbaratament suposa una petjada ecològica equivalent a la utilització de 234.022 hectàrees de conreu, xifra corresponent a l'emissió de 520.723 tones de gasos d'efecte hivernacle, que serien els produïts per 20.300 automòbils durant la seva vida útil.
Al món, cada any es perden o malbaraten un terç dels aliments. Equivalents a 1.300 tones d'aliments produïts al món per consum humà que suposen una pèrdua del 25%
Aquesta guia vol ser útil per fomentar l'aprofitament dels aliments, contribuint a reduir les pèrdues al sector primari alhora que doni seguretat jurídica i protegeixi els interessos legítims dels productors i el respecte als cultius. La pràctica de l'espigolament, com a activitat complementària i sense ànim de lucre, sovint és realitzada per voluntaris i està vinculada a iniciatives que promouen l'ocupació de persones en risc d'exclusió social, valors que amb aquesta guia Agricultura vol promoure, garantint la seguretat de les persones voluntàries i treballadores que participen en l'espigolament.
Tot i això, des del departament remarquen que l'espigolament "no és solució per prevenir les pèrdues al camp, però sí que és una part de la solució". Permet reduir-les al fomentar l'aprofitament dels aliments, donant una segona oportunitat a les "lletges" i sensibilitza la societat sobre el valor dels aliments.
Catalunya és pionera en la regulació de l'espigolament
Catalunya és pionera en la regulació de l'espigolament. La Llei 3/2020, d'11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, regula per primera vegada l'espigolament a Catalunya, com una activitat complementària i sense ànim de lucre, per a la prevenció de les pèrdues alimentàries a la producció primària. Actualment, la Generalitat treballa en el Reglament que ha de desplegar aquesta regulació.
D'altra banda, l'espigolament està en línia amb l'estratègia 'De la Granja a la Taula', recentment publicada per la Comissió Europea, que identifica la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentaris com un element clau per assolir la sostenibilitat del sistema agroalimentari.
Cada català malbarata 35 quilos d'aliment a l'any, segons dades del 2010
A Catalunya, segons dades del 2010, el malbaratament alimentari a les llars, comerços al detall i la restauració va ser 262.471 tones anuals. Això vol dir que cada català malbarata 35 quilos l'any, equivalent a un 7% dels aliments adquirits.
L'impacte econòmic d'aquestes pèrdues és de 841 milions d'euros anuals i de 112 euros per persona i any. Pel que fa a l'impacte ambiental, aquest malbaratament suposa una petjada ecològica equivalent a la utilització de 234.022 hectàrees de conreu, xifra corresponent a l'emissió de 520.723 tones de gasos d'efecte hivernacle, que serien els produïts per 20.300 automòbils durant la seva vida útil.
Al món, cada any es perden o malbaraten un terç dels aliments. Equivalents a 1.300 tones d'aliments produïts al món per consum humà que suposen una pèrdua del 25%