11
de setembre
del
2020
Lleida ha viscut una Diada d'alçada. Literalment. Als balcons. El virus ha forçat una nova manera de reivindicar l'11 de setembre i els seus valors de llibertat quan semblava que s'esgotaven les idees de manifestació després de vuit anys de performances.
La més gran mobilització registrada a la capital del Segrià va ser per la Diada de 2016, quan milers de persones van omplir els marges del riu Segre en una imatge històrica que va comportar una posterior batussa política pels desacords sobre el nombre de manifestants. Enguany, la ciutadania s'ha estalviat aquesta escaramussa dialèctica perquè no han existit actes massius proclius a obrir el debat sobre els índex de participació.
A Lleida fa mesos que no es compten masses, i menys després d'un estiu de brots i rebrots. A més, un alt càrrec del Govern a la demarcació reconeix en veu baixa que el virus li ha fet un favor a l'independentisme, atesa la complicada missió d'organitzar una manifestació exitosa enmig d'un clima polític fatigat i mig desorientat per l'embarrancada del procés.
A Lleida s'ha fet una Diada íntima, amb poca gent al carrer i amb només els actes oficials com es feien abans que l'independentisme agafés volada l'any 2012. La Seu Vella va acollir dijous l'acte institucional precedit per una simbòlica marxa de torxes pels carrers del centre històric de la ciutat, i aquest divendres s'ha fet la tradicional ofrena floral a l'edifici del Roser, símbol lleidatà de la resistència contra la invasió borbònica i avui convertit en un Parador nacional.
Amb flors i declaracions polítiques, s'ha ventilat la Diada oficial lleidatana, que ha comptat a la tarda una marxa de cotxes que ha transitat per diversos indrets de la capital. Una tirallonga de vehicles independentistes saludada des dels balcons a les 17.14, l'hora de les estelades per excel·lència.
Experts en estar als balcons, Joan Masip i Pepita Melendres viuen en un pis de Lleida i, enguany, s'han hagut de conformar amb una Diada de proximitat en un dels llocs més concorreguts durant el confinament. "Mai havíem sortit tant al balcó com en aquests mesos", assegura l'home, qui, tot i el dia festiu, dubta sobre l'esperit de la celebració d'aquest any.
"Què estem reclamant si tots els partits independentistes es tiren els plats pel cap?", es pregunta Masip, que admet que defensa la causa més per sentiment que per la convicció que la República catalana s'advindrà properament. L'estelada ha esdevingut una tradició malgrat les frustracions, i per això es mostra des d'aquest pis del carrer Camp de Mart de la capital del Segrià. "Almenys que serveixi per demostrar que no estem rendits", diu Melendres.
Aquest mateix sentiment el comparteixen des d'una de les granges més carismàtiques de l'horta de Lleida, propietat de la família Pifarré. Des de la granja es celebra la Diada amb el convenciment que la República catalana arribarà "tard o d'hora", segons explica Joan Pifarré. En aquest sentit, creu que serà la gent la que farà possible la independència més enllà de la qualitat dels polítics catalans. "Els nostres valors són els republicans", rebla.
La més gran mobilització registrada a la capital del Segrià va ser per la Diada de 2016, quan milers de persones van omplir els marges del riu Segre en una imatge històrica que va comportar una posterior batussa política pels desacords sobre el nombre de manifestants. Enguany, la ciutadania s'ha estalviat aquesta escaramussa dialèctica perquè no han existit actes massius proclius a obrir el debat sobre els índex de participació.
A Lleida fa mesos que no es compten masses, i menys després d'un estiu de brots i rebrots. A més, un alt càrrec del Govern a la demarcació reconeix en veu baixa que el virus li ha fet un favor a l'independentisme, atesa la complicada missió d'organitzar una manifestació exitosa enmig d'un clima polític fatigat i mig desorientat per l'embarrancada del procés.
A Lleida s'ha fet una Diada íntima, amb poca gent al carrer i amb només els actes oficials com es feien abans que l'independentisme agafés volada l'any 2012. La Seu Vella va acollir dijous l'acte institucional precedit per una simbòlica marxa de torxes pels carrers del centre històric de la ciutat, i aquest divendres s'ha fet la tradicional ofrena floral a l'edifici del Roser, símbol lleidatà de la resistència contra la invasió borbònica i avui convertit en un Parador nacional.
Amb flors i declaracions polítiques, s'ha ventilat la Diada oficial lleidatana, que ha comptat a la tarda una marxa de cotxes que ha transitat per diversos indrets de la capital. Una tirallonga de vehicles independentistes saludada des dels balcons a les 17.14, l'hora de les estelades per excel·lència.
Experts en estar als balcons, Joan Masip i Pepita Melendres viuen en un pis de Lleida i, enguany, s'han hagut de conformar amb una Diada de proximitat en un dels llocs més concorreguts durant el confinament. "Mai havíem sortit tant al balcó com en aquests mesos", assegura l'home, qui, tot i el dia festiu, dubta sobre l'esperit de la celebració d'aquest any.
"Què estem reclamant si tots els partits independentistes es tiren els plats pel cap?", es pregunta Masip, que admet que defensa la causa més per sentiment que per la convicció que la República catalana s'advindrà properament. L'estelada ha esdevingut una tradició malgrat les frustracions, i per això es mostra des d'aquest pis del carrer Camp de Mart de la capital del Segrià. "Almenys que serveixi per demostrar que no estem rendits", diu Melendres.
La família Pifarré, al balcó de la granja a l'Horta de Lleida. Foto: Àlvar Llobet
Aquest mateix sentiment el comparteixen des d'una de les granges més carismàtiques de l'horta de Lleida, propietat de la família Pifarré. Des de la granja es celebra la Diada amb el convenciment que la República catalana arribarà "tard o d'hora", segons explica Joan Pifarré. En aquest sentit, creu que serà la gent la que farà possible la independència més enllà de la qualitat dels polítics catalans. "Els nostres valors són els republicans", rebla.