21
de juliol
del
2020
La conselleria de Salut preveu arribar a la xifra de 30.000 proves PCR per detectar el coronavirus a partir de la setmana vinent. Així ho ha assegurat el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon -nomenat avui mateix- en una roda de premsa al costat d'Alba Vergés. Argimon ha indicat que ara la Generalitat només és capaç de fer 8.000 tests al dia, de manera que la xifra a la qual s'espera arribar la setmana vinent suposa més que triplicar aquesta capacitat en tan sols unes quantes jornades.
"Si mirem la situació epidemiològica podríem pensar que estem com a mitjans de febrer. Però de mitjans de febrer cap aquí han passat coses. Només fèiem 4.000 o 5.000 PCR perquè costava trobar-ne; avui en fem 8.000. Estem identificant els casos molt abans gràcies als tests en l'atenció primària. La sanitat pública, avui, té una capacitat de fer 24.000 PCR diaris, i la setmana que ve serà de 30.000 perquè estem instal·lant petits robots en diferents centres catalans, i si comptem la capacitat privada seran 40.000", ha assenyalat Argimon en una roda de premsa en la qual també ha insistit que, mentre no hi hagi vacuna, les úniques eines disponibles són la mascareta i la higiene.
"L'única vacuna que nosaltres tenim són les mesures de prevenció: el rentat de mans, la mascareta i la distància física. Surten notícies prometedores d'un parell de vacunes que comencen la fase 3, però com a molt aviat ens parlen de finals d'any. Durant mesos estarem convivint amb el virus", ha pronosticat el número dos de Salut. Ahir es van fer públics resultats esperançadors sobre la vacuna que s'està elaborant a Oxford, i aquest dimarts també s'ha conegut que a Rússia hi ha grups que ja la tindran preparada al setembre i que, fins i tot, ja s'ha administrat a l'elit del país.
Argimon també ha recalcat que hi ha 214 persones que començaran demà la formació per sumar-se a la xarxa de rastreig de la Covid-19, una de les mancances que ha anat arrossegant Catalunya des que va entrar en la fase de represa. Fins fa tan sols uns dies, només treballaven en aquest àmbit 180 persones, una xifra minsa tenint en compte que el virus torna a tenir transmissió comunitària a Barcelona i a l'àrea de Lleida, que és on hi ha les mesures més restrictives de tot el país.
Els hospitals de la capital catalana i la primera corona metropolitana es troben "vigilants" a l'augment de contagis de coronavirus en aquesta àrea. De moment, atenen un "degoteig constant" de pacients que ingressen per covid-19; un "augment progressiu", si bé la corba es manté "bastant plana". Així explica la situació a l'Hospital del Mar la directora d'Infermeria, Lourdes García Zaldívar, a l'ACN. Els hospitals deixen clar que la situació no té res a veure amb la del març i l'abril i estan fent les operacions, consultes i proves diagnòstiques previstes. Els centres tenen els plans de contingència a punt per si calgués activar-los i remarquen que la principal dificultat seria que els professionals, que encara no han fet vacances, necessiten descansar.
Durant les primeres setmanes de pandèmia, els centres d'atenció primària (CAP) i els hospitals van modificar per complet l'activitat davant l'elevat nombre de pacients greus. Els hospitals van transformar-se i van passar de ser centres d'especialitats a pràcticament monogràfics de covid-19 i van esgarrapar espais d'on fos per atendre els pacients que hi arribaven -de 600 llits d'UCI com a capacitat basal a Catalunya es va passar a un màxim de 2.081, més del triple-.
"Si mirem la situació epidemiològica podríem pensar que estem com a mitjans de febrer. Però de mitjans de febrer cap aquí han passat coses. Només fèiem 4.000 o 5.000 PCR perquè costava trobar-ne; avui en fem 8.000. Estem identificant els casos molt abans gràcies als tests en l'atenció primària. La sanitat pública, avui, té una capacitat de fer 24.000 PCR diaris, i la setmana que ve serà de 30.000 perquè estem instal·lant petits robots en diferents centres catalans, i si comptem la capacitat privada seran 40.000", ha assenyalat Argimon en una roda de premsa en la qual també ha insistit que, mentre no hi hagi vacuna, les úniques eines disponibles són la mascareta i la higiene.
"L'única vacuna que nosaltres tenim són les mesures de prevenció: el rentat de mans, la mascareta i la distància física. Surten notícies prometedores d'un parell de vacunes que comencen la fase 3, però com a molt aviat ens parlen de finals d'any. Durant mesos estarem convivint amb el virus", ha pronosticat el número dos de Salut. Ahir es van fer públics resultats esperançadors sobre la vacuna que s'està elaborant a Oxford, i aquest dimarts també s'ha conegut que a Rússia hi ha grups que ja la tindran preparada al setembre i que, fins i tot, ja s'ha administrat a l'elit del país.
Argimon també ha recalcat que hi ha 214 persones que començaran demà la formació per sumar-se a la xarxa de rastreig de la Covid-19, una de les mancances que ha anat arrossegant Catalunya des que va entrar en la fase de represa. Fins fa tan sols uns dies, només treballaven en aquest àmbit 180 persones, una xifra minsa tenint en compte que el virus torna a tenir transmissió comunitària a Barcelona i a l'àrea de Lleida, que és on hi ha les mesures més restrictives de tot el país.
Els hospitals de la capital catalana i la primera corona metropolitana es troben "vigilants" a l'augment de contagis de coronavirus en aquesta àrea. De moment, atenen un "degoteig constant" de pacients que ingressen per covid-19; un "augment progressiu", si bé la corba es manté "bastant plana". Així explica la situació a l'Hospital del Mar la directora d'Infermeria, Lourdes García Zaldívar, a l'ACN. Els hospitals deixen clar que la situació no té res a veure amb la del març i l'abril i estan fent les operacions, consultes i proves diagnòstiques previstes. Els centres tenen els plans de contingència a punt per si calgués activar-los i remarquen que la principal dificultat seria que els professionals, que encara no han fet vacances, necessiten descansar.
Durant les primeres setmanes de pandèmia, els centres d'atenció primària (CAP) i els hospitals van modificar per complet l'activitat davant l'elevat nombre de pacients greus. Els hospitals van transformar-se i van passar de ser centres d'especialitats a pràcticament monogràfics de covid-19 i van esgarrapar espais d'on fos per atendre els pacients que hi arribaven -de 600 llits d'UCI com a capacitat basal a Catalunya es va passar a un màxim de 2.081, més del triple-.