21
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
10:02h
La defensa del raper Pablo Hasél ha presentat aquest dilluns un recurs d'empara al Tribunal Constitucional contra la sentència de l'Audiència Nacional (AN), ratificada pel Tribunal Suprem, que el condemna a 9 mesos i un dia de presó per enaltiment del terrorisme amb l'agreujant de reincidència i per injúries i calúmnies a la corona i a les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
En l'escrit, l'advocat del raper lleidatà demana una vista oral a l'Alt Tribunal perquè anul·li la sentència de l'AN i absolgui Hasél en entendre que s'ha violat la tutela judicial efectiva que recull l'article 24.1 de la Constitució.
Hasél va ser condemnat per incloure al seu perfil de les xarxes socials comentaris en forma de tuits on incorporava vídeos que, segons la sentència, incitaven a la violència, comentaris "d'enaltiment del terrorisme" i "vexatoris" conta la monarquia i altres institucions espanyoles.
La defensa del raper, però, insisteix, tal com ho ha fet des de l'inici, que els fets jutjats eren conseqüència d'un dret "efectiu" a la llibertat ideològica i d'expressió. El lletrat destaca que la sentència estableix com a tipus penal el "llibertinatge d'expressió", i puntualitza que aquest és "inexistent" al codi penal.
A més, recull el recurs d'empara, a la sentència es fa referència a calúmnies o injúries a la corona. Segons l'advocat de Hasel, però, la cançó de rap "agafa fragments de la realitat per retòrcer-la en les seves rimes, sense arribar a causar un menyscabament de la dignitat requerida per la injúria, i encara menys contenir una imputació falsa d'un delicte".
Actuació "arbitrària"
Segons exposa el lletrat, aquesta causa acumula des del tribunal tres vots particulars en contra, un al tribuna d'instància i dos en cassació.
De fet, afegeix, la sentència condemnatòria ha prosperat amb un sol vot de marge, amb una sala de cassació "dividida" i que, a més, en un altre cas anàleg, el mateix ponent va fallar a favor del reu, la qual cosa implica una "situació d'inseguretat jurídica evident en l'exercici de llibertats públiques" i que, al seu entendre en uns casos implica l'absolució i uns altres la condemna "de manera arbitrària".
Per tot això, demana que es declari la nul·litat de la sentència ordenada per la secció primera penal de l'Audència Nacional del 2 de març de 2018, la sentència del 17 d'octubre de 2018 i la ratificació del 7 de maig de 2020. El lletrat sol·licita que se celebri una vista al Tribunal Constitucional per exposar els fets i "que es dicti una altra sentència que restauri el dret vulnerat i que, en conseqüència, absolgui Pablo Hasel dels càrrecs de què se l'acusa".
En l'escrit, l'advocat del raper lleidatà demana una vista oral a l'Alt Tribunal perquè anul·li la sentència de l'AN i absolgui Hasél en entendre que s'ha violat la tutela judicial efectiva que recull l'article 24.1 de la Constitució.
Hasél va ser condemnat per incloure al seu perfil de les xarxes socials comentaris en forma de tuits on incorporava vídeos que, segons la sentència, incitaven a la violència, comentaris "d'enaltiment del terrorisme" i "vexatoris" conta la monarquia i altres institucions espanyoles.
La defensa del raper, però, insisteix, tal com ho ha fet des de l'inici, que els fets jutjats eren conseqüència d'un dret "efectiu" a la llibertat ideològica i d'expressió. El lletrat destaca que la sentència estableix com a tipus penal el "llibertinatge d'expressió", i puntualitza que aquest és "inexistent" al codi penal.
A més, recull el recurs d'empara, a la sentència es fa referència a calúmnies o injúries a la corona. Segons l'advocat de Hasel, però, la cançó de rap "agafa fragments de la realitat per retòrcer-la en les seves rimes, sense arribar a causar un menyscabament de la dignitat requerida per la injúria, i encara menys contenir una imputació falsa d'un delicte".
Actuació "arbitrària"
Segons exposa el lletrat, aquesta causa acumula des del tribunal tres vots particulars en contra, un al tribuna d'instància i dos en cassació.
De fet, afegeix, la sentència condemnatòria ha prosperat amb un sol vot de marge, amb una sala de cassació "dividida" i que, a més, en un altre cas anàleg, el mateix ponent va fallar a favor del reu, la qual cosa implica una "situació d'inseguretat jurídica evident en l'exercici de llibertats públiques" i que, al seu entendre en uns casos implica l'absolució i uns altres la condemna "de manera arbitrària".
Per tot això, demana que es declari la nul·litat de la sentència ordenada per la secció primera penal de l'Audència Nacional del 2 de març de 2018, la sentència del 17 d'octubre de 2018 i la ratificació del 7 de maig de 2020. El lletrat sol·licita que se celebri una vista al Tribunal Constitucional per exposar els fets i "que es dicti una altra sentència que restauri el dret vulnerat i que, en conseqüència, absolgui Pablo Hasel dels càrrecs de què se l'acusa".