Els noms més posats a Catalunya en l'últim any: Marc, Júlia, Leo i Martina

Els naixements disminueixen un 4,1% el 2019

Els noms més posats a Catalunya en l'últim any.
Els noms més posats a Catalunya en l'últim any. | Europa Press
NacióDigital
17 de juliol del 2020
Marc (622) continua sent, un any més, el nom de nadó més freqüent a Catalunya, i Júlia (516) és, per tercer any consecutiu, el nom més posat a les nenes. Pel que fa als nens, el nom de Marc va seguit, per primera vegada, pel nom de Leo (500), que l'any anterior ocupava la desena posició, seguit pel d'Àlex/Álex (461), Jan i Nil (456 cadascun d'ells). Pel que fa als noms de nenes més freqüents, després de Júlia, es mantenen els noms de Martina (491), Emma (453) i Lucía (426). Finalment, Ona (389) ocupa per primera vegada la cinquena posició.

Marc és el nom més posat a l'àmbit metropolità, al Camp de Tarragona i a Ponent. Leo és el nom més posat al Penedès, però també apareix entre les primeres posicions a l'àmbit metropolità i al Camp de Tarragona. Jan és el nom més posat a les Comarques Centrals i Alt Pirineu, Martí a les Comarques Gironines i Pau a les Terres de l'Ebre. Júlia/Julia és el nom més freqüent de les nenes nascudes l'any 2019 a les Comarques Gironines, les Terres de l'Ebre, Alt Pirineu i Aran i Ponent, on comparteix la primera posició amb Ona. Martina és el nom més posat a l'àmbit metropolità i al Camp de Tarragona, Abril a les Comarques Centrals i Lucía al Penedès.

Els naixements han disminuït un 4,1% el 2019 a Catalunya, arribant als 60.958, segons les dades provisionals de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Això suposa una taxa bruta de natalitat de 7,9 nascuts vius per cada 1.000 habitants. La disminució dels naixements només ha afectat els de mares de nacionalitat espanyola (‑7,5%), mentre que els de mare estrangera han augmentat un 4%, i representen el 32,1% del total.

Tots els àmbits territorials registren un descens del nombre de nascuts vius en relació amb les dades definitives del 2018, excepte les Terres de l'Ebre, on els naixements han augmentat un 1,3%. Els àmbits que registren disminucions més elevades són el Camp de Tarragona (‑5,5%) i les Comarques Gironines (-5,1%).

La disminució continuada de la natalitat iniciada a partir del 2008 ha suposat passar dels 89.024 naixements el 2008 als 60.958 del 2019. Aquesta reducció s'explica tant per la disminució del nombre de dones en edat fèrtil com pel menor nombre de fills per dona. En aquest sentit, la fecunditat del 2019 ha baixat en relació amb l'any anterior, amb un índex sintètic que passa d'1,31 fills per dona a 1,26. Aquest indicador és el més baix registrat en els darrers 20 anys (d'ençà del 1999, en què es va registrar 1,22 fill per dona) i s'allunya de la taxa europea, que és d'1,56 fills per dona (dades del 2018).

Per edats, la disminució més accentuada de la fecunditat s'ha donat en les edats de màxima fecunditat (de 30 a 34 anys), que, amb 85,4 naixements per 1.000 dones, ha caigut 5 punts respecte del 2018.

L'àmbit territorial de les Comarques Gironines és el que té la taxa bruta de natalitat més elevada, amb un 8,5‰, seguit pel de les Comarques Centrals i Ponent, amb 8,2‰, cadascun. La taxa de natalitat més baixa es registra a l'Alt Pirineu i Aran (6,4‰). Per comarques, el Gironès (9,7‰), el Solsonès (9,3‰), Osona (8,7‰) i l'Alt Empordà (8,6‰) han registrat les taxes més elevades, mentre que el Priorat (4,7‰) i la Terra Alta (5,2‰) tenen les taxes més baixes.