14
de juliol
del
2020
El Govern s'ha reunit aquest vespre de forma extraordinària per aprovar el decret llei que ha de servir per sortejar el veto al confinament domiciliari ordenat a Lleida i set municipis més del Segrià, tombat per la jutge de guàrdia ja de matinada a instàncies de la Fiscalia. En concret, el text que ha validat el consell executiu és una modificació de la llei de salut pública del 2018, en la qual s'introdueix un nou apartat que faculta l'autoritat sanitària perquè en situacions de pandèmia la Generalitat -com a autoritat competent- pugui adoptar "mesures de limitació a l'activitat, el desplaçament de persones i la prestació de serveis" en determinats àmbits territorials.
Aquest canvi legal, que caldrà veure si és acceptat o no per la justícia, és el que ha de permetre, a partir d'aquest dimarts, establir la resolució específica sobre el cas de Lleida i els seus municipis més del Segrià. La Fiscalia ja ha advertit que el consideraria "il·legal" sense ni tan sols conèixer el contingut. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha assegurat en una entrevista a TV3 que s'ha detectat la necessitat de "frenar" la fase de represa per contenir contagis. Fins que no es publiqui el retoc de la llei de salut pública, però, no es podran citar resolucions sobre Lleida, on ja existeix transmissió comunitària.
La resolució que es dictarà aquest dimarts per al Segrià, que Budó ha assegurat que inclourà les mateixes mesures anunciades el diumenge, ja inclourà la delimitació de les restriccions a un termini inicial de 15 dies. El marc jurídic aprovat pel Govern estableix com s’ha de procedir quan, davant d’un brot, cal prendre mesures de limitació de l’activitat, de desplaçament de les persones i la prestació de serveis. Cal, d’entrada, un informe emès per les autoritats sanitàries que acrediti la situació de risc de contagi i quin és el nivell de control, així com quines són les mesures necessària per fer-hi front.
Aquest decret també estableix que quan es dicta una resolució, aquesta ha de formular recomanacions per evitar contagis i ha d’advertir "expressament" de quines mesures són obligatòries. La durada d’aquestes no podrà excedir els 15 dies "excepte que es justifiqui" que cal un termini superior. El marc normatiu aprovat també apunta que les restriccions s'acotin i s'ajustin territorialment "al mínim àmbit necessari" per a la seva efectivitat.
La resolució publicada sobre restriccions, que pot incloure confinament, podrà establir mecanismes de graduació de les mesures en funció de quina sigui l'evolució dels indicadors epidemiològics. De fet, inclou unes taules sobre com s'han d’interpretar a nivell d'accions els indicadors.
Un recorregut legal tortuós
El recorregut de les mesures no serà senzill en la mesura que la Fiscalia de Lleida ja ha advertit que suposa incórrer en una "il·legalitat". El ministeri públic fa referència, en concret, a l'article 86 de la Constitució i a l'article 64 de l'Estatut, que recullen que no es poden regular per decret llei els drets fonamentals dels ciutadans. Torra s'ha queixat del posicionament dels fiscals en un tuit, i ha vist com el govern espanyol -a diferència d'altres ocasions- ha instat la ciutadania a seguir les recomanacions de l'executiu català davant del xoc de visions entre la Generalitat i la justícia.
Al matí, el president de la Generalitat, Quim Torra, responia amb contundència: "No estem d'acord amb la decisió judicial i no l'acceptem. Assumeixo les conseqüències que se'n derivin". El Govern entén que hi ha un cert component aleatori quan la justícia actua d'aquesta manera en el Segrià i, en canvi, no es produís "cap impediment" legal pel fet que a Euskadi o a Galícia s'ha privat del dret a vot a persones contagiades. Si bé el president ha aclarit que els Mossos en cap cas incompliran una resolució judicial, també ha deixat clar que no cediria a les "pressions" de justícia perquè la Generalitat té "potestat" per prendre resolucions i gestionar aquesta situació.
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha indicat que és el Govern qui disposa de competències en aquesta fase de la nova normalitat, i ha apuntat que té instruments suficients per contenir els contagis. Illa ha dit que estan en constant comunicació amb les autoritats sanitàries de Catalunya i des de la Moncloa es donarà tot el suport, però ha insistit que ara és responsabilitat de la Generalitat adoptar les mesures convenients. "Fins ara les comunitats han estat actuant correctament", ha remarcat.
El pla, ha detallat Illa, té cinc capítols i recull les mesures que cal tenir en compte per detectar de manera precoç els brots de coronavirus, i com actuar per mantenir-los sota control. "La fi de l'estat d'alarma no significa que s'hagi acabat el virus. Hem passat d'un escenari de mitigació a un escenari de control", ha remarcat el ministre, que ha comparegut per explicar el pla de rebrots elaborat per l'Estat.
En essència, és una guia amb indicacions jurídiques i epidemiològiques, amb una proposta de sistema d'avaluació per afrontar els brots que sorgeixen -com per exemple a Lleida o l'Hospitalet- i sorgiran en els propers mesos, mentre no hi hagi vacuna ni tractament efectiu contra el coronavirus. El pla contempla tres vies d'actuació: les decisions de les comunitats autònomes, la coordinació del ministeri per a actuacions conjuntes, i un nou estat d'alarma en última instància en cas que la transmissió sigui d'abast estatal, com passava al març, quan va esclatar la pandèmia.
Aquest canvi legal, que caldrà veure si és acceptat o no per la justícia, és el que ha de permetre, a partir d'aquest dimarts, establir la resolució específica sobre el cas de Lleida i els seus municipis més del Segrià. La Fiscalia ja ha advertit que el consideraria "il·legal" sense ni tan sols conèixer el contingut. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha assegurat en una entrevista a TV3 que s'ha detectat la necessitat de "frenar" la fase de represa per contenir contagis. Fins que no es publiqui el retoc de la llei de salut pública, però, no es podran citar resolucions sobre Lleida, on ja existeix transmissió comunitària.
La resolució que es dictarà aquest dimarts per al Segrià, que Budó ha assegurat que inclourà les mateixes mesures anunciades el diumenge, ja inclourà la delimitació de les restriccions a un termini inicial de 15 dies. El marc jurídic aprovat pel Govern estableix com s’ha de procedir quan, davant d’un brot, cal prendre mesures de limitació de l’activitat, de desplaçament de les persones i la prestació de serveis. Cal, d’entrada, un informe emès per les autoritats sanitàries que acrediti la situació de risc de contagi i quin és el nivell de control, així com quines són les mesures necessària per fer-hi front.
Aquest decret també estableix que quan es dicta una resolució, aquesta ha de formular recomanacions per evitar contagis i ha d’advertir "expressament" de quines mesures són obligatòries. La durada d’aquestes no podrà excedir els 15 dies "excepte que es justifiqui" que cal un termini superior. El marc normatiu aprovat també apunta que les restriccions s'acotin i s'ajustin territorialment "al mínim àmbit necessari" per a la seva efectivitat.
La resolució publicada sobre restriccions, que pot incloure confinament, podrà establir mecanismes de graduació de les mesures en funció de quina sigui l'evolució dels indicadors epidemiològics. De fet, inclou unes taules sobre com s'han d’interpretar a nivell d'accions els indicadors.
Un recorregut legal tortuós
El recorregut de les mesures no serà senzill en la mesura que la Fiscalia de Lleida ja ha advertit que suposa incórrer en una "il·legalitat". El ministeri públic fa referència, en concret, a l'article 86 de la Constitució i a l'article 64 de l'Estatut, que recullen que no es poden regular per decret llei els drets fonamentals dels ciutadans. Torra s'ha queixat del posicionament dels fiscals en un tuit, i ha vist com el govern espanyol -a diferència d'altres ocasions- ha instat la ciutadania a seguir les recomanacions de l'executiu català davant del xoc de visions entre la Generalitat i la justícia.
Al matí, el president de la Generalitat, Quim Torra, responia amb contundència: "No estem d'acord amb la decisió judicial i no l'acceptem. Assumeixo les conseqüències que se'n derivin". El Govern entén que hi ha un cert component aleatori quan la justícia actua d'aquesta manera en el Segrià i, en canvi, no es produís "cap impediment" legal pel fet que a Euskadi o a Galícia s'ha privat del dret a vot a persones contagiades. Si bé el president ha aclarit que els Mossos en cap cas incompliran una resolució judicial, també ha deixat clar que no cediria a les "pressions" de justícia perquè la Generalitat té "potestat" per prendre resolucions i gestionar aquesta situació.
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha indicat que és el Govern qui disposa de competències en aquesta fase de la nova normalitat, i ha apuntat que té instruments suficients per contenir els contagis. Illa ha dit que estan en constant comunicació amb les autoritats sanitàries de Catalunya i des de la Moncloa es donarà tot el suport, però ha insistit que ara és responsabilitat de la Generalitat adoptar les mesures convenients. "Fins ara les comunitats han estat actuant correctament", ha remarcat.
El pla, ha detallat Illa, té cinc capítols i recull les mesures que cal tenir en compte per detectar de manera precoç els brots de coronavirus, i com actuar per mantenir-los sota control. "La fi de l'estat d'alarma no significa que s'hagi acabat el virus. Hem passat d'un escenari de mitigació a un escenari de control", ha remarcat el ministre, que ha comparegut per explicar el pla de rebrots elaborat per l'Estat.
En essència, és una guia amb indicacions jurídiques i epidemiològiques, amb una proposta de sistema d'avaluació per afrontar els brots que sorgeixen -com per exemple a Lleida o l'Hospitalet- i sorgiran en els propers mesos, mentre no hi hagi vacuna ni tractament efectiu contra el coronavirus. El pla contempla tres vies d'actuació: les decisions de les comunitats autònomes, la coordinació del ministeri per a actuacions conjuntes, i un nou estat d'alarma en última instància en cas que la transmissió sigui d'abast estatal, com passava al març, quan va esclatar la pandèmia.