Dades: coronavirus

MAPES Els brots del Segrià no afecten la demarcació de Lleida ni a la resta del país

L'augment de la mobilitat no incrementa de forma rellevant els contagis fora de Lleida i tan sols n'hi ha algunes petites concentracions al Barcelonès o la Catalunya Central

per Roger Tugas Vilardell , 6 de juliol de 2020 a les 21:42 |
Nota sobre el mapa: Picant sobre cada boleta, es desplega el nom del municipi o àrea bàsica de salut, la comarca a què pertany, els positius detectats per PCR o epidemiològics entre 22 de juny i 5 de juliol, la població que hi viu i la ràtio de contagis per cada 1.000 habitants. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge per identificar i seleccionar millor cada boleta.

El nombre de brots al Segrià s'ha duplicat en una setmana, de 7 a 14 -deu dels quals, en empreses hortofructícoles-. Un increment que ha obligat a confinar la comarca, a l'espera de si cal mesures més contundents. Ara bé, dues setmanes i mitja després de posar fi a la mobilitat, amb el conseqüent increment dels trajectes, no s'han donat altres casos similars a altres punts? Sí que hi ha hagut algunes concentracions de positius en determinades zones, però el cert és que el cas de Lleida és, per ara, únic.


El mapa superior mostra les principals agrupacions de contagis detectats en municipis o, en el cas de les ciutats, àrees bàsiques de salut -l'espai territorial més petit possible-, amb dades de les dues últimes setmanes. En concret, s'hi reflecteixen aquelles ocasions en què hi ha hagut deu o més positius nous amb una ràtio de 0,5 contagis per cada 1.000 habitants o que hi ha hagut cinc o més positius nous amb una ràtio d'1 contagi per cada 1.000 habitants. Un criteri que permet que hi entren tant municipis petits amb un nombre significatiu de casos com ciutats mitjanes i grans amb ràtios rellevants.

En tot cas, és una manera per intentar detectar on hi ha certa incidència recent de la pandèmia, per bé que no es pot assegurar que es tracti estrictament de brots, els quals es defineixen com tres o més contagis vinculats entre si. Com que la traçabilitat de cada cas no és pública, per tant, no es pot assegurar que diversos contagis propers en l'espai i el temps estiguin relacionats. Cal tenir en compte també que només es contemplen els casos detectats per proves PCR o epidemiològics, ja que són els que reflecteixen els contagis recents.


Algunes informacions d'aquest dilluns, de fet, incloïen també els casos detectats per proves serològiques a Barcelona, els resultats de les quals identificaven persones amb anticossos que havien passat el coronavirus, però potser fa temps, motiu pel qual magnificaven els repunts. Així, a la capital catalana s'hauria passat de 90 a 150 positius setmanals, un salt relativament poc rellevant en una ciutat tan gran. Ara bé, analitzant les àrees bàsiques de salut sí que hi ha tres punts assenyalats a la ciutat on hi ha hagut certa concentració de contagis, els quals abracen la zona cèntrica entre plaça d'Urquinaona i plaça de Tetuan, així com el costat nord de la Sagrada Família.

Igualment, hi ha una zona de l'Hospitalet que, tocant a Barcelona, presenta cert nombre rellevant de casos, la del triangle de la Torrassa, Collblanc i Florida Nord. Hi ha hagut també 17 positius a Olot i 27 més en dues àrees bàsiques de salut de Manresa, els quals, sense les dades de traçabilitat dels casos, no es pot assegurar que es deguin a brots, com en els anteriors casos, tot i que les probabilitats que n'hi hagi hagut són altes.


El Departament de Salut tot just ha anunciat, a més, un brot a la Val d'Aran de nou persones que es dona per controlat i que s'hauria originat en una barbacoa, però tota la resta de concentracions de casos de les últimes dues setmanes -amb els criteris esmentats- es troben a la regió sanitària de Lleida. Pel que fa a la Segarra, els contagis recents s'han concentrat a Guissona (18) i Cervera (15); les del Pla d'Urgell, a Mollerussa (15) i Torregrossa (9); de la Noguera, només a Balaguer (11); i de les Garrigues, a Juneda (5).


En lloc, en tot cas, com al Segrià, en especial a Alcarràs (102), Aitona (42) o Soses (31), a més de Lleida. I a la capital comarcal, els contagis s'han concentrat sobretot a l'àrea bàsica de salut del centre històric (124), de Primer de Maig (104), l'Eixample (89) i Balàfia-Pardinyes (77). Cal tenir en compte, a més, que es comptabilitzen els positius en funció de l'adreça de la targeta sanitària, cosa que infravalora els casos de les persones que, com els temporers, només s'hi troben transitòriament.

L'impacte especialment accentuat a aquesta comarca es nota especialment pel que fa a la ràtio relativa a la població, aquestes dues darreres setmanes. A Soses és de 17,6 positius per cada 1.000 habitants; a Aitona, de 16,2; a Alcarràs, de 10,7; i al centre històric de Lleida, de 6,9. A l'àrea bàsica de salut amb una major ràtio de contagis de Barcelona, en canvi, no passa de 0,8, cosa que demostra fins a quin punt la incidència és limitada en termes comparatius.


Cap d'aquestes concentracions de casos, a més, no es troba ni a les comarques de Girona ni a les de Tarragona, les zones on la mobilitat s'ha disparat més des de la fi de la mobilitat interna, ja fa dues setmanes i mitja, assolint els nivells previs al confinament. L'investigador Enric Àlvarez, que coordina els estudis de mobilitat i letalitat del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la UPC, assenyala que això és una "molt bona notícia", evidenciant que, "si es fan bé les coses, hi ha suport dels centres sanitaris i la gent es manté raonablement vigilant, es pot contenir el virus".

La demarcació de Barcelona és l'única que encara no ha recuperat els nivells de mobilitat, ja sigui perquè el teletreball s'ha implementat en major mesura o perquè hi ha certa població gran que prefereix no sortir al carrer. A l'espera que això passi, Àlvarez apunta que, a les altres regions, qualsevol repunt ja no es deurà a la mobilitat, sinó a que la ciutadania pugui relaxar les mesures de distància o incrementi l'activitat sota cobert -on hi ha més risc de transmissió-. Aquestes bones sensacions, però, s'hauran de confirmar aquesta setmana, dues setmanes després de la celebració de Sant Joan.

En la següent taula, es poden consultar totes les dades de positius i sospitosos dels 947 municipis catalans, durant les últimes dues setmanes. Les columnes, a més, es poden ordenar alfabèticament o en funció de les quantitats:







 

Participació