06
de juliol
del
2020
La incidència d'afectació del coronavirus a la comarca del Segrià és ara mateix vint vegades més gran que a la resta de Catalunya. En cinc dies s'han registrat 400 contagis a la comarca, unes xifres que han abocat a un tancament perimetral de la zona, la primera de Catalunya en l'etapa de represa.
La decisió del Departament de Salut de prohibir la mobilitat fora de l'espai del Segrià ha anat aparellada a dubtes i preguntes vinculades al confinament i que apunten als tempos a l'hora de prendre mesures per part de l'executiu català; s'ha fet tard en el confinament de Lleida? Fonts del Govern apunten a NacióDigital que no s'ha abandonat l'atenció sobre el territori, i que s'ha anat fent un seguiment dels rebrots i dels aïllaments.
La consellera de Salut, Alba Vergés, assegurava el passat divendres des de l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida que els nous punts de contagi no preocupaven atesa la claredat de coneixement de la traçabilitat dels casos positius. En aquest sentit, fonts del Govern diuen que l'atenció s'ha de posar en la mobilitat interior del Segrià i que la decisió de confinar el perímetre de la zona no s'ha pres tard. "S'han pres mesures com l'ampliació de les zones d'aïllament, la prohibició de visites en espais com residències d'avis i a la presó de Ponent, limitar les trobades a un màxim de deu persones i fer seguiment de persones vulnerables", apunten fonts governamentals. Ja divendres al matí Vergés era partidària de controlar la mobilitat, però no va ser fins dissabte que Torra, després d'escoltar alguns experts, va decantar-se per confinar, cosa que ja havia insinuat també el dijous Fernando Simón des de Madrid.
Des de la Paeria l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va reaccionar aquest diumenge lamentant el poc marge de temps per preparar el confinament perimetral del Segrià. "Més temps ens hauria anat bé a tots", va dir en declaracions a TV3. Avui, Pueyo ha considerat "normal" l'increment de casos i ha posat el focus en la necessitat de disposar de més personal sanitari i en el compliment de les mesures de seguretat sanitàries per part dels ciutadans.
Els experts demanen un seguiment dels casos i mesures d’aïllament
El brot del Segrià evidencia que la situació de “represa” o de nova “normalitat” no és sinònim de risc zero. “Els rebrots són gairebé inevitables i el que cal fer és minimitzar-los”, apunta l’investigador de la Universitat de Leicester i la UOC, Salvador Macip. Tant Macip com l’epidemiòloga de l’Hospital Clínic, Anna Vilella, diferencien en dos els àmbits d’actuació i prevenció en la fase actual: la responsabilitat individual i les polítiques públiques.
Pel que fa a la responsabilitat individual, els dos epidemiòlegs repassen la llista de recomanacions: distància física, ús de mascareta i rentat de mans. Ara bé, amb això no n’hi ha prou. “Complir aquestes mesures no acabarà amb l’epidèmia”, diu Vilella, que insisteix en la necessitat d’identificar i aïllar els casos positius i fer seguiment dels seus contactes. La responsabilitat de les administracions, doncs, implica poder fer tots els tests necessaris i rastrejar tots els casos positius. Precisament aquest era l’objectiu del polèmic contracte adjudicat per la Generalitat a Ferrovial, per valor de 17 milions d’euros i que el Govern va deixar en suspens el 8 de juny.
Un mes després encara no s’ha aclarit com s’està treballant el rastreig, si és que s’està fent. A més, el brot al Segrià s’ha produït quan la Generalitat encara no ha trobat substitut per l’exsecretari de Salut Pública, Joan Guix, que va dimitir el 28 de maig. “No és una situació òptima”, diu Macip. “Els estudis de contactes s’han fet tota la via i ara és Salut Pública qui hauria de liderar la tasca”, demana Vilella. L’investigador considera que la manca de preparació a l’hora de prevenir la propagació del virus és “difícil d’excusar” en comparació amb l’inici de l’epidèmia. “S’ha d’actuar encara amb més rapidesa i contundència”, apunta.
Des de l’Hospital Clínic, Vilella insisteix que cal dotar de recursos el sistema de vigilància epidemiològica per garantir que hi ha suficients circuits per identificar i monitoritzar nous casos. “Ara tothom està més conscienciat i s’han reforçat algunes línies, però encara hi ha equips que estan verds”, afirma.
El confinament total, última opció
Si, com ha passat al Segrià, les mesures de prevenció vigents no han estat suficients per contenir el coronavirus, els experts avalen les mesures de confinament. “Si tens el brot ben identificat, aïlles i prou. Si comencen a aparèixer casos no connectats, vol dir que no controles la cadena de transmissió i aleshores confines”, analitza Vilella. Per Macip, el confinament domiciliari al Segrià només s’hauria d’aplicar com a “última opció”, si l’aïllament de la comarca no és prou eficient.
El confinament del Segrià suposa un retrocés en l’etapa de represa i Vilella visa que el control de l’epidèmia requereix una “estratègia social” per ser efectiu. “Les administracions han de recordar que hi ha persones que si s’aïllen quinze dies, no cobraran res”, argumenta en referència als temporers de Lleida.
La decisió del Departament de Salut de prohibir la mobilitat fora de l'espai del Segrià ha anat aparellada a dubtes i preguntes vinculades al confinament i que apunten als tempos a l'hora de prendre mesures per part de l'executiu català; s'ha fet tard en el confinament de Lleida? Fonts del Govern apunten a NacióDigital que no s'ha abandonat l'atenció sobre el territori, i que s'ha anat fent un seguiment dels rebrots i dels aïllaments.
La consellera de Salut, Alba Vergés, assegurava el passat divendres des de l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida que els nous punts de contagi no preocupaven atesa la claredat de coneixement de la traçabilitat dels casos positius. En aquest sentit, fonts del Govern diuen que l'atenció s'ha de posar en la mobilitat interior del Segrià i que la decisió de confinar el perímetre de la zona no s'ha pres tard. "S'han pres mesures com l'ampliació de les zones d'aïllament, la prohibició de visites en espais com residències d'avis i a la presó de Ponent, limitar les trobades a un màxim de deu persones i fer seguiment de persones vulnerables", apunten fonts governamentals. Ja divendres al matí Vergés era partidària de controlar la mobilitat, però no va ser fins dissabte que Torra, després d'escoltar alguns experts, va decantar-se per confinar, cosa que ja havia insinuat també el dijous Fernando Simón des de Madrid.
Des de la Paeria l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va reaccionar aquest diumenge lamentant el poc marge de temps per preparar el confinament perimetral del Segrià. "Més temps ens hauria anat bé a tots", va dir en declaracions a TV3. Avui, Pueyo ha considerat "normal" l'increment de casos i ha posat el focus en la necessitat de disposar de més personal sanitari i en el compliment de les mesures de seguretat sanitàries per part dels ciutadans.
Els experts demanen un seguiment dels casos i mesures d’aïllament
El brot del Segrià evidencia que la situació de “represa” o de nova “normalitat” no és sinònim de risc zero. “Els rebrots són gairebé inevitables i el que cal fer és minimitzar-los”, apunta l’investigador de la Universitat de Leicester i la UOC, Salvador Macip. Tant Macip com l’epidemiòloga de l’Hospital Clínic, Anna Vilella, diferencien en dos els àmbits d’actuació i prevenció en la fase actual: la responsabilitat individual i les polítiques públiques.
Pel que fa a la responsabilitat individual, els dos epidemiòlegs repassen la llista de recomanacions: distància física, ús de mascareta i rentat de mans. Ara bé, amb això no n’hi ha prou. “Complir aquestes mesures no acabarà amb l’epidèmia”, diu Vilella, que insisteix en la necessitat d’identificar i aïllar els casos positius i fer seguiment dels seus contactes. La responsabilitat de les administracions, doncs, implica poder fer tots els tests necessaris i rastrejar tots els casos positius. Precisament aquest era l’objectiu del polèmic contracte adjudicat per la Generalitat a Ferrovial, per valor de 17 milions d’euros i que el Govern va deixar en suspens el 8 de juny.
Un mes després encara no s’ha aclarit com s’està treballant el rastreig, si és que s’està fent. A més, el brot al Segrià s’ha produït quan la Generalitat encara no ha trobat substitut per l’exsecretari de Salut Pública, Joan Guix, que va dimitir el 28 de maig. “No és una situació òptima”, diu Macip. “Els estudis de contactes s’han fet tota la via i ara és Salut Pública qui hauria de liderar la tasca”, demana Vilella. L’investigador considera que la manca de preparació a l’hora de prevenir la propagació del virus és “difícil d’excusar” en comparació amb l’inici de l’epidèmia. “S’ha d’actuar encara amb més rapidesa i contundència”, apunta.
Des de l’Hospital Clínic, Vilella insisteix que cal dotar de recursos el sistema de vigilància epidemiològica per garantir que hi ha suficients circuits per identificar i monitoritzar nous casos. “Ara tothom està més conscienciat i s’han reforçat algunes línies, però encara hi ha equips que estan verds”, afirma.
El confinament total, última opció
Si, com ha passat al Segrià, les mesures de prevenció vigents no han estat suficients per contenir el coronavirus, els experts avalen les mesures de confinament. “Si tens el brot ben identificat, aïlles i prou. Si comencen a aparèixer casos no connectats, vol dir que no controles la cadena de transmissió i aleshores confines”, analitza Vilella. Per Macip, el confinament domiciliari al Segrià només s’hauria d’aplicar com a “última opció”, si l’aïllament de la comarca no és prou eficient.
El confinament del Segrià suposa un retrocés en l’etapa de represa i Vilella visa que el control de l’epidèmia requereix una “estratègia social” per ser efectiu. “Les administracions han de recordar que hi ha persones que si s’aïllen quinze dies, no cobraran res”, argumenta en referència als temporers de Lleida.