23
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
9:43h
Els Agents Rurals han intensificat les inspeccions sobre femers de granges i dipòsits temporals de camps de la Ribera d'Ebre després que la combustió en una d'aquestes instal·lacions provoqués l'incendi que va cremar fa un any més de 5.000 hectàrees.
Els controls, iniciats l'any passat en una vintena d'explotacions i que utilitzen també els drones, se centren en la detecció de possibles fermentacions de dejeccions sòlides així com el manteniment d'una distància prudencial amb la vegetació de l'entorn. Després que els Agents Rurals tanquessin i presentessin el seu atestat, que situa la combustió de fems com a principal hipòtesi en l'origen del foc, el cas de la Torre de l'Espanyol segueix instruint-se al jutjat de Falset.
Són casos molt poc habituals. Fins l'incendi de la Ribera d'Ebre de fa un any, pràcticament no hi havia precedents documentats a Catalunya sobre focs de certa consideració originats per la combustió d'un femer. "Al País Valencià coneixen algun cas més", apunta l'inspector i cap dels Agents Rurals a les Terres de l'Ebre, Miquel Àngel Garcia. De fet, que les acumulacions de fems sòlids, principalment d'explotacions avícoles, puguin acabar prenent requereix la coincidència d'un elevat nombre de factors.
Quan la matèria orgànica dipositada té un nivell d'humitat suficient i un entorn anaeròbic, de manca d'oxigen, especialment a la zona de la base de l'acumulació de fems, s'inicia la fermentació. El procés eleva la temperatura per tot el femer, arribant a la superfície on es troba l'oxigen. La presència de materials inflamables com la palla o la clofolla d'arròs en les dejeccions, l'ajut dels elements climàtics externs i la proximitat de vegetació seca poden fer la resta.
Els controls, iniciats l'any passat en una vintena d'explotacions i que utilitzen també els drones, se centren en la detecció de possibles fermentacions de dejeccions sòlides així com el manteniment d'una distància prudencial amb la vegetació de l'entorn. Després que els Agents Rurals tanquessin i presentessin el seu atestat, que situa la combustió de fems com a principal hipòtesi en l'origen del foc, el cas de la Torre de l'Espanyol segueix instruint-se al jutjat de Falset.
Són casos molt poc habituals. Fins l'incendi de la Ribera d'Ebre de fa un any, pràcticament no hi havia precedents documentats a Catalunya sobre focs de certa consideració originats per la combustió d'un femer. "Al País Valencià coneixen algun cas més", apunta l'inspector i cap dels Agents Rurals a les Terres de l'Ebre, Miquel Àngel Garcia. De fet, que les acumulacions de fems sòlids, principalment d'explotacions avícoles, puguin acabar prenent requereix la coincidència d'un elevat nombre de factors.
Quan la matèria orgànica dipositada té un nivell d'humitat suficient i un entorn anaeròbic, de manca d'oxigen, especialment a la zona de la base de l'acumulació de fems, s'inicia la fermentació. El procés eleva la temperatura per tot el femer, arribant a la superfície on es troba l'oxigen. La presència de materials inflamables com la palla o la clofolla d'arròs en les dejeccions, l'ajut dels elements climàtics externs i la proximitat de vegetació seca poden fer la resta.