19
de juny
del
2020
El decret d'impuls a les energies renovables aprovat a final d'any s'ha traduït en una allau de sol·licituds per implantar parcs solars en terrenys agrícoles, especialment a les Terres de l'Ebre, la Catalunya Central i el Camp de Tarragona. Segons l'ACN, els promotors ofereixen entre 1.000 i 1.700 euros per hectàrea i any per arrendar les terres durant tres dècades -molt més dels 200 euros que paga un pagès.
El fenomen obre debat al territori entre els qui veuen les plaques com una oportunitat de rebre ingressos garantits i els qui consideren que el model compromet el futur de l'agricultura i de l'entorn rural.
El fenomen obre debat al territori entre els qui veuen les plaques com una oportunitat de rebre ingressos garantits i els qui consideren que el model compromet el futur de l'agricultura i de l'entorn rural.
El decret de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables, ja convalidat pel Parlament, ha desfermat l'interès per les instal·lacions fotovoltaiques. La nova regulació escurça la tramitació dels parcs fins a un màxim de tretze mesos i amplia la possibilitat d'instal·lar plantes sobre sòl no urbanitzable més enllà de terrenys industrials o edificacions agrícoles. Això sí, sempre fora de zones protegides.
Amb avals econòmics milionaris aportats per fons d'inversió espanyols i estrangers -entre els quals n'hi ha d'origen xinès, nord-americà o alemany- les empreses promotores negocien directament les condicions del lloguer amb els propietaris de les finques, bàsicament agrícoles. El requisit és que hi hagi disponibilitat de línies d'evacuació cap a les subestacions elèctriques. De moment, malgrat les intenses negociacions, encara no hi ha cap projecte iniciat.
A les comarques de Lleida, a banda de Bovera i la Granadella, aquesta mateixa empresa de Tarragona també ha arribat a acords amb propietaris de l'Albi i Vinaixa (Les Garrigues). I al Segrià, també treballa intensament per instal·lar plaques fotovoltaiques en zones properes a les subestacions elèctriques de Maials, Albatàrrec i Magraners (Lleida), on s'evacuaria tota l'energia produïda.
Amb avals econòmics milionaris aportats per fons d'inversió espanyols i estrangers -entre els quals n'hi ha d'origen xinès, nord-americà o alemany- les empreses promotores negocien directament les condicions del lloguer amb els propietaris de les finques, bàsicament agrícoles. El requisit és que hi hagi disponibilitat de línies d'evacuació cap a les subestacions elèctriques. De moment, malgrat les intenses negociacions, encara no hi ha cap projecte iniciat.
A les comarques de Lleida, a banda de Bovera i la Granadella, aquesta mateixa empresa de Tarragona també ha arribat a acords amb propietaris de l'Albi i Vinaixa (Les Garrigues). I al Segrià, també treballa intensament per instal·lar plaques fotovoltaiques en zones properes a les subestacions elèctriques de Maials, Albatàrrec i Magraners (Lleida), on s'evacuaria tota l'energia produïda.