17
de juny
del
2020
El català està en situació d'emergència lingüística. Aquesta és la principal conclusió de l'InformeCAT presentat per la Plataforma per la Llengua, que podeu consultar íntegrament al final d'aquest article i en el qual es recullen 50 dades sobre l'estat de salut de la llengua catalana
Entre aquestes dades, destaca que la meitat dels catalans creu que el català, el mallorquí i el valencià són llengües diferents. En concret, només el 44,5% dels habitants de Catalunya són conscients de la unitat de la llengua catalana.
"El 51% de la població catalana discrepa dels filòlegs i els lingüistes i afirma que la llengua que es parla a Catalunya no és la mateix que la que parlen valencians i mallorquins", destaca l'informe, encarregat al gabinet estadístic GESOP i elaborat a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d'elaboració pròpia de l'anomenada "ONG del català".
Aquestes dades, entre altres, fan concloure a la Plataforma per la Llengua que s'està davant d'una "emergència lingüística". El president de l'entitat, Òscar Escuder, ha reclamat aquest dimecres que el català "sigui llengua oficial d'estat".
Les dades, explica Plataforma, encara són "més preocupants" entre els joves, ja que el 60,9% dels enquestats entre 16 i 29 anys diuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. La xifra cau al 42% entre els enquestats de més de 60 anys.
A Catalunya, un 1,2% més de la població parla en català als fills el 2018 respecte del 2013, i un terç dels veïns de Barcelona volen aprendre el català o millorar-lo. Entre altres dades, el 7,5% dels residents de Catalunya que són nascuts fora de l'estat espanyol parlen català de manera habitual, segons l'enquesta d'usos lingüístics de la Generalitat de l'any 2018; el 42,3% de la població d'Andorra parla sempre en català a les botigues però només el 18,3% ho fa als grans magatzems; l'ús del català amb els fills augmenta en 121.000 persones entre el 2013 i el 2018 a Catalunya, segons les dades de la darrera enquesta d'usos lingüístics de la població de Catalunya del 2018.
Plataforma per la Llengua critica també que el govern espanyol inverteix zero euros a la producció cinematogràfica en català entre el 2013 i el 2019.
En l'informe es destaca, entre altres dades, que el 66,7% dels consumidors de Catalunya volen l'etiquetatge en català; de les 134 normes aprovades el 2019 que "imposen" el castellà, 41 afecten el sector privat; hi ha hagut un 11,6% més d'inscrits que l'any anterior als exàmens oficials de català del 2019 a Catalunya; el 92,3% dels algueresos voldrien que els alumnes aprenguessin el català a l'escola, segons dades del 2015; només el 30,6% del jovent de les Illes Balears parla majoritàriament en català amb els companys d'estudi; l'ús del català en els documents notarials el 2018 és del 9,4%, la segona xifra més baixa dels darrers anys; només el 4,3% dels exàmens d'advocacia celebrats en el conjunt de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià el 2019 van ser en català.
Consulta aquí l'InformeCAT 2020 íntegrament
Entre aquestes dades, destaca que la meitat dels catalans creu que el català, el mallorquí i el valencià són llengües diferents. En concret, només el 44,5% dels habitants de Catalunya són conscients de la unitat de la llengua catalana.
"El 51% de la població catalana discrepa dels filòlegs i els lingüistes i afirma que la llengua que es parla a Catalunya no és la mateix que la que parlen valencians i mallorquins", destaca l'informe, encarregat al gabinet estadístic GESOP i elaborat a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d'elaboració pròpia de l'anomenada "ONG del català".
Aquestes dades, entre altres, fan concloure a la Plataforma per la Llengua que s'està davant d'una "emergència lingüística". El president de l'entitat, Òscar Escuder, ha reclamat aquest dimecres que el català "sigui llengua oficial d'estat".
Les dades, explica Plataforma, encara són "més preocupants" entre els joves, ja que el 60,9% dels enquestats entre 16 i 29 anys diuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. La xifra cau al 42% entre els enquestats de més de 60 anys.
A Catalunya, un 1,2% més de la població parla en català als fills el 2018 respecte del 2013, i un terç dels veïns de Barcelona volen aprendre el català o millorar-lo. Entre altres dades, el 7,5% dels residents de Catalunya que són nascuts fora de l'estat espanyol parlen català de manera habitual, segons l'enquesta d'usos lingüístics de la Generalitat de l'any 2018; el 42,3% de la població d'Andorra parla sempre en català a les botigues però només el 18,3% ho fa als grans magatzems; l'ús del català amb els fills augmenta en 121.000 persones entre el 2013 i el 2018 a Catalunya, segons les dades de la darrera enquesta d'usos lingüístics de la població de Catalunya del 2018.
Plataforma per la Llengua critica també que el govern espanyol inverteix zero euros a la producció cinematogràfica en català entre el 2013 i el 2019.
En l'informe es destaca, entre altres dades, que el 66,7% dels consumidors de Catalunya volen l'etiquetatge en català; de les 134 normes aprovades el 2019 que "imposen" el castellà, 41 afecten el sector privat; hi ha hagut un 11,6% més d'inscrits que l'any anterior als exàmens oficials de català del 2019 a Catalunya; el 92,3% dels algueresos voldrien que els alumnes aprenguessin el català a l'escola, segons dades del 2015; només el 30,6% del jovent de les Illes Balears parla majoritàriament en català amb els companys d'estudi; l'ús del català en els documents notarials el 2018 és del 9,4%, la segona xifra més baixa dels darrers anys; només el 4,3% dels exàmens d'advocacia celebrats en el conjunt de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià el 2019 van ser en català.
Consulta aquí l'InformeCAT 2020 íntegrament
L'InformeCAT 2020 de la Plataforma per la Llengua by naciodigital on Scribd