Entrevista

Ángeles Ribes: «La crítica als ajuntaments per la gestió dels temporers és injusta. Estan sols»

La líder de Ciutadans a la Paeria reclama més implicació de les altres administracions i carrega contra el govern de la Paeria un any després de l'inici de la legislatura

per Àlvar Llobet , Lleida, 11 de juny de 2020 a les 20:37 |
Ángeles Ribes, líder de Ciutadans a la Paeria | Ciutadans
Ángeles Ribes Duarte (Jaca, 1968) és líder de Ciutadans a la Paeria des de fa cinc anys. El PSC d'Àngel Ros i Fèlix Larrosa va confiar en ella per donar estabilitat a la passada legislatura i ara, amb un nou govern i amb menys influència política al plenari, Ribes ha adoptat un rol d'opositora "constructiva".

Assegura que el seu mètode és el mateix pel govern socialista que pel republicà, per bé que carrega els neulers amb força contra l'executiu de Pueyo, de qui diu que no ha complert amb allò que va prometre durant la campanya electoral. Sobre la crisi sanitària creu que la gest¡ó ha estat “un caos”, mentre que lamenta que encara hi hagi els mateixos problemes que fa un any amb els temporers. 



- Com valora la gestió de la crisi sanitària?

- M’agradaria saber quins criteris té el Departament de Salut per decidir els canvis de fase. Ho he preguntat i m’han dit que es basen en dades sanitàries, però si fem la comparació veiem que les xifres de Lleida no són molt diferents a les de les altres regions sanitàries pel que fa número de casos. No coneixem les dades i crec que la gestió està essent un absolut caos.


- Creu que les comarques de Ponent estan patint un greuge?

- Si tingués xifres ho podria dir, però no ho sé perquè no les tinc.


les xifres de Lleida no són molt diferents a les de les altres regions sanitàries pel que fa número de casos. No coneixem les dades i crec que la gestió està essent un absolut caos


- Però sí que pensa que la gestió és caòtica.

- És un descontrol absolut i s’anuncien mesures que es contradiuen entre elles o que dies després són rectificades. No s’ha dirigit bé la crisi, i s’ha fet tard a l’hora d’abordar-la. Espero que això serveixi per estar més preparats de cara al futur en el cas que hi hagi algun rebrot. Seria lamentable que ens tornés a agafar com ara.
                                         
- Què s’havia de fer?

- Primer informar i després prendre decisions. Sense la informació no pots saber què has de fer.

- Vostè ha estat molt crítica amb la Paeria. Com valora el seu paper a l’hora d’afrontar els efectes de la pandèmia?

- Abans del confinament vaig dir que l’Ajuntament de Lleida no es podia aturar, i em vaig posar a disposició del govern. Ningú no entendria que en un moment així els partits de l’oposició es posessin a fer una crítica destructiva contra l'executiu local. Hem de fiscalitzar-lo, perquè és la nostra obligació, però considero que calia posar-nos a remar plegats. Les mesures fiscals que s’han pres podien haver estat majors, perquè ara són insuficients, però ja arribarà el temps de demanar responsabilitats.

- Però després li poden dir que no seria el moment de passar comptes perquè s’haurà de gestionar una crisi econòmica. Quan creu que serà un bon moment?

- Al final els polítics ens posem davant del judici de la ciutadania cada quatre anys. Els ciutadans ens passaran comptes a les eleccions.
 

Ribes, al despatx del grup municipal de Ciutadans a la Paeria Foto: Ciutadans


- Ha aixecat la veu contra les mesures que s’han pres en el cas dels temporers. Què s’ha fet malament?

- S’han pres les mateixes decisions que anys enrere, i al final acabes tenint els mateixos problemes. L’any passat no vam criticar el govern perquè aquest tema va ser sobrevingut, acabava d’aterrar a la Paeria. Però enguany no. Han tingut molts mesos per preveure aquest tema, i han acabat fent com el PSC.

- Què proposa?
 
- Albergs desmuntables als costat dels camps i un tractament diferent entre aquelles persones que poden treballar i aquelles que no ho poden fer perquè no tenen regularitzada la seva situació. Cal parlar clarament de què s’ha de fer amb aquestes persones, i és necessari també que totes les administracions vagin de la mà. Els ajuntaments estan molt sols a l’hora de gestionar la crisi dels temporers, i molt sovint no tenen ni competències ni mitjans per solucionar els problemes.

En el cas dels temporers cal que les inspeccions de treball siguin molt radicals i denunciar si hi ha empresaris que actuen de manera irregular. Jo no conec cap cas i crec que la majoria de pagesos fan les coses bé


- Com frena que vingui gent que no tenen papers?

- Combatent les organitzacions i els intermediaris que enganyen aquesta gent dient que podran treballar sense papers. També cal que les inspeccions de treball siguin molt radicals i denunciar els empresaris que actuen de manera irregular. Jo no conec cap cas i crec que la majoria de pagesos fan les coses bé, però s’ha de ser dur en aquest aspecte.

- Els ajuntament no tenen competències.

- Aquest és el problema. Les administracions que tenen competències no s’impliquen i deixen sols els consistoris en la gestió d’aquest tema, que és molt complexe. 

- Critiquen als ajuntaments però saben que no tenen suficients competències.

- És injust això, sí. Però compte, molts governs locals són dels mateixos partits que governen a Espanya i a Catalunya. La Generalitat podria fer més i ERC fins i tot podia pressionar el govern de Pedro Sánchez. Les administracions han d’escoltar els alcaldes i regidors.  

- Què li sembla que un futbolista hagi pagat allotjament als temporers?

- Em sembla perfecte si aquest senyor vol pagar això, és d’agrair. Som una societat estranya; donem gràcies al futbolista per aquest gest i després critiquem un empresari que dona màquines d’oncologia als hospitals. Tota ajuda és ben rebuda, per bé que és trist que els recursos hagin de venir de persones alienes.

- Hi ha racisme al camp lleidatà?

- No crec que la nostra societat sigui racista, però sí que hi ha gent que ho és. Més que aquest terme jo utilitzaria el de classisme. No obstant, són injustes les crítiques contra l’hosteleria i la pagesia.
                   
- Es compleix un any del nou govern de Lleida. Quin balanç en fa?

- Les promeses electorals han anat caient. Les tres forces polítiques es van procurar una parcel·la de poder i jo encara no sé quina feina fan alguns regidors. Ens van dir que volien una administració més austera i han col·locat persones afins i apujat els sous. A més, han augmentat els impostos, no hi ha transparència en la gestió dels mitjans de comunicació i no han remunicipalitzat res, tal com van dir. A aquest govern se li veu el llautó!

- El govern diu que es va trobar amb una situació econòmica complicada

- És una excusa fàcil que no se sosté. No coneixien els  números de la Paeria abans que entressin a governar? No es van mirar les execucions trimestrals? La realitat demostra que no.
 
- Està d’acord, però, que l’herència econòmica és complicada?


- Per suposat. Aquí i a tot arreu.

- És una excusa o és una realitat?

- El problema dels ajuntaments és de finançament. A Lleida i arreu. Creixem en competències però no hi ha un suport econòmic que les pugui apuntalar. Hem de donar molts serveis i estem infrafinançats. Ens van prometre que es podien baixar impostos i no han buscat alternatives.

Nosaltres hem fet la mateixa oposició al PSC que a ERC. Quan s’han pogut arribar a acords ho hem fet, i es pot demostrar


- Troba a faltar el govern del PSC?

- Trobo a faltar un govern de Ciutadans. Nosaltres hem fet la mateixa oposició al PSC que a ERC. Quan s’han pogut arribar a acords ho hem fet, i es pot demostrar. Escolti, a mi l’únic que m’importa és que els veïns de Lleida estiguin ben tractats per l’administració.

- Ángeles Ribes vol ser la candidata a les eleccions municipals per quarta vegada?

- Jo treballo en el dia a dia i el que em preocupa ara és la gestió de la crisi sanitària i econòmica i que no hi hagi més morts.

- Això ho pensa vostè i tots els polítics. Li pregunto pel seu futur polític.

- No he fet aquesta reflexió. Treballo ara igual que ho feia l’any 2007 quan em vaig presentar a les eleccions per primer cop. Si no fos útil faria un plantejament de no tornar-hi, però sincerament crec que sí que ho sóc.

 

Participació