Finalitza la conservació i restauració del retaule major del Santuari del Miracle de Riner

La intervenció, dirigida pel CRBMC, és de caràcter curatiu i té com a objectiu millorar i estabilitzar l’estat deficient de conservació que tenia el retaule i aturar les seves patologies.

La restauració del retaule, que va quedar suspesa unes setmanes a causa de la crisi de la COVID-19, forma part del conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Fundació "la Caixa" per a la conservació i difusió del patrimoni català, i compta amb un finançament de 98.601 euros a càrrec de l’entitat bancària i de la comunitat benedictina del Miracle.
L’espectacular retaule-cambril de la Marededéu de l’Església del Santuari del Miracle (Riner) és una de les mostres més rellevants de l’art barroc i del patrimoni cultural català, obra de l’escultor Carles Morató Brugaroles (1747-1757) i del pintor i daurador Antoni Bordons. Realitzat en escultura sobre fusta, és de grans dimensions (21,50 metres d’alçada x 15 metres d’amplada x 10 metres de fondària). L’encàrrec a l’escultor es va realitzar l’any 1747 i es va finalitzar el 1758, mentre que la policromia i dauradura daten de 1760-1774. El conjunt va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 22 d'abril de 2008.

Construït amb fusta d'alba i de pi daurada i policromada, és el màxim exponent del barroc català més tardà obert ja als suggeriments del repertori ornamental rococó. Va ser concebut com un templet monumental d’agosarat disseny completament obert a la nau i transitable des de les portes laterals per accedir al cambril, des del qual els sants locals, començant per sant Martí, patró del terme de Riner, proclamen la patrona i el miracle de la seva aparició als pastors del Mas de la Cirosa, que veiem al relleu central, a sota del cambril i damunt el fantasiós sagrari-manifestador. Bona part de l’espectacle de la seva presència es deu a l’habilitat del pintor Antoni Bordons, que el va banyar de làmina d’or i el va policromar a partir del 1769.

L’estat de conservació del conjunt retaulístic era deficient en general, amb diferents patologies en la part estructural i especialment de suport, aixecaments generalitzats de la policromia i molta pols i brutícia en la policromia i dauradura que podia deteriorar greument el conjunt en un futur.
L’anvers presentava algunes zones d’aixecaments i pèrdues puntuals en el suport original, provocats sobretot pels moviments de la fusta i les condicions mediambientals no controlades típiques d’aquests edificis històrics sense controls climàtics actius, i molta pols i brutícia en la part de policromia i dauradura. El pas del temps i les obres fetes en el santuari durant aquests anys han afavorit l’acumulació de pols, altament higroscòpica, i, conjuntament amb la humitat, provoca aixecaments i, pèrdues dels materials tant de la policromia com de la dauradura. La gran acumulació de pols pot deteriorar greument el conjunt en un futur, ja que les zones humides afavoreixen la proliferació d’insectes i fongs.

En la part estructural i de suport també hi havia esquerdes en les talles i en les unions de panels, produïdes pel moviment natural de la fusta. L’atac de xilòfags era puntual i molt localitzat a les parts ornamentals i no estructurals.

Per pal·liar aquestes patologies, el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) ha optat per una intervenció de conservació curativa, focalitzada en millorar i estabilitzar l’actual estat de conservació i aturar les patologies que s’hi han detectat.

Així, en l’anvers del retaule, s’està actuant en la fixació dels aixecaments de policromia i dauradura; en la neteja mecànica per enretirar la pols i la brutícia superficial del conjunt del retaule, i en la neteja superficial de la dauradura i policromia del retaule amb un sistema aquós controlat que permet fer el tractament d’una manera controlada i preserva el vernís existent aplicat en l’última restauració.

A banda de la fixació i la neteja, el projecte de conservació i restauració del retaule, preveu la desinsectació curativa i preventiva de zones puntuals atacades per insectes xilòfags, la consolidació del suport i la reintegració pictòrica de les pèrdues de policromia amb preparació a la vista, seguint un criteri arqueològic i aplicant tintes neutres per integrar les pèrdues que cridin l’atenció i retornar la lectura estètica a l’obra.

Pel que fa al revers del conjunt retaulístic, s’han col·locat unes plataformes de fusta de cedre per poder accedir a tota la superfície del revers del retaule i poder dur a terme posteriors controls d’estat de conservació. La característica principal de la fusta de cedre que la fa adient per a aquesta intervenció és que de forma natural és resistent a l’atac de fongs i d’insectes, molt estable i fàcil de treballar. Per eliminar la pols acumulada s’ha procedit a una neteja mecànica de la pols superficial amb aspirador i paletina i a una neteja hidroalcohòlica de tota la superfície.

Paral·lelament a aquesta gran intervenció de caràcter curatiu, també s’està actuant en la restauració d’un estrip en les pintures sobre tela del cambril, en l’eliminació de la pols de les pintures murals i sobre tela del cambril, en la consolidació i reintegració de les tessel·les del mosaic del paviment del cambril en el nivell superior, tant les que estan en perill de despreniment com de les que ja s’han perdut, així com en la neteja de les làmpades de metall que il·luminen el cambril.