L'Agència de la Natura encén el debat al territori a les portes de posar-se en marxa

Col·lectius contraris a la nova organització reclamen a Territori i Sostenibilitat que freni la votació al Parlament mentre Calvet obre la porta a incrementar el pes territorial en l'òrgan de governança

Una màquina taladora al costat d'un munt de troncs.
Una màquina taladora al costat d'un munt de troncs. | ACN
Pere Pratdesaba / Oriol March
02 de juny del 2020
El Port del Cantó, al Pirineu, serà aquest dimarts l'epicentre de les veus més crítiques amb la posada en marxa de l'Agència de la Natura que impulsa la conselleria de Territori i Sostenibilitat des del 2017 -encara amb Josep Rull al capdavant- i que, si el calendari no es torça, s'aprovarà al Parlament d'aquí a dues setmanes. La proximitat de la data fa que els contraris al seu naixement redoblin els esforços per fer que la conselleria, ara sota el comandament de Damià Calvet, reconsideri el seu funcionament, basat en liderar la protecció, planificació, gestió i restauració del medi natural al país.

"Ens sentim insultats", assenyala Rosendo Castelló, president del Consorci Forestal de Catalunya. "No ens quedarem de braços plegats", determina Just Serra, president de Boscat, organització que aglutina els propietaris forestals de Catalunya. La queixa més estesa entre els mobilitzats en contra de l'Agència és que no s'ha fet amb el consens del territori, malgrat que la conselleria defensa que hi ha hagut més d'una cinquantena de reunions amb els afectats. La gota que ha fet vessar el vas del malestar, segons Serra, és l'impacte que tindrà en municipis amb espai natural en el seu terme.

Calvet, en conversa amb NacióDigital, insisteix que les crítiques són "legítimes", però assenyala que el nou organisme "no entra en competències" dels ajuntaments. "No és aquesta la intenció", remarca el conseller, que també puntualitza que tampoc entra en qüestions relacionades amb polítiques ramaderes, agràries, forestals, de caça i de pesca. "Es tracta de poder desplegar millors polítiques sobre el territori i amb el territori", destaca Calvet, en referència també al despoblament.

Unió de Pagesos i 200 entitats ambientalistes estan a favor de la posada en marxa de l'Agència, que es votarà el dia 17 al Parlament

Les repercussions als pobles, sosté en tot cas Serra, són "altíssimes". "Qualsevol activitat al medi rural, fins i tot en terreny urbà, és competència de l'Agència, que és qui té l'última paraula", sosté el president de Boscat, que també incideix en les conseqüències en l'agroturisme i la indústria artesanal. La demanda principal que s'expressarà al Port del Cantó és que es reiniciï el projecte -al qual fan costat Junts per Catalunya (JxCat), ERC, el PSC i els comuns- i es faci amb unes noves bases.

"No estem en contra de l'agència, però sí de com està plantejada", manté Castelló. Al llarg dels últims dies s'està produint un degoteig de queixes per part d'alcaldes -de JxCat, d'ERC i també d'independents- per la manera com s'ha desenvolupat el projecte, malgrat que per ara no perilla la disciplina de vot al Parlament. Els qui estan destinant més esforços aquests dies a convèncer de les bondats del projecte són el mateix Calvet -dilluns es va reunir telemàticament amb representants territorials del PDECat- i també Ferran Civit, diputat d'ERC. La votació s'hauria de fer el 17 de juny.

Castelló, per exemple, lamenta que no s'ha acceptat cap de les 38 esmenes plantejades des del Consorci, que ha impulsat un manifest contrari a l'Agència. També és crític amb a composició de l'organisme, que segons ell no té prou en compte el territori i el sector. La nova estructura la presidirà el conseller, juntament amb el secretari general del Departament -Ferran Falcó- i el propi director de l'Agència. A banda, Calvet designaria tres tècnics de Territori, i dos serien triats per Agricultura.
 

El 91% del territori del Sobirà està afectat per les figures de protecció del medi natural. Foto: PNAP


Un parell més serien d'altres departaments, mentre que els ajuntaments i els supramunicipals es repartirien tres representants. Quatre provindrien dels sectors -ramader, agrícola, pesquer i forestal-, i l'alineació la completen una entitat naturalista, una d'ecologista i un representant del món de la recerca. "No arribem ni a una tercera part", recalca Castelló, que lamenta com ara l'Agència passarà a tenir poder per validar -o no- els plans tècnics de gestió per estructurar el territori.

Calvet, però, insisteix que aquesta composició encara pot variar. De fet, assenyala que ha fet arribar una carta als diputats ponents de la llei que empara la creació de l'Agència per fer-los arribar un prec: que hi hagi una persona més del territori al consell directiu i que també s'hi incorpori un representant del sector empresarial vinculat a la natura. Una fórmula que es podria vehicular a través d'una esmena, que s'hauria de votar en el ple previst per d'aquí a dues setmanes a la cambra catalana.

Entitats a favor, municipis en contra

L'Agència, en tot cas, no només recull crítiques, sinó que també disposa de suports notables. Més de 200 entitats, principalment ambientalistes, han signat un manifest que reclama l'aprovació "immediata" del nou organisme per tal "assegurar el benestar social" i fer una "transició cap a un model de vida sostenible i una societat justa". A banda, els impulsors destaquen que les "pressions d'última hora" que "només pretenen dificultar la seva aprovació". El text suma 2.000 adhesions a títol individual.

Alcaldes del Pallars Jussà i del Sobirà, juntament amb batlles del Berguedà, Osona, la Cerdanya i també la Diputació de Lleida han estat crítics amb el nou organisme

El nou organisme també compta amb el suport rellevant de la Unió de Pagesos, que en un primer moment havia estat crítica amb la posada en marxa. El Col·legi de Biòlegs de Catalunya sosté que serà una "gran oportunitat per millorar la biodiversitat", mentre que Joan Ordi, president del Parc Natural de l'Alt Pirineu, manté que els tràmits "seran molt més àgils" quan estigui en marxa l'Agència. Pensa el mateix Gerard Sabarich, alcalde de Rialp (Pallars Sobirà) sota les sigles de JxCat, que defensa que una lectura de la llei permet saber que no perjudica la gestió forestal.

Aquesta visió no és compartida, però, per altres alcaldes de la comarca i també del Pallars Jussà, que han signat un manifest en contra de l'organisme perquè suposaria "més burocràcia". Jordi Navarra, president del consell d'alcaldes d'aquesta comarca, defensava a NacióDigital que s'ha fet sense "consultar" el territori. Batlles com el de Vilanova de Sau -Joan Riera-, Bellver de Cerdanya -Francesc Xavier Porta-, Das -Enric Laguarda- i Moià -Dionís Guiteras- també han alçat la veu, com part dels batlles del Berguedà i la Diputació de Lleida, que va votar a favor d'aturar la llei. Quan queden dues setmanes per la votació, el debat encén el territori.