Les restriccions de mobilitat i d'aforament frenen la reobertura del sector hostaler al Pirineu

Més ambient a les terrasses que a l'interior de bars i restaurants, tot i que a la fase 2 ja es permet el servei a taula

Un bar de la Seu d'Urgell
Un bar de la Seu d'Urgell | ACN
Redacció
25 de maig del 2020
Actualitzat a les 17:06h
La manca de mobilitat entre regions sanitàries i les limitacions d'aforament als bars i restaurants són els dos principals factors que estan condicionant la reobertura d'aquest tipus de negocis a l'Alt Pirineu i Aran. Així, tot i que aquest àmbit territorial hagi entrat a la fase 2 de la desescalada, aquest dilluns està costant visualitzar un gran canvi respecte a les setmanes anteriors en el volum d'activitat del sector de l'hostaleria.

A més, l'ambient a les terrasses d'aquests locals ha estat per sobre del que hi havia al seu interior en localitats com ara la Seu d'Urgell, on era el primer dia que podien utilitzar aquest espai al 40% de la seva capacitat i s'han retirat més de la meitat de taules per garantir la distància de dos metres.

La cafeteria Cigne & Delicious de la Seu d'Urgell és un dels punts on s'ha vist l'adaptació de l'interior del local a l'aforament permès en aquesta fase 2 de la desescalada. Tot i això, una de les seves encarregades, Sandra Lorenzo, explica que els primers clients d'aquest dilluns han preferit ocupar les taules de la terrassa. "No sabem si es deu a què s'hi troben més còmodes fora o perquè encara no gosen a entrar-hi", afegeix, tot explicant que el bar va reobrir aquest dissabte passat aprofitant que el carrer on està situat es converteix en zona de vianants durant el cap de setmana.

Precisament, la copropietària del restaurant El Menjador, Carolina Vicente, esperarà a la setmana que ve per obrir i, per primer cop, ho farà afegint-hi algunes taules als porxos de l'entrada del seu establiment, situat al carrer Major de la capital alturgellenca.

Així, tot i que creu que la seva clientela "prefereix estar en un lloc ben ambientat" dins el local, enguany es veuen "una mica obligats" a posar terrassa per compensar una part de de l'espai que no poden utilitzar a la part interior i intentar minimitzar la possible pèrdua d'ingressos.