Medi ambient

VÍDEO L'espectacular desembassament de Camarasa, a vista de dron

El procés de crescuda de cabals es fa per primera vegada simultàniament als rius Segre i Ebre

per Redacció , 15 de maig de 2020 a les 14:29 |
El desembassament de la presa de Camarasa | ACN
La presa de Camarasa (Noguera) va començar aquest dimecres a la tarda l'espectacular procés de desembassament després de l'arribada d'aigües procedent de Rialb i Oliana. L'ACN va captar imatges amb dron en el marc d'una operació programada que per primera vegada fa coincidir l'augment de cabals dels rius Segre i Ebre, gràcies a la gran quantitat d'aigua acumulada en els embassaments.


La presa de Camarasa va complir 100 anys al 2017 i actualment pertany a Endesa. Està emplaçada a l'estret del Pont del Diable, a la confluència del Segre i la Noguera Pallaresa, fa 92 metres d'alçada sobre la llera del riu i té més de 100 metres de fonaments, fet que la va convertir, fins al 1924, en la més alta d'Europa.

El desembassament de la presa de Camarasa captat amb dron mostra unes imatges espectaculars de la força de l'aigua en caiguda lliure des de 90 metres d'alçada per la boques de sortida de la instal·lació, situades a un dels laterals de la muntanya, al costat de la carretera C-13 que connecta la Noguera amb el Pallars.


En concret Endesa va deixar anar fins a la mitjanit del dimecres un volum aproximat de 160 metres cúbics per segon de les aigües del Noguera Pallaresa embassades al pantà de Camarasa. D'aquests, uns 70 metres cúbics per segon es van deixar anar per vessament i els altres 90 per turbinat. Aigües amunt, el pantà de Rialb, al riu Segre deixa anar des de primera hora del matí 150 metres cúbics per segon i aigües avall, el pantà de Sant Llorens de Montgai, uns 300 metres cúbics per segon.
 

Imatge captada amb dron on es pot veure el pantà de Camarasa i la seua presa. Foto: ACN (Daniel Guimerà)


Al desembassament de Camarasa el seguiran el de les preses de Sant Llorenç de Montgai, el Partidor de Balaguer i la presa de Lleida (totes elles corresponents al Baix Segre) i se seguirà per la presa de Mequinensa, Riba-roja i Flix (corresponents al Baix Ebre).

Aquest iniciativa per sanejar el riu es fa habitualment dos cops a l'any (a la primavera i a la tardor) i, segons Endesa, és necessària per controlar la proliferació dels macròfits, unes algues que ocupen estacionalment la part baixa dels rius Segre i Ebre.

 

Participació