07
de maig
del
2020
Al Pirineu hi ha un miler de trencalossos, un dels ocells més amenaçats d'Europa. Així ho ha establert el primer model poblacional integrat (IPM) que s'ha realitzat d'aquesta espècie a tota la zona pirinenca -del Cantàbric al Mediterrani- recentment publicat a la revista Ecological Monographs. Les dades assenyalen que la població del trencalòs al Pirineu se situa entre 937 i 1.119 exemplars.
Així, es detalla que un 36% dels trencalossos pertanyen a la fracció reproductora i que el nombre ha crescut, de mitjana, un 3,3%. Tot i això, la taxa d'increment poblacional s'ha reduït al 2,3% en l'última dècada. En aquest estudi, liderat per l'Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), hi ha participat una investigadora de la Universitat de Lleida (UdL).
L'IPM determina per primera vegada la població del trencalòs per franges d'edat, estimant els principals paràmetres que influeixen en la seva dinàmica poblacional. Per fer-ho, s'han utilitzat les dades d'un estudi a llarg termini, realitzat entre 1987 i 2016 en els tres països, amb les xifres anuals de territoris amb reproducció i productivitat, combinant-les amb dades de seguiment mitjançant captura, marcatge i observació posterior de 150 individus al llarg de 30 anys.
Els resultats de la recerca mostren una resposta dens-depenent de la supervivència juvenil, la productivitat i la supervivència dels adults, el que condueix a un menor creixement de la població a mesura que aquesta s'incrementa. Així, "tot i que hi ha més parelles, fracassen més en la reproducció", segons ha explicat l'investigador del CSIC Antoni Margalida, que lidera l'equip on hi ha col·laborat la mestra de la UdL Mª Àngels Colomer.
En el treball ha participat també personal tècnic de la Generalitat, el govern d'Aragó, la Diputació Foral de Navarra i la Ligue pour la Protections des Oiseaux (LPO) francesa. A les conclusions afirmen que aquest estudi els ha permès identificar "importants problemes de conservació relacionats amb el maneig dels punts d'alimentació suplementària i l'expansió geogràfica d'aquesta població" de trencalossos.
Així, es detalla que un 36% dels trencalossos pertanyen a la fracció reproductora i que el nombre ha crescut, de mitjana, un 3,3%. Tot i això, la taxa d'increment poblacional s'ha reduït al 2,3% en l'última dècada. En aquest estudi, liderat per l'Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), hi ha participat una investigadora de la Universitat de Lleida (UdL).
L'IPM determina per primera vegada la població del trencalòs per franges d'edat, estimant els principals paràmetres que influeixen en la seva dinàmica poblacional. Per fer-ho, s'han utilitzat les dades d'un estudi a llarg termini, realitzat entre 1987 i 2016 en els tres països, amb les xifres anuals de territoris amb reproducció i productivitat, combinant-les amb dades de seguiment mitjançant captura, marcatge i observació posterior de 150 individus al llarg de 30 anys.
Els resultats de la recerca mostren una resposta dens-depenent de la supervivència juvenil, la productivitat i la supervivència dels adults, el que condueix a un menor creixement de la població a mesura que aquesta s'incrementa. Així, "tot i que hi ha més parelles, fracassen més en la reproducció", segons ha explicat l'investigador del CSIC Antoni Margalida, que lidera l'equip on hi ha col·laborat la mestra de la UdL Mª Àngels Colomer.
En el treball ha participat també personal tècnic de la Generalitat, el govern d'Aragó, la Diputació Foral de Navarra i la Ligue pour la Protections des Oiseaux (LPO) francesa. A les conclusions afirmen que aquest estudi els ha permès identificar "importants problemes de conservació relacionats amb el maneig dels punts d'alimentació suplementària i l'expansió geogràfica d'aquesta població" de trencalossos.