14
d'abril
del
2020
La incidència econòmica de la pandèmia de la COVID-19 podria ser menor a les Terres de l’Ebre i a les Terres de Ponent. Així ho constata un estudi de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV que analitza l’afectació de la pandèmia a nivell territorial (per comarques i àmbits territorials) en funció de la seua estructura sectorial.
L’estudi pren com a punt de partida els sectors considerats essencials en estat d’alarma i que són, per tant, els que es veuen menys afectats per la situació d’aturada econòmica actual. També analitza el pes de la resta de sectors considerats menys essencials en cadascuna de les comarques i dels territoris del país.
A les Terres de l’Ebre i les comarques de Ponent, l’afectació mitjana comparada amb Catalunya, que tindria un valor d’un punt, seria de 0,71 i 0,68 punts, respectivament. En canvi, al Penedès, el territori més afectat, la xifra s’enlairaria als 1,16 punts. “Esta menor afectació a l’Ebre i a Ponent es deu principalment al pes que en estos territoris tenen el sector primari i la indústria de l'agroalimentació”, apunta Juan Antonio Duro, director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV.
Assenyala, per contra, que els territoris que es veuran més afectats són aquells on el sector turístic i de serveis, com ara bars i restauració, tenen més presència, com apuntava la directora de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial, Mercedes Teruel, en un altre estudi.
Juan Antonio Duro identifica els següents àmbits d’activitat com a essencials: el sector primari; l’energia; les indústries agroalimentària, farmacèutica, química i electrònica; el comerç, el transport, els serveis d’informació i comunicacions, els serveis financers i els serveis públics. I ho fa a partir de les dades del PIB sectorial de l’IDESCAT, combinades amb les dades de l’Anuari d’Economia Comarcal del BBVA Research.
Les comarques més afectades: l’Aran, la Cerdanya i el Baix Penedès
Les comarques més afectades per l’actual situació de pandèmia seran l’Aran (1,38 punts), seguida de la Cerdanya i el Baix Penedès amb 1,34 punts totes dues. A l’altra cara de la moneda, les menys afectades seran la Ribera d’Ebre (0,25 punts) i la Segarra (0,55 punts).
Este menor impacte a la Ribera d’Ebre, el més baix de tot Catalunya, s’explica principalment pel gran pes que la producció energètica té a la comarca. La Terra Alta també es troba en el rànquing de les comarques amb menor afectació estructural, amb 0,76 punts; mentre que el Baix Ebre i el Montsià presenten xifres més elevades, 0,89 i 0,86 punts respectivament, degut principalment al pes que el sector turístic té també en ambdues comarques.
D’altra banda, l’estudi també analitza si existeix una relació entre el PIB per càpita i una major o menor afectació territorial. “No hi trobem cap tipus de correlació”, assenyala Duro. Per contra, sí que hi ha una clara relació quan s’analitza el pes de l’hoteleria per comarques o el pes del sector primari i l’agroalimentació: “Es veu clarament com en aquelles comarques on el turisme i l’hoteleria tenen més pes, l’índex d’afectació puja, mentre que en el cas d’aquelles amb un pes important del sector primari, baixa clarament”, conclou Duro.
L’estudi pren com a punt de partida els sectors considerats essencials en estat d’alarma i que són, per tant, els que es veuen menys afectats per la situació d’aturada econòmica actual. També analitza el pes de la resta de sectors considerats menys essencials en cadascuna de les comarques i dels territoris del país.
A les Terres de l’Ebre i les comarques de Ponent, l’afectació mitjana comparada amb Catalunya, que tindria un valor d’un punt, seria de 0,71 i 0,68 punts, respectivament. En canvi, al Penedès, el territori més afectat, la xifra s’enlairaria als 1,16 punts. “Esta menor afectació a l’Ebre i a Ponent es deu principalment al pes que en estos territoris tenen el sector primari i la indústria de l'agroalimentació”, apunta Juan Antonio Duro, director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV.
Central nuclear d'Ascó. Foto: S.B.
Assenyala, per contra, que els territoris que es veuran més afectats són aquells on el sector turístic i de serveis, com ara bars i restauració, tenen més presència, com apuntava la directora de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial, Mercedes Teruel, en un altre estudi.
Juan Antonio Duro identifica els següents àmbits d’activitat com a essencials: el sector primari; l’energia; les indústries agroalimentària, farmacèutica, química i electrònica; el comerç, el transport, els serveis d’informació i comunicacions, els serveis financers i els serveis públics. I ho fa a partir de les dades del PIB sectorial de l’IDESCAT, combinades amb les dades de l’Anuari d’Economia Comarcal del BBVA Research.
Les comarques més afectades: l’Aran, la Cerdanya i el Baix Penedès
Les comarques més afectades per l’actual situació de pandèmia seran l’Aran (1,38 punts), seguida de la Cerdanya i el Baix Penedès amb 1,34 punts totes dues. A l’altra cara de la moneda, les menys afectades seran la Ribera d’Ebre (0,25 punts) i la Segarra (0,55 punts).
Este menor impacte a la Ribera d’Ebre, el més baix de tot Catalunya, s’explica principalment pel gran pes que la producció energètica té a la comarca. La Terra Alta també es troba en el rànquing de les comarques amb menor afectació estructural, amb 0,76 punts; mentre que el Baix Ebre i el Montsià presenten xifres més elevades, 0,89 i 0,86 punts respectivament, degut principalment al pes que el sector turístic té també en ambdues comarques.
D’altra banda, l’estudi també analitza si existeix una relació entre el PIB per càpita i una major o menor afectació territorial. “No hi trobem cap tipus de correlació”, assenyala Duro. Per contra, sí que hi ha una clara relació quan s’analitza el pes de l’hoteleria per comarques o el pes del sector primari i l’agroalimentació: “Es veu clarament com en aquelles comarques on el turisme i l’hoteleria tenen més pes, l’índex d’afectació puja, mentre que en el cas d’aquelles amb un pes important del sector primari, baixa clarament”, conclou Duro.