05
d'abril
del
2020
Durant el mes de març han mort 511 persones en residències d'avis a Catalunya a causa del coronavirus. És una dada anunciada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies aquest dijous, feta pública després de moltes peticions i de rebre informació directament des dels geriàtrics. Amb la xifra a la mà, el volum de defuncions el mes passat en geriàtrics a causa de la Covid-19 representen el 56,9% de les morts registrades de mitjana en un mes estàndard.
Encara no es disposen de dades del 2020 però segons els registres d'Afers Socials, el 2019 la quantitat de persones mortes en residències ha estat de 914 de mitjana cada mes. Si es comparen les dades registrades el passat mes de març amb el mateix període de l'any anterior, veiem que les morts registrades ara equivalen a un 55,5% del total, quan van morir 920 avis i àvies.
Les dades assenyalen que en els quinze dies de març en què l'epidèmia de la Covid-19 ha colpejat amb més força Catalunya, la xifra de morts als geriàtrics ja suposa més de la meitat de les que tenen lloc habitualment. Tot plegat, tenint en compte que les xifres anunciades pel Govern no tenen una certesa absoluta, tenint en compte que són les residències qui informen el Departament i que no s'han pogut fer tests de coronavirus a totes les persones que hi han mort ni se n'ha dit la quantitat total.
El 65% en mans privades
Les 511 morts del mes de març representen un 0,8% del total de 64.093 persones que viuen en residències a Catalunya. Hi ha 1.073 geriàtrics repartits a tot el país i el 65% estan gestionades per empreses privades. El 20% estan en mans d'entitats socials i només el 15% són completament públiques, també en la gestió.
Tot i això, la majoria de places tenen finançament autonòmic, ja que la Generalitat aporta recursos econòmics perquè les places estiguin a disposició pública. La manca d'equips de protecció per als treballadors també ha generat debat sobre la responsabilitat d'abastir els geriàtrics. "La responsabilitat és de les mateixes empreses que els gestionen però per responsabilitat pública intentem proveir-les", defensa el secretari d'Afers Socials, Francesc Iglesies, en declaracions a NacióDigital.
Més enllà del risc per als treballadors, les residències són la llar d'un dels col·lectius amb més risc de tenir complicacions greus si es contagia del coronavirus, la gent gran. Segons dades facilitades pel Ministeri de Sanitat, el 85% dels morts fins ara a causa del Covid-19 a l'Estat tenen més de 70 anys i el 60% més de 80.
Tests i equips de protecció, la prioritat
Des del primer dia les residències de gent gran tenen la prioritat de protegir els avis i els treballadors, i per fer-ho reclamen urgentment tests de detecció del coronavirus i equips de protecció individuals (EPI). Fonts de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), la principal patronal de les residències, avisa que sense tests de detecció no poden saber si una persona està infectada i sense els EPI no poden protegir la gent que treballa als centres. En cas que una persona presenti símptomes, si el centre és gran se la pot aïllar, però és més difícil fer-ho si el centre té una infraestructura més limitada.
Les residències estan al límit. Com va explicar NacióDigital fa una setmana, la manca d'equips de protecció és el principal problema. Set dies més tard, el material arriba en compta-gotes. "Necessitem que arribin tests i EPI periòdicament", asseguren fonts de l'ACRA en declaracions a aquest diari.
La Coordinadora 5+1, integrada per persones amb familiars que viuen en residències, coincideix en el diagnòstic. Assenyalen com a principals dèficits en l'abordatge de la crisi els geriàtrics la manca de tests i les dificultats per tractar la Covid-19 als centres. "Si deixem la gent gran a les residències, es morirà", assegura la portaveu, María José Carcelén.
Problemes en l'atenció sanitària
Per Carcelén les residències no reuneixen els requisits mínims per oferir l'atenció sanitària adequada. "No són equipaments sociosanitaris i no tenen les eines d'un hospital. A les nits, a la majoria de geriàtrics no hi ha personal sanitari", argumenta. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha instat el Govern a incrementar els trasllats de residències a clíniques i ha assegurat que les dades del Departament d'Afers Socials "es queden curtes". Segons l'Ajuntament, la quantitat de geriàtrics on pot haver-hi almenys un positiu a la ciutat representa el 70% del total. Algunes d'elles ja han optat per aïllar els residents a les seves habitacions per reduir al mínim els contactes. La por i la soledat dels avis estan a l'ordre del dia.
La portaveu també posa en dubte el protocol d'atenció a les residències a Barcelona, on l'Ajuntament, el Departament d'Afers Socials i Famílies, el Consorci Sanitari de Barcelona i Metges Sense Fronteres han establert per categories quins són els equipaments amb més necessitats.
El protocol divideix els geriàtrics en tres grups. Les de l'A són aquelles on es considera que la situació està controlada, les del C on les necessitats són més urgents i les del B aquelles amb una situació intermèdia. Des de la Coordinadora 5+1 asseguren que en alguns casos l'etiqueta atorgada a cada residència no es correspon amb la realitat i demanen a les administracions revisar el protocol.
Entre les demarcacions de Barcelona i Girona, el Departament d'Afers Socials ha traslladat a clíniques 263 avis i ha intevingut algunes residències, com la Prat de Tona, la Residència Sant Adrià o la Ballús de Valls.
Encara no es disposen de dades del 2020 però segons els registres d'Afers Socials, el 2019 la quantitat de persones mortes en residències ha estat de 914 de mitjana cada mes. Si es comparen les dades registrades el passat mes de març amb el mateix període de l'any anterior, veiem que les morts registrades ara equivalen a un 55,5% del total, quan van morir 920 avis i àvies.
Les dades assenyalen que en els quinze dies de març en què l'epidèmia de la Covid-19 ha colpejat amb més força Catalunya, la xifra de morts als geriàtrics ja suposa més de la meitat de les que tenen lloc habitualment. Tot plegat, tenint en compte que les xifres anunciades pel Govern no tenen una certesa absoluta, tenint en compte que són les residències qui informen el Departament i que no s'han pogut fer tests de coronavirus a totes les persones que hi han mort ni se n'ha dit la quantitat total.
El 65% en mans privades
Les 511 morts del mes de març representen un 0,8% del total de 64.093 persones que viuen en residències a Catalunya. Hi ha 1.073 geriàtrics repartits a tot el país i el 65% estan gestionades per empreses privades. El 20% estan en mans d'entitats socials i només el 15% són completament públiques, també en la gestió.
Tot i això, la majoria de places tenen finançament autonòmic, ja que la Generalitat aporta recursos econòmics perquè les places estiguin a disposició pública. La manca d'equips de protecció per als treballadors també ha generat debat sobre la responsabilitat d'abastir els geriàtrics. "La responsabilitat és de les mateixes empreses que els gestionen però per responsabilitat pública intentem proveir-les", defensa el secretari d'Afers Socials, Francesc Iglesies, en declaracions a NacióDigital.
Més enllà del risc per als treballadors, les residències són la llar d'un dels col·lectius amb més risc de tenir complicacions greus si es contagia del coronavirus, la gent gran. Segons dades facilitades pel Ministeri de Sanitat, el 85% dels morts fins ara a causa del Covid-19 a l'Estat tenen més de 70 anys i el 60% més de 80.
Tests i equips de protecció, la prioritat
Des del primer dia les residències de gent gran tenen la prioritat de protegir els avis i els treballadors, i per fer-ho reclamen urgentment tests de detecció del coronavirus i equips de protecció individuals (EPI). Fonts de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), la principal patronal de les residències, avisa que sense tests de detecció no poden saber si una persona està infectada i sense els EPI no poden protegir la gent que treballa als centres. En cas que una persona presenti símptomes, si el centre és gran se la pot aïllar, però és més difícil fer-ho si el centre té una infraestructura més limitada.
Les residències estan al límit. Com va explicar NacióDigital fa una setmana, la manca d'equips de protecció és el principal problema. Set dies més tard, el material arriba en compta-gotes. "Necessitem que arribin tests i EPI periòdicament", asseguren fonts de l'ACRA en declaracions a aquest diari.
La Coordinadora 5+1, integrada per persones amb familiars que viuen en residències, coincideix en el diagnòstic. Assenyalen com a principals dèficits en l'abordatge de la crisi els geriàtrics la manca de tests i les dificultats per tractar la Covid-19 als centres. "Si deixem la gent gran a les residències, es morirà", assegura la portaveu, María José Carcelén.
Problemes en l'atenció sanitària
Per Carcelén les residències no reuneixen els requisits mínims per oferir l'atenció sanitària adequada. "No són equipaments sociosanitaris i no tenen les eines d'un hospital. A les nits, a la majoria de geriàtrics no hi ha personal sanitari", argumenta. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha instat el Govern a incrementar els trasllats de residències a clíniques i ha assegurat que les dades del Departament d'Afers Socials "es queden curtes". Segons l'Ajuntament, la quantitat de geriàtrics on pot haver-hi almenys un positiu a la ciutat representa el 70% del total. Algunes d'elles ja han optat per aïllar els residents a les seves habitacions per reduir al mínim els contactes. La por i la soledat dels avis estan a l'ordre del dia.
La portaveu també posa en dubte el protocol d'atenció a les residències a Barcelona, on l'Ajuntament, el Departament d'Afers Socials i Famílies, el Consorci Sanitari de Barcelona i Metges Sense Fronteres han establert per categories quins són els equipaments amb més necessitats.
El protocol divideix els geriàtrics en tres grups. Les de l'A són aquelles on es considera que la situació està controlada, les del C on les necessitats són més urgents i les del B aquelles amb una situació intermèdia. Des de la Coordinadora 5+1 asseguren que en alguns casos l'etiqueta atorgada a cada residència no es correspon amb la realitat i demanen a les administracions revisar el protocol.
Entre les demarcacions de Barcelona i Girona, el Departament d'Afers Socials ha traslladat a clíniques 263 avis i ha intevingut algunes residències, com la Prat de Tona, la Residència Sant Adrià o la Ballús de Valls.