Estudi

Les dones presenten més ansietat social que els homes davant el coronavirus, segons la UdL

La Càtedra d'Innovació Social de Universitat de Lleida ha dut a terme una enquesta telemàtica a 550 persones

per Redacció, 27 de març de 2020 a les 11:50 |
Una dona durant l'estat d'alarma | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les dones presenten més ansietat social que els homes davant la covid-19, tot i que els nivells siguin lleus ara com ara, segons assenyala un estudi realitzat per la Càtedra d'Innovació Social de la UdL a partir de 550 enquestes anònimes recollides entre el 13 i el 20 de març, la primera setmana de confinament per la pandèmia.

L'enquesta constata que aquesta angoixa social és "significativament més elevada en la població femenina" (3,6 sobre 5) que en la masculina (2,9), la qual cosa "evidencia una preocupació més important per part d'aquest col·lectiu". Entre altres factors, tindria a veure "amb un major grau de responsabilitat social de les dones en general", com demostren altres estudis, segons el director de la Càtedra, Carles Alsinet.


Malgrat aquest nivell d'ansietat és més elevat en les dones, aquestes "no manifesten voler evitar situacions d'interacció social si es compara amb els homes, ja que són més conscients de les mesures a prendre", segons l'equip de la Càtedra responsable de l'enquesta, integrat per Ana Blasco, Claudia Tejada, Cristina Torrelles i Carles Alsinet. En aquest sentit, "els homes tendeixen a creure, més que les dones, que les mesures de seguretat ja són adequades i proporcionades, aspecte que pot determinar nivells més baixos d'angoixa".

Pel que fa al grau d'amenaça al contagi que provoca el coronavirus, la població femenina també manifesta un nivell d'emocions negatives (les relacionades amb l'afecte negatiu que ens provoca malestar, por, inhibició, inseguretat, frustració i fracàs), superior al de la masculina. Mentre que en elles se situa en el 2,8 sobre 5, ells presenten un 2,5 sobre 5.


Quant a la població més jove, d'entre 18 i 30 anys, presenten una situació d'afecte positiu (entès com a energia o motivació) superior a la població de 31 a 65 anys. Un 3,8 sobre 5 davant el 2,3 sobre 5, respecte els més grans, que perceben aquesta situació amb més malestar. Això respondria, en part, "al paper de les xarxes socials que ajuden a relacionar-se i que els imposen reptes", assenyala Alsinet.

En relació amb l'esperança vers el futur, entesa a com esperen que la situació actual acabarà desenvolupant-se i com les nostres expectatives es poden veure influenciades pel que estan sentint, en el moment de la recollida de dades, aquesta situació no va afectar els nivells d'esperança, que se situen en el 6 sobre 8.


L'equip investigador ha observat que la sensació de sentir-se informat "es vincula amb tenir més esperança en el futur", més concretament, "amb els mecanismes i estratègies que les persones creuen que portaran a resoldre aquesta situació". Alsinet, però, augura que aquests nivells "aniran empitjorant amb el pas dels dies".

 

Participació