La Seu obre l'Espai Ermengol com a punt d'orientació turística

Les cinc plantes d'aquest equipament alberga un espai de recepció turística, les exposicions permanents sobre la Seu d'Urgell i el formatge, l'exposició temporal sobre el Bisbe Ermengol i un mirador amb excel·lents vistes a la Catedral i al Cadí.

Redacció
11 d'abril del 2011
L'alcalde de la Seu a l'Espai Ermengol aquest dilluns.
L'alcalde de la Seu a l'Espai Ermengol aquest dilluns.
L'alcalde de la Seu a l'Espai Ermengol aquest dilluns.

Aquest dilluns ha obert les portes al públic l'Espai Ermengol que acull el museu de la  Seu d'Urgell i el punt d'orientació turística de referència al centre històric. L'equipament té l'objectiu de conservar i presentar la col·lecció municipal, difondre el patrimoni i el llegat històric, i promoure la cultura i el turisme a l'Alt Urgell. Tot això a través de tres àmbits expositius: la història de la ciutat de la Seu d'Urgell, el món del formatge i la importància del bisbe Ermengol.

L'Espai Ermengol compta amb un total de cinc plantes. La planta baixa és un espai de recepció turística; a la primera hi trobem l'exposició permanent 'La Seu d'Urgell' per conèixer la història i el patrimoni de la ciutat; i la segona planta està dedicada al formatge on a través d'un espai expositiu permanent coneixerem la seva història i la seva importància al Pirineu com a producte agroalimentari de qualitat. La tercera planta està dedicada al bisbe Ermengol d'Urgell, figura clau per al nostre país al segle XI.

A la quarta planta, hi ha ubicada l'administració d'aquest equipament, mentre que a l'àtic es troba el mirador on els visitants poden gaudir d'unes excel·lents vistes de la catedral de Santa Maria d'Urgell, el centre històric i tot l'entorn natural de la Seu amb vistes a la serralada del Cadí.

En el primer dia d'obertura de l'Espai Ermengol, l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, s'ha felicitat per fer realitat un equipament turístic d'aquestes característiques i ha manifestat al respecte que “l'objectiu d'aquest museu de la ciutat és que esdevingui un motor econòmic i turístic i alhora una injecció d'autoestima dels ciutadans de la Seu per tal que coneguin millor la seva història”.

Per la seva part, el regidor de Turisme de l'Ajuntament urgellenc, Miquel Caminal, ha explicat que l'Espai Ermengol neix d'un projecte inicial de la Generalitat de Catalunya anomenat Pirineu Comtal , però que a més a més de ser un dels nodes d'aquesta ruta, s'ha anat fent més gran per esdevenir un museu molt ambiciós on hi ha instal·lat el patrimoni de la Seu. “L'Espai Ermengol vol ser un centre dinamitzador dels atractius patrimonials de la Seu i comarca, i punt de referència turística de tot el Pirineu”, ha subratllat Caminal.

L'Espai Ermengol, que es troba situat al carrer Major, número 8, de la Seu d'Urgell, a tocar de la Catedral, obre al públic de dilluns a dissabte de les deu del matí a les dues del migdia i de les quatre de la tarda a les set del vespre, mentre que diumenges i festius es podrà visitar de les deu del matí a les dues del migdia.

L'Espai Ermengol és una infraestructura turística amb un pressupost d'1.300.000 d'euros, finançats en el seu 90% per diferents administracions públiques. El seu projecte museístic ha anat a càrrec de les empreses Quaderna i Cultural Sense, mentre que la documentació del museu ha estat aportada pels historiadors urgellencs Lluís Obiols i Albert Villaró. El projecte arquitectònic ha anat a càrrec de Miquel Duelo i la seva construcció a càrrec de l'empresa GDos.

Segons fonts municipals, la inauguració de l'Espai Ermengol està prevista per després de la celebració de les eleccions municipals per tal que hi puguin prendre part els representants de totes les administracions i professionals que han intervingut en fer realitat aquest museu.

Fins que no s'inauguri, l'entrada al museu serà gratuïta. L'entrada a l'Espai Ermengol tindrà una tarifa de 4 euros per la públic en general, i una tarifa reduïda de 3 euros per a persones majors de 65 anys, estudiants i grups. Per als menors de 6 anys, l'entrada serà gratuïta.