Patrimoni

El Govern declara Bé Cultural d'Interès Nacional l'església de Santa Maria de Palau de Rialb

El temple actual data d'entre els segles XI i XII, tot i que se'n té constància de la seva existència des de l'any 809

per Redacció , 3 de març de 2020 a les 16:31 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Govern ha aprovat aquest dimarts declarar Bé Cultural d'Interès Nacional l'església de Santa Maria de Palau de Rialb, situada a la Baronia de Rialb, (Noguera). La distinció s'ha fet en la categoria de Monument Històric i, a més, se n'ha delimitat un entorn de protecció al voltant del temple, el qual s'ubica en un punt enlairat a uns 200 metres de la carretera de Gualter a Folquer.

Tot i que l'actual edifici religiós es pot datar en la transició entre el segle XI i el XII, ja se'n té constància documental des de l'any 809 a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell. El seu propietari és el Bisbat d'Urgell, tot i que va pertànyer durant una època al priorat del monestir de Santa Maria de Meià.


L'edifici és un clar exemple de tipologia d'església de planta basilical de tres naus separades per arcs formers sobre pilars cruciformes de pedra i volta de canó de pedra reforçada per arcs torals. Destaquen com a elements més rellevants el traçat de la seva planta, les invariants tipològiques i arquitectòniques de l'estil romànic i, especialment, les pintures murals. El monument ja va ser estudiat per Serra Vilaró i per Puig i Cadafalch com un exemple rellevant de l'arquitectura romànica catalana.

En una restauració recent, s'hi van descobrir unes pintures murals de traça renaixentista en l'absis central, les quals poden respondre al període del segle XVI al XVII, amb una mandorla i imatges de l'Anunciació, la Sagrada Família, la fugida a Egipte i els Sants Innocents.


Es considera, per tant, que l'església de Santa Maria de Palau és un dels exemples singulars de l'arquitectura religiosa del romànic català de transició entre el segle XI i el segle XII, tant per la tipologia de la seva planta i solucions estructurals com per la seva evolució constructiva, cronològica i funcional.

La situació d'aquest monument configura una imatge paisatgística d'interès dins el marc urbà, territorial i comarcal que li dona suport. Al mateix temps, la relació entre aquest monument i l'espai físic on és situat ha establert un diàleg ambiental que al llarg del temps ha donat una gran entitat arquitectònica, emblemàtica i cultural al municipi de la Baronia de Rialb i a la comarca de la Noguera.

 

Participació