28
de febrer
del
2020
Actualitzat
el
11
de març
del
2022
a les
18:36h
El Festival de Músiques Disperses (MUD) es celebra a Lleida del 12 al 15 de març. La 14a edició es presenta amb un cartell de gran qualitat amb artistes com Sachiko Kanenobu, Dúo La Loba, Ivory Tusk, Cánovas, Adolfo y Guzmán, Pau Riba i Derby Motoreta’s Burrito Kachimba i amb un canvi en la gestió, que ha passat a mans de Xavi Roma, successor d'Antoni Gorgues, creador i ànima del festival.
- El Mud ja s’ha convertit en un festival folck-rock de referència.
- Si el comparem amb altres projectes més grans, el nostre no ho és. Però hem de veure la dimensió concreta del festival per veure que sí, que som una referència a nivell estatal perquè presentem una programació arriscada i que aporta coses diferents. El MUD és molt especial i transmet molta personalitat.
- És un certamen que segueix una línia coherent en les propostes artístiques que presenta.
- Ens interessa molt no perdre aquest fil de la coherència artística. L’Antoni Gorgues continua dirigint la vessant dels concerts i el que es pretén és buscar propostes especials, i sobretot, que siguin equilibrades. La programació ha de ser adient amb l’essència del festival, i enguany apostem per artistes joves i veterans. Tot això ho embolcallem amb una selecció pensada dels espais on es realitzaran els concerts, que és molt important també.
- Com ha evolucionat el festival?
- S’ha anat obrint de mires. En aquests anys s’han presentat artistes de Turquia, Israel, Àfrica... i ha estat cada cop més equilibrada. Hi ha una bona relació entre les propostes noves amb les més antigues, i aquest fet ha possibilitat que el MUD evolucionés. Fer una recerca en el passat és una tasca interessant.
- Com definiria l’edició d’enguany?
- És especial pel canvi que es produeix a la direcció, però diria que és una edició vintage pels artistes que hem programat i que són recuperats dels anys 60, 70...
- El públic respon bé.
- Als primers anys costava, i és normal, però hem insistit en la fórmula i hem aconseguit una fidelització de la gent que assisteix als concerts. Podem pensar que els grups que no són coneguts no agradaran, i cada cop veiem que és a l’inrevés. L’espectador té interès per saber amb què els sorprendrem, i normalment hi ha molt bona acceptació. No s’ha pensat mai en la quantitat de públic, busquem que estigui còmode i que vegi els concerts bé. Fugim dels èxits massius.
- Per què no fer-ho més gran?
- Volem fugir de la massificació. Les propostes musicals han de tenir importància, i per posar-les en valor no volem que hi hagi molta concentració de concerts. El nostre objectiu no passa per fer créixer el festival. Morir d’èxit no té cap sentit. Ens agrada el festival tal com es proposa, i a la gent també. Tenim un públic fidelitzat que ve als concerts fins i tot quan no coneixen els artistes.
- Es notaran els canvis de gestió?
- Esperem que no. La qüestió artística la porta l’Antoni Gorgues com els altres anys, i en la vessant de gestió, tenim la voluntat de ser fidels a les dinàmiques establertes i que fins ara han funcionat.
- El Mud ja s’ha convertit en un festival folck-rock de referència.
- Si el comparem amb altres projectes més grans, el nostre no ho és. Però hem de veure la dimensió concreta del festival per veure que sí, que som una referència a nivell estatal perquè presentem una programació arriscada i que aporta coses diferents. El MUD és molt especial i transmet molta personalitat.
- És un certamen que segueix una línia coherent en les propostes artístiques que presenta.
- Ens interessa molt no perdre aquest fil de la coherència artística. L’Antoni Gorgues continua dirigint la vessant dels concerts i el que es pretén és buscar propostes especials, i sobretot, que siguin equilibrades. La programació ha de ser adient amb l’essència del festival, i enguany apostem per artistes joves i veterans. Tot això ho embolcallem amb una selecció pensada dels espais on es realitzaran els concerts, que és molt important també.
La programació ha de ser adient amb l’essència del festival, i enguany apostem per artistes joves i veterans. Tot això ho embolcallem amb una selecció pensada dels espais on es realitzaran els concerts
- Com ha evolucionat el festival?
- S’ha anat obrint de mires. En aquests anys s’han presentat artistes de Turquia, Israel, Àfrica... i ha estat cada cop més equilibrada. Hi ha una bona relació entre les propostes noves amb les més antigues, i aquest fet ha possibilitat que el MUD evolucionés. Fer una recerca en el passat és una tasca interessant.
- Com definiria l’edició d’enguany?
- És especial pel canvi que es produeix a la direcció, però diria que és una edició vintage pels artistes que hem programat i que són recuperats dels anys 60, 70...
- El públic respon bé.
- Als primers anys costava, i és normal, però hem insistit en la fórmula i hem aconseguit una fidelització de la gent que assisteix als concerts. Podem pensar que els grups que no són coneguts no agradaran, i cada cop veiem que és a l’inrevés. L’espectador té interès per saber amb què els sorprendrem, i normalment hi ha molt bona acceptació. No s’ha pensat mai en la quantitat de públic, busquem que estigui còmode i que vegi els concerts bé. Fugim dels èxits massius.
L’espectador té interès per saber amb què els sorprendrem, i normalment hi ha molt bona acceptació. No s’ha pensat mai en la quantitat de públic, busquem que estigui còmode i que vegi els concerts bé. Fugim dels èxits massius
- Per què no fer-ho més gran?
- Volem fugir de la massificació. Les propostes musicals han de tenir importància, i per posar-les en valor no volem que hi hagi molta concentració de concerts. El nostre objectiu no passa per fer créixer el festival. Morir d’èxit no té cap sentit. Ens agrada el festival tal com es proposa, i a la gent també. Tenim un públic fidelitzat que ve als concerts fins i tot quan no coneixen els artistes.
- Es notaran els canvis de gestió?
- Esperem que no. La qüestió artística la porta l’Antoni Gorgues com els altres anys, i en la vessant de gestió, tenim la voluntat de ser fidels a les dinàmiques establertes i que fins ara han funcionat.