romànic

Alerten del risc de destrucció de l’església de Sant Serni d’Àrreu, al Sobirà

L’associació Hispania Nostra avisa que l’església, que data del segle X, “corre el risc de desaparèixer si no s’hi actua amb diligència”

per Redacció , 27 de febrer de 2020 a les 10:26 |
Estat actual de l'interior de l’església de Sant Serni d’Àrreu | Jaume Cardona
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'associació per a la defensa del patrimoni cultural i natural, Hispania Nostra, ha advertit aquest dimecres del risc de destrucció de l'església de Sant Serni d'Àrreu, al terme municipal d’Alt Àneu. Aquesta església romànica, que data del segle X, “corre el risc de desaparèixer si no s’hi actua amb diligència”, segons Hispania Nostra.

Per aquest motiu, l'associació ha situat aquesta petita església romànica a la seva Llista Vermella del Patrimoni per “alertar sobre l'abandonament de la mateixa, que va poc a poc caient i presenta perill de col·lapse de coberta, parets i planta”. 


Segons el document elaborat per l'associació, “la teulada ha començat a cedir, han desaparegut les taules que conformaven el sòl i l'aigua entra a l'interior quan plou, afectant a la pintura de les parets”. Tot i que l'altar principal està pràcticament complet, l’associació lamenta que, per contra, un dels altars d'una capella lateral es troba malmès a causa de les filtracions d’aigua. 
 

Sant Serni d'Àrreu és un temple de nau única amb absis quadrat, que consta de planta baixa i dos pisos. La porta de la primera planta és d'arc de mig punt i sobre seu hi ha un petit balcó amb balustres perfilats i dibuixos calats. A la part superior apareix un motiu vegetal, al centre una creu i, a la part inferior, un pa i un calze.

La teulada de l'església és de pissarra i compta amb un campanar de cadireta de dos ulls sobre la façana de ponent. Pel que fa al mobiliari interior, en destaquen tres notables piques romàniques: una baptismal, una altra d'aigua beneïda i una tercera d’oli. Aquesta última podria haver estat, en origen, un sarcòfag.

 

Participació