12
de febrer
del
2020
Actualitzat
el
02
de març
a les
9:35h
Investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) han descobert una nova colònia de cria de ratpenat ibèric – única espècie d'aquest mamífer en perill d'extinció a Espanya – a una de les mines de carbó més antigues, i actualment tancada, ubicada a Seròs, al Segrià. La troballa s'ha fet en el marc del projecte Endesabats, participat per Endesa des de 2013 per investigar l'ús que fan els ratpenats cavernícoles de les instal·lacions hidroelèctriques de la Companyia. Al tractar-se d'una espècie cavernícola, la protecció del nou refugi és clau per garantir la supervivència del grup. S'han marcat amb emissors 4 femelles per estudiar les seves zones de caça.
El descobriment s'ha fet quan un equip buscava refugis potencials d'aquestes espècies cavernícoles a la zona del Segrià. Es tracta d'una extensa colònia, d'un miler d'individus, formada per uns 500 ratpenats de peus grossos (Mytos capaccini), uns 400 ratpenats de Schreibers (Iniopterus schreibersii), uns 100 ratpenats de doble serrell (Myotis escalerai) i uns 25 de musell agut (Myotis blythii).
Al tractar-se d'una espècie cavernícola, que només pot viure en coves o mines, la protecció del nou refugi és clau per tal de garantir la supervivència d'aquesta colònia. La distribució d'aquestes espècies en perill d'extinció està molt lligada a les fases del seu cicle vital, és a dir, hivernar, criar i reproduir-se. Per aquest motiu, la principal amenaça per ells és la pèrdua dels hàbitats d'alimentació, tant masses d'aigua com boscos de ribera, i de refugis adequats.
En aquest sentit, s'han marcat amb emissors 4 femelles de Myotis capaccini per estudiar les seves zones de caça i trobar altres colònies de cria en els rius Ebre i Segre. Es determina que utilitzen una distància mínima de 2 a 3 quilòmetres de riu per a caçar, encara que es creu que podria ser bastant superior.
Aquesta protecció de la nova colònia, que representa entre el 12% i el 18% de la població catalana de ratpenats de peus grossos, consisteix en garantir que els ratpenats tinguin sempre accés a les boques d'entrada actuals i evitar molèsties a l'interior de la mina. Aquesta troballa és molt important, ja que l'espècie està catalogada en perill d'extinció al Catàleg d'Espècies Amenaçades d'Espanya, protegides per llei gràcies a l'Acord Eurobats (UNEP), la Convenció de Berna i la Directiva Europea d'hàbitats i espècies.
Els ratpenats són el grup de mamífers més desconeguts d'Europa i, al mateix temps, el segon més divers. Totes les espècies de voliacs estan protegides per llei i moltes d'elles estan en perill d'extinció. Els ratpenats, en tant que insectívors, són una espècies clau en els ecosistemes i un gran aliat de l'agricultura i la silvicultura per controlar plagues d'insectes.
El descobriment s'ha fet quan un equip buscava refugis potencials d'aquestes espècies cavernícoles a la zona del Segrià. Es tracta d'una extensa colònia, d'un miler d'individus, formada per uns 500 ratpenats de peus grossos (Mytos capaccini), uns 400 ratpenats de Schreibers (Iniopterus schreibersii), uns 100 ratpenats de doble serrell (Myotis escalerai) i uns 25 de musell agut (Myotis blythii).
Al tractar-se d'una espècie cavernícola, que només pot viure en coves o mines, la protecció del nou refugi és clau per tal de garantir la supervivència d'aquesta colònia. La distribució d'aquestes espècies en perill d'extinció està molt lligada a les fases del seu cicle vital, és a dir, hivernar, criar i reproduir-se. Per aquest motiu, la principal amenaça per ells és la pèrdua dels hàbitats d'alimentació, tant masses d'aigua com boscos de ribera, i de refugis adequats.
En aquest sentit, s'han marcat amb emissors 4 femelles de Myotis capaccini per estudiar les seves zones de caça i trobar altres colònies de cria en els rius Ebre i Segre. Es determina que utilitzen una distància mínima de 2 a 3 quilòmetres de riu per a caçar, encara que es creu que podria ser bastant superior.
Aquesta protecció de la nova colònia, que representa entre el 12% i el 18% de la població catalana de ratpenats de peus grossos, consisteix en garantir que els ratpenats tinguin sempre accés a les boques d'entrada actuals i evitar molèsties a l'interior de la mina. Aquesta troballa és molt important, ja que l'espècie està catalogada en perill d'extinció al Catàleg d'Espècies Amenaçades d'Espanya, protegides per llei gràcies a l'Acord Eurobats (UNEP), la Convenció de Berna i la Directiva Europea d'hàbitats i espècies.
Els ratpenats són el grup de mamífers més desconeguts d'Europa i, al mateix temps, el segon més divers. Totes les espècies de voliacs estan protegides per llei i moltes d'elles estan en perill d'extinció. Els ratpenats, en tant que insectívors, són una espècies clau en els ecosistemes i un gran aliat de l'agricultura i la silvicultura per controlar plagues d'insectes.