20
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
20:11h
L'anunci del Departament d'Educació de tancar progressivament l'escola Cervantes de Lleida, començant per les línies de P3, ha originat queixes dels mateixos professors, sindicats i també partits polítics. CGT Ensenyament Lleida per exemple, ha alertat que el tancament de l'únic centre educatiu del Centre Històric, amb 87 alumnes de màxima complexitat, abocarà molts infants a la no escolarització.
Critiquen que Educació justifiqui la decisió per la baixada de la natalitat, en comptes d'aprofitar-ho per baixar les ràtios, i per acabar amb la segregació escolar, mentre segueixen subvencionant escoles concertades i que segreguen per gènere. Les mestres i exmestres de l'escola consideren que tancar el centre no és la solució per resoldre els problemes que té el barri ja que asseguren que per a molts alumnes aquesta escola és el seu únic context de normalitat i que tancar-la durà a un augment del fracàs escolar.
El Departament d'Educació va comunicar dijous als responsables de l'escola Cervantes del Centre Històric de Lleida la seva intenció de tancar el centre de manera progressiva. Els professors i exprofessors, a través d'una carta, s'han oposat al "desmantellament" de l'escola pública i han respost al departament que l'educació no és una "mercaderia".
Pel que fa a l'argument de la baixada de la natalitat, les professores recorden que la majoria de famílies d'aquesta escola tenen una mitjana de sis fills i que per tant aquest argument no és vàlid en aquest cas. A més, diuen, si el pròxim curs els infants de P3 no poden començar amb els seus germans, les famílies optaran per no escolaritzar-los. Així, pregunten a ERC si estan buscant alternatives i els demanen que pensin en el benestar dels alumnes.
També s'hi ha mostrat públicament en contra del tancament el sindicat CGT, que ha qualificat la decisió d'"aberrant". Consideren que els motius de la baixada de la natalitat i d'acabar amb la segregació escolar són una "farsa" i que la veritable raó és "política" per denigrar l'escola pública per justificar en un futur les injeccions de capital als centres concertats i seguir perpetrant, d'aquesta manera, la privatització de l'ensenyament.
Des del sindicat denuncien que mentre "s'esmolen les tisores" per retallar més grups a l'educació infantil pública se segueixen mantenint els concerts amb aquells centres, molts ells considerats d'elit, que segreguen l'alumnat per sexes. Asseguren que en els darrers anys s'han desviat 180 milions d'euros de diner públic per sostenir setze centres educatius vinculats a l'Opus Dei.
Defensen, per una banda, que la baixada de la natalitat hauria de ser una oportunitat per baixar les ràtios d'alumnes per aula i atendre millor així les seves necessitats, millorar la inclusió i la qualitat pedagògica. Lamenten que malgrat la feina "impecable" del professorat, la decisió d'eliminar les línies de P3 farà que l'escola mori. "Les famílies ja hi perden la confiança, i és clar, en cas que hi portin germans més grans, és molt probable que els acabin matriculant a una altra escola on podran anar amb els germans petits, per una qüestió pràctica", alerten.
També que, si Educació vol realment acabar amb la segregació escolar a Lleida, no s'haurien de tancar escoles. Proposen eliminar l'escola concertada, deixar de subvencionar les escoles que segreguen per sexe i "deixar de permetre la lliure elecció de l'escola pública a les famílies que perpetuen les escoles d'elit enfront els guetos escolars i que estratifiquen encara més la societat".
Així, reclamen que l'Ajuntament de Lleida i el Departament d'Educació posin els recursos econòmics i humans necessaris per tal que, a través de l'IME i amb l'ajuda d'un grup de treball per l'equitat i la cohesió s'acabi definitivament amb la segregació escolar a la ciutat de Lleida. Cal que s'engegui, diuen, una campanya des de l'administració per prestigiar l'escola pública i potenciar-hi la matriculació, sobretot en els centres on la segregació és molt alta.
Critiquen que Educació justifiqui la decisió per la baixada de la natalitat, en comptes d'aprofitar-ho per baixar les ràtios, i per acabar amb la segregació escolar, mentre segueixen subvencionant escoles concertades i que segreguen per gènere. Les mestres i exmestres de l'escola consideren que tancar el centre no és la solució per resoldre els problemes que té el barri ja que asseguren que per a molts alumnes aquesta escola és el seu únic context de normalitat i que tancar-la durà a un augment del fracàs escolar.
El Departament d'Educació va comunicar dijous als responsables de l'escola Cervantes del Centre Històric de Lleida la seva intenció de tancar el centre de manera progressiva. Els professors i exprofessors, a través d'una carta, s'han oposat al "desmantellament" de l'escola pública i han respost al departament que l'educació no és una "mercaderia".
Pel que fa a l'argument de la baixada de la natalitat, les professores recorden que la majoria de famílies d'aquesta escola tenen una mitjana de sis fills i que per tant aquest argument no és vàlid en aquest cas. A més, diuen, si el pròxim curs els infants de P3 no poden començar amb els seus germans, les famílies optaran per no escolaritzar-los. Així, pregunten a ERC si estan buscant alternatives i els demanen que pensin en el benestar dels alumnes.
També s'hi ha mostrat públicament en contra del tancament el sindicat CGT, que ha qualificat la decisió d'"aberrant". Consideren que els motius de la baixada de la natalitat i d'acabar amb la segregació escolar són una "farsa" i que la veritable raó és "política" per denigrar l'escola pública per justificar en un futur les injeccions de capital als centres concertats i seguir perpetrant, d'aquesta manera, la privatització de l'ensenyament.
Des del sindicat denuncien que mentre "s'esmolen les tisores" per retallar més grups a l'educació infantil pública se segueixen mantenint els concerts amb aquells centres, molts ells considerats d'elit, que segreguen l'alumnat per sexes. Asseguren que en els darrers anys s'han desviat 180 milions d'euros de diner públic per sostenir setze centres educatius vinculats a l'Opus Dei.
Defensen, per una banda, que la baixada de la natalitat hauria de ser una oportunitat per baixar les ràtios d'alumnes per aula i atendre millor així les seves necessitats, millorar la inclusió i la qualitat pedagògica. Lamenten que malgrat la feina "impecable" del professorat, la decisió d'eliminar les línies de P3 farà que l'escola mori. "Les famílies ja hi perden la confiança, i és clar, en cas que hi portin germans més grans, és molt probable que els acabin matriculant a una altra escola on podran anar amb els germans petits, per una qüestió pràctica", alerten.
També que, si Educació vol realment acabar amb la segregació escolar a Lleida, no s'haurien de tancar escoles. Proposen eliminar l'escola concertada, deixar de subvencionar les escoles que segreguen per sexe i "deixar de permetre la lliure elecció de l'escola pública a les famílies que perpetuen les escoles d'elit enfront els guetos escolars i que estratifiquen encara més la societat".
Així, reclamen que l'Ajuntament de Lleida i el Departament d'Educació posin els recursos econòmics i humans necessaris per tal que, a través de l'IME i amb l'ajuda d'un grup de treball per l'equitat i la cohesió s'acabi definitivament amb la segregació escolar a la ciutat de Lleida. Cal que s'engegui, diuen, una campanya des de l'administració per prestigiar l'escola pública i potenciar-hi la matriculació, sobretot en els centres on la segregació és molt alta.