15
de gener
del
2020
Les cèl·lules que inicien les metàstasis coopten les vies naturals de reparació natural del cos humà i l'utilitzen per a estendre el càncer a altres òrgans. Això és el que ha descobert el científic i director de l'Institut Sloan Kettering de Nova York, Joan Massagué, gràcies a unes investigacions que permeten canviar la comprensió de les metàstasis i obren la via per a un possible tractament.
Massagué ha pogut demostrar que les metàstasis no s'originen per mutacions genètiques que permeten que les cèl·lules del tumor primari "migrin" a altres òrgans, com es coneixia fins ara. Aquest origen, en canvi, es produeix per una reprogramació de les cèl·lules que reactiven gens que no estan mutats però estaven apagats. Amb aquesta reprogramació, algunes cèl·lules tumorals adquireixen un comportament de cèl·lules mare regeneratives, que és el que els permet crear les metàstasis.
La metàstasi: Responsable del 90% de les morts per càncer
La propagació del càncer a altres zones del cos és la causant del 90% de les morts per càncer, però no es tenia molt coneixement sobre la raó per la qual les cèl·lules cancerigens siguin capaces de fer metàstasis. Ara, aquest estudi ha permès desxifrar aquesta incògnita.
Per al científic, aquest descobriment suposa la "culminació d'una línia de treball" que va iniciar fa 20 anys amb la idea d'investigar la biologia de les metàstasis. La rellevància de les seves investigacions és que, fins ara, les recerques sobre les bases biològiques del càncer s'havien focalitzat als tumors primaris.
"Ara entenem la metàstasi com la regeneració del teixit equivocat -el tumor- en el lloc equivocat, els òrgans vitals distants", ha afegit.
La mol·lècula L1CAM
L'equip d'investigació de Joan Massagué han demostrat que les cèl·lules que inicien aquesta metàstasi utilitzen de manera maliciosa un mecanisme que, en els teixits sans, és beneficiosa. És a dir, permet regenerar els teixits quan pateixen una tortura.
Per poder dur a terme aquest mecanisme, les cèl·lules segreguen una molècula anomenada L1CAM que afavoreix l'adhesió entre cèl·lules i permet segellar les ferides. Aquesta mateixa molècula és utilitzada per algunes de les cèl·lules que escapen d'un tumor per a adherir-se a altres teixits i iniciar les metàstasis.
Massagué i el seu equip van observar amb un microscopi els teixits tumorals humans i això els va permetre determinar que dividir les cèl·lules amb L1CAM era més comuna en àrees on es trencava una capa epitelial, és a dir, ferida. Gràcies al model de colitis en ratolins utilitzat pels investigadors, els científics van descobrir que es requereix L1CAM per a la reparació normal de ferides, com ocorre en l'intestí després de la colitis.
El procés de la propagació del càncer
La metàstasi és mortal, però les cèl·lules canceroses no tenen la facilitat per a crear-la. Per a propagar-se, les cèl·lules canceroses han de separar-se amb èxit de les cèl·lules veïnes, travessar les capes de teixit que les separen de la circulació, migrar a una nova ubicació en el cos a través de la sang o el líquid limfàtic, sortir d'aquests gots, després tirar arrels i començar a créixer en la nova ubicació.
En cada pas d'aquest procés, la majoria de les cèl·lules canceroses soltes moren. Menys de l'1% de totes les cèl·lules canceroses que es desprenen d'un tumor finalment formaran metàstasis mesurables.
Massagué ha pogut demostrar que les metàstasis no s'originen per mutacions genètiques que permeten que les cèl·lules del tumor primari "migrin" a altres òrgans, com es coneixia fins ara. Aquest origen, en canvi, es produeix per una reprogramació de les cèl·lules que reactiven gens que no estan mutats però estaven apagats. Amb aquesta reprogramació, algunes cèl·lules tumorals adquireixen un comportament de cèl·lules mare regeneratives, que és el que els permet crear les metàstasis.
La metàstasi: Responsable del 90% de les morts per càncer
La propagació del càncer a altres zones del cos és la causant del 90% de les morts per càncer, però no es tenia molt coneixement sobre la raó per la qual les cèl·lules cancerigens siguin capaces de fer metàstasis. Ara, aquest estudi ha permès desxifrar aquesta incògnita.
Per al científic, aquest descobriment suposa la "culminació d'una línia de treball" que va iniciar fa 20 anys amb la idea d'investigar la biologia de les metàstasis. La rellevància de les seves investigacions és que, fins ara, les recerques sobre les bases biològiques del càncer s'havien focalitzat als tumors primaris.
"Ara entenem la metàstasi com la regeneració del teixit equivocat -el tumor- en el lloc equivocat, els òrgans vitals distants", ha afegit.
La mol·lècula L1CAM
L'equip d'investigació de Joan Massagué han demostrat que les cèl·lules que inicien aquesta metàstasi utilitzen de manera maliciosa un mecanisme que, en els teixits sans, és beneficiosa. És a dir, permet regenerar els teixits quan pateixen una tortura.
Per poder dur a terme aquest mecanisme, les cèl·lules segreguen una molècula anomenada L1CAM que afavoreix l'adhesió entre cèl·lules i permet segellar les ferides. Aquesta mateixa molècula és utilitzada per algunes de les cèl·lules que escapen d'un tumor per a adherir-se a altres teixits i iniciar les metàstasis.
Massagué i el seu equip van observar amb un microscopi els teixits tumorals humans i això els va permetre determinar que dividir les cèl·lules amb L1CAM era més comuna en àrees on es trencava una capa epitelial, és a dir, ferida. Gràcies al model de colitis en ratolins utilitzat pels investigadors, els científics van descobrir que es requereix L1CAM per a la reparació normal de ferides, com ocorre en l'intestí després de la colitis.
El procés de la propagació del càncer
La metàstasi és mortal, però les cèl·lules canceroses no tenen la facilitat per a crear-la. Per a propagar-se, les cèl·lules canceroses han de separar-se amb èxit de les cèl·lules veïnes, travessar les capes de teixit que les separen de la circulació, migrar a una nova ubicació en el cos a través de la sang o el líquid limfàtic, sortir d'aquests gots, després tirar arrels i començar a créixer en la nova ubicació.
En cada pas d'aquest procés, la majoria de les cèl·lules canceroses soltes moren. Menys de l'1% de totes les cèl·lules canceroses que es desprenen d'un tumor finalment formaran metàstasis mesurables.