09
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
10:34h
L'historiador Carles Gascón Chopo, tècnic de patrimoni cultural del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, ha documentat el pergamí més antic que fa esment a la celebració de les falles. El document, de 145 centímetres per 70,5 centímetres, recull una sentència de delimitació dels termes de la Seu d'Urgell, Alàs, Cerc i Torres d'Alàs i delimita l'espai de la serra de les Peces els veïns d'Alàs i de Torres d'Alàs on es podien fer fars i falles.
Segons el text, aquestes querelles havien provocat ferits i fins i tot algun mort. El pergamí està datat el dia 5 de febrer de 1543, cosa que fa d'aquest el primer esment que es coneix de la celebració d'aquesta tradició al Pirineu català, tenint en compte que fins ara l'esment explícit més antic datava de 1763.
El document no aporta cap descripció de la festa de les falles i tampoc no recull en quines dates se celebrava. Sí que expressa, però, un profund sentit identitari al voltant de la comunitat local, fins al punt d'haver provocat un greu conflicte entre dos col·lectius que es disputaven l'espai on s'havia de dur a terme la celebració.
La troballa s'ha produït en el marc d'un projecte de col·laboració entre l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell i el Consell Comarcal per a la catalogació dels pergamins.
L'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell conserva un fons de més de tres-cents pergamins, procedents de l'Arxiu Municipal de la Seu d'Urgell i datats entre els segles XI i XX, la catalogació dels quals, a banda de generar una eina per a l'accés a aquesta documentació, fins ara poc estudiada, obre les portes a noves informacions per al coneixement de la història de la Seu d'Urgell i de bona part del Pirineu.
Segons el text, aquestes querelles havien provocat ferits i fins i tot algun mort. El pergamí està datat el dia 5 de febrer de 1543, cosa que fa d'aquest el primer esment que es coneix de la celebració d'aquesta tradició al Pirineu català, tenint en compte que fins ara l'esment explícit més antic datava de 1763.
El document no aporta cap descripció de la festa de les falles i tampoc no recull en quines dates se celebrava. Sí que expressa, però, un profund sentit identitari al voltant de la comunitat local, fins al punt d'haver provocat un greu conflicte entre dos col·lectius que es disputaven l'espai on s'havia de dur a terme la celebració.
La troballa s'ha produït en el marc d'un projecte de col·laboració entre l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell i el Consell Comarcal per a la catalogació dels pergamins.
L'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell conserva un fons de més de tres-cents pergamins, procedents de l'Arxiu Municipal de la Seu d'Urgell i datats entre els segles XI i XX, la catalogació dels quals, a banda de generar una eina per a l'accés a aquesta documentació, fins ara poc estudiada, obre les portes a noves informacions per al coneixement de la història de la Seu d'Urgell i de bona part del Pirineu.