El New York Times valora un raïm ancestral recuperat a Tremp

El crític de vins, Eric Asimov, destaca una varietat ancestral de raïm pirene, amb que Bodegues Torres està experimentant a la seva finca de Sant Miquel

Vinya de Bodegues Torres a Tremp
Vinya de Bodegues Torres a Tremp | Bodegues Torres
Redacció
14 de desembre del 2019
La varietat ancestral de raïm pirene, amb que Bodegues Torres està experimentant a la seva finca de Sant Miquel de Tremp, és un dels vins que ha destacat aquest any el crític de vins del prestigiós diari nordamericà The New York Times, Eric Asimov, en el seu article Our Critic's Best Wine Moments of 2019.

Família Torres ha assegurat aquest dijous en un comunicat que Asimov, que porta vint anys escrivint sobre vins i quinze com a responsable de la secció vinícola del The New York Times, afirma que "els grans vins creen records, deixen impressions per reflexionar i històries per explicar".

Entre els 12 vins que ha seleccionat es troba l'experimental elaborat el 2018 amb pirene, una de les varietats ancestrals recuperades per Família Torres "pel seu interès enològic i la seva capacitat per afrontar el canvi climàtic", assenyala l’empresa. El crític de vins el descriu com un vi "brillant i vivaç, fresc, floral i herbaci, deliciós i refrescant" i es pregunta per què aquesta varietat havia estat descartada durant tant de temps.

Asimov va visitar les vinyes de Bodegues Torres el passat mes de maig per conèixer com s'està adaptant el celler familiar al nou escenari climàtic, així com la seva contribució per reduir les emissions de CO2, que posteriorment va recollir en l'article Freshness in a Changed Climate: High altitud, Old Grapes.

"Les vinyes d'alçada i les varietats ancestrals són dues de les mesures amb què Bodegues Torres preveu afrontar les altes temperatures i la sequera que comportarà el canvi climàtic", assenyala l'empresa.

De les cinquanta varietats que ha aconseguit recuperar des que va començar la recerca a mitjans dels anys 80, a hores d'ara n'hi ha sis que, a més de tenir un gran potencial enològic, són de cicle llarg, de maduració tardana, i conserven una marcada acidesa, unes característiques que les fan especialment indicades per a climes més extrems. Són, a més de la pirene, les denominades forçada, moneu, gonfaus, querol i garró.