03
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
16:57h
La fiscalia demana multar amb 1.800 euros dos activistes de la PAH per ocupar una entitat d'Ibercaja a Lleida, el 24 de juliol de 2018. Considera els acusats culpables d'un delicte d'usurpació perquè van impedir l'activitat laboral, tal com ha denunciat el director de l'oficina, i de coaccions per haver intimidat amb la seva presència els treballadors.
L'acusació particular eleva la multa a 4.050 euros i les defenses sol·liciten l'absolució en entendre que els acusats no van insultar ni amenaçar ningú ni tampoc van trencar res. A més, neguen la usurpació ja que l'ocupació va ser temporal i simbòlica. "Volíem denunciar pacíficament i públicament que dues famílies desnonades havien de seguir pagant la hipoteca al banc", ha explicat Henry Mora, un dels acusats.
El judici als dos activistes s'ha fet quan passaven uns minuts de les deu del matí al jutjat d'instrucció 3 de Lleida. Un d'ells però no s'hi ha presentat. L'altre, Henry Mora, ha declarat que deu persones van entrar el 24 de juliol de 2018 a l'oficina d'Ibercaja de la Rambla Ferran de Lleida, com es fa en d'altres entitats a tot l'Estat, per denunciar la situació de dues famílies vulnerables.
Abans del judici, una trentena de membres de la PAH han donat suport als acusats amb pancartes a la plaça Sant Joan. Mora ha explicat que van entrar de manera pacífica a l'oficina bancària, que van llençar a terra trossos de diari i van cridar consignes contra l'entitat però que no van insultar els treballadors ni van trencar res. S'hi van estar, segons ell, una mitja hora, mentre que el director del banc ha declarat que hi van ser més de dues hores i que van impedir la feina normal de l'entitat. "Era impossible treballar perquè cridaven estafadors, lladres i mentiders i feien molt soroll", ha declarat.
El director del banc ha afegit que van embrutar tota l'oficina i que la seva intenció era "intimidar-los". Així ho entenen també les acusacions, mentre que les defenses entenen que no s'intimida ningú només amb la seva presència. "No van insultar ni amenaçar cap treballador ni cap client que era allà", ha dit Ester Sancho, l'advocada de Mora.
Henry Mora ha explicat que van entrar i van cantar "aquest banc roba, estafa i fa fora la gent de les seves cases", un eslògan, diu, que es crida arreu de l'Estat. "Es fan actes com aquest a tot l'Estat per fer visible la situació de famílies vulnerables" i ha afegit que la seva intenció, tal com van demanar, era parlar amb el responsable. "No ens van donar resposta ni ens van dir que marxéssim", ha assegurat. A més, ha dit que va ser el director qui va tancar la porta perquè no entrés ningú. "Vam anar amb les famílies afectades a fer un acte de protesta, no a ocupar permanent l'oficina", ha conclòs.
La fiscalia explica el delicte de coacció perquè no van deixar fer la seva feina als treballadors i el d'usurpació perquè van ocupar l'oficina contra la voluntat del seu titular. La defensa, en canvi, nega tots dos delictes perquè es va tractar d'una acció pacífica, sense coaccions, i afegeix que el tancament de l'oficina es va fer per decisió del director del banc, seguint el protocol de l'entitat.
També nega la usurpació perquè "no hi va haver cap intenció d'apropiar-se amb l'oficina sinó que es va tractar d'una acció puntual i temporal". Per tot això en demana l'absolució.
L'acusació particular eleva la multa a 4.050 euros i les defenses sol·liciten l'absolució en entendre que els acusats no van insultar ni amenaçar ningú ni tampoc van trencar res. A més, neguen la usurpació ja que l'ocupació va ser temporal i simbòlica. "Volíem denunciar pacíficament i públicament que dues famílies desnonades havien de seguir pagant la hipoteca al banc", ha explicat Henry Mora, un dels acusats.
El judici als dos activistes s'ha fet quan passaven uns minuts de les deu del matí al jutjat d'instrucció 3 de Lleida. Un d'ells però no s'hi ha presentat. L'altre, Henry Mora, ha declarat que deu persones van entrar el 24 de juliol de 2018 a l'oficina d'Ibercaja de la Rambla Ferran de Lleida, com es fa en d'altres entitats a tot l'Estat, per denunciar la situació de dues famílies vulnerables.
Abans del judici, una trentena de membres de la PAH han donat suport als acusats amb pancartes a la plaça Sant Joan. Mora ha explicat que van entrar de manera pacífica a l'oficina bancària, que van llençar a terra trossos de diari i van cridar consignes contra l'entitat però que no van insultar els treballadors ni van trencar res. S'hi van estar, segons ell, una mitja hora, mentre que el director del banc ha declarat que hi van ser més de dues hores i que van impedir la feina normal de l'entitat. "Era impossible treballar perquè cridaven estafadors, lladres i mentiders i feien molt soroll", ha declarat.
El director del banc ha afegit que van embrutar tota l'oficina i que la seva intenció era "intimidar-los". Així ho entenen també les acusacions, mentre que les defenses entenen que no s'intimida ningú només amb la seva presència. "No van insultar ni amenaçar cap treballador ni cap client que era allà", ha dit Ester Sancho, l'advocada de Mora.
Henry Mora ha explicat que van entrar i van cantar "aquest banc roba, estafa i fa fora la gent de les seves cases", un eslògan, diu, que es crida arreu de l'Estat. "Es fan actes com aquest a tot l'Estat per fer visible la situació de famílies vulnerables" i ha afegit que la seva intenció, tal com van demanar, era parlar amb el responsable. "No ens van donar resposta ni ens van dir que marxéssim", ha assegurat. A més, ha dit que va ser el director qui va tancar la porta perquè no entrés ningú. "Vam anar amb les famílies afectades a fer un acte de protesta, no a ocupar permanent l'oficina", ha conclòs.
La fiscalia explica el delicte de coacció perquè no van deixar fer la seva feina als treballadors i el d'usurpació perquè van ocupar l'oficina contra la voluntat del seu titular. La defensa, en canvi, nega tots dos delictes perquè es va tractar d'una acció pacífica, sense coaccions, i afegeix que el tancament de l'oficina es va fer per decisió del director del banc, seguint el protocol de l'entitat.
També nega la usurpació perquè "no hi va haver cap intenció d'apropiar-se amb l'oficina sinó que es va tractar d'una acció puntual i temporal". Per tot això en demana l'absolució.