21
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
11:48h
Els danys per la llevantada del 22 d'octubre a les comarques de Ponent ja sumen 21'6 milions, segons ha confirmat la subdelegació del govern espanyol a Lleida.
Es tracta d'una xifra provisional que una quinzena de municipis de les Garrigues i el Segrià i dos consells comarcals (Pla d'Urgell i Segarra) han fet arribar per acollir-se al Reial decret que regula les subvencions davant necessitats derivades de situacions d'emergència o tipus catastròfic i que atorga la direcció general de Protecció Civil del Ministeri de l'Interior. Segons aquest primer balanç, Juneda és el poble més afectat, amb 6,4 milions, seguit d'Arbeca amb 4,1. El Canal d'Urgell ha xifrat els desperfectes a la infraestructura, principalment al canal principal, en 1,6 milions.
Aquesta xifra provisional que ha recollit la subdelegació del govern espanyol a Lleida és el recull de les sol·licituds d'ajuts per acollir-se al Reial Decret 307/2005 que regula les subvencions davant determinades necessitats derivades de situacions d'emergència o de tipus catastròfic i contempla ajudes que poden sol·licitar corporacions locals com els ajuntaments, unitats familiars, comunitats de propietaris i establiments industrials o comercial. Cada grup té un model de sol·licitud i es pot presentar a la subdelegació físicament o via telemàtica.
A l'espera d'incorporar més valoracions, sobretot les de particulars i empreses, de moment Juneda és el municipi que encapçala el rànquing amb la xifra de desperfectes més elevada, 6,4 milions en equipaments públics i camins municipals Arbeca és el segon municipi amb 4,1 milions i l'Albi el tercer amb 2,4 MEUR. El Consell Comarcal del Pla d'Urgell ha sol·licitat ajuts per valor de 750.000 euros i el de la Segarra per valor de 150.000.
Una de les infraestructures que de moment ha registrat més desperfectes és la del Canal d'Urgell, per valor d'1.644.500 euros, dels quals la meitat corresponen a danys al canal principal. D'altra banda, l'ACA ha xifrat en 3,2 milions les obres d'emergència de rius i rieres a Lleida i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) és qui decideix on s'actua ja que els rius pertanyen tots a la conca de l'Ebre.
Es tracta d'una xifra provisional que una quinzena de municipis de les Garrigues i el Segrià i dos consells comarcals (Pla d'Urgell i Segarra) han fet arribar per acollir-se al Reial decret que regula les subvencions davant necessitats derivades de situacions d'emergència o tipus catastròfic i que atorga la direcció general de Protecció Civil del Ministeri de l'Interior. Segons aquest primer balanç, Juneda és el poble més afectat, amb 6,4 milions, seguit d'Arbeca amb 4,1. El Canal d'Urgell ha xifrat els desperfectes a la infraestructura, principalment al canal principal, en 1,6 milions.
Aquesta xifra provisional que ha recollit la subdelegació del govern espanyol a Lleida és el recull de les sol·licituds d'ajuts per acollir-se al Reial Decret 307/2005 que regula les subvencions davant determinades necessitats derivades de situacions d'emergència o de tipus catastròfic i contempla ajudes que poden sol·licitar corporacions locals com els ajuntaments, unitats familiars, comunitats de propietaris i establiments industrials o comercial. Cada grup té un model de sol·licitud i es pot presentar a la subdelegació físicament o via telemàtica.
A l'espera d'incorporar més valoracions, sobretot les de particulars i empreses, de moment Juneda és el municipi que encapçala el rànquing amb la xifra de desperfectes més elevada, 6,4 milions en equipaments públics i camins municipals Arbeca és el segon municipi amb 4,1 milions i l'Albi el tercer amb 2,4 MEUR. El Consell Comarcal del Pla d'Urgell ha sol·licitat ajuts per valor de 750.000 euros i el de la Segarra per valor de 150.000.
Una de les infraestructures que de moment ha registrat més desperfectes és la del Canal d'Urgell, per valor d'1.644.500 euros, dels quals la meitat corresponen a danys al canal principal. D'altra banda, l'ACA ha xifrat en 3,2 milions les obres d'emergència de rius i rieres a Lleida i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) és qui decideix on s'actua ja que els rius pertanyen tots a la conca de l'Ebre.