Dades: Eleccions espanyoles 10-N

La base sí que s'eixampla: l'independentisme va créixer el 10-N sobretot a zones unionistes

En aquelles urnes on el vot republicà no va arribar a la meitat a l'abril, ERC, JxCat i la CUP han sumat ara 30.000 nous electors malgrat l'augment de l'abstenció

per Roger Tugas Vilardell , 14 de novembre de 2019 a les 09:20 |
L'independentisme va créixer lleugerament el 10-N en un context d'augment de l'abstenció. Si es fila prim, però, aquesta millora de resultats té més mèrit, ja que es va centrar en aquelles meses en què, a l'abril, les forces partidàries de la República van obtenir pitjors resultats. En les més independentistes, en canvi, han perdut vots -menys, i han anat a l'abstenció, no a l'unionisme-. Una anàlisi que apuntaria a que efectivament s'està eixamplant la base i els vots favorables a la República penetren en territori comanxe.

 
Si es comparen els vots aconseguits per cada partit a cada secció censal, en funció del resultat que va obtenir-hi l'independentisme a l'abril -en blocs del 10% de vots-, les conclusions són força eloqüents. En el gruix de seccions on ERC, JxCat i Front Republicà (FR) no van aconseguir ni una de cada deu paperetes en els anteriors comicis, les dues primeres forces i la CUP han incrementat els suports ara un 15,6%. En el global de seccions amb un suport independentista d'entre el 10% i el 20% a l'abril, els vots han crescut ara un 7,7%, i en les d'entre un 20% i un 30%, han augmentat un 4,1%.


Pel que fa a les seccions censals amb entre el 30% i el 50% de vot independentista fa mig any, aquest s'ha incrementat, però poc, per sota del 2% en els dos trams. I a mesura que el suport a ERC, JxCat i FR va ser major a l'abril, aquest ha caigut més ara, fins fer-ho un 3,4% allí on l'electorat independentista era hegemònic, superior al 80%.

En les seccions censals en què, a l'abril, l'independentisme sumava més de la meitat dels vots, ara el suport s'ha reduït

Una altra manera de veure-ho és en termes absoluts. Les urnes van sumar 15.312 vots independentistes més diumenge passat en comparació a l'abril, però no repartits de forma homogènia. Aquelles seccions on el suport a la República catalana havia estat inferior al 50% en els anteriors comicis han recollit ara uns 30.000 vots més per a ERC, JxCat i la CUP. Pot semblar una quantitat limitada, però cal tenir en compte el context de creixement de l'abstenció de fins a 272.639 vots menys en total i que no feia ni sis mesos de les anteriors eleccions.

Una quantitat equivalent a la meitat d'aquests 30.000 votants nous, però, s'hauria deixat d'aconseguir en les urnes nítidament independentistes. En tot cas, aquestes paperetes haurien anat precisament a engruixir l'abstenció i no haurien fet el pas a alguna força contrària a l'autodeterminació o als comuns. Uns i altres han vist disminuir els seus suports en relació a l'abril tant en les seccions més unionistes com en les més independentistes, o bé les intermitges.


En el cas del bloc del PSC, PP, Vox i Cs, ha perdut més vots com més independentista va ser la secció censal a l'abril. Aquelles on ERC, JxCat i FR van obtenir menys del 10% dels vots llavors, les forces que van avalar el 155 han perdut en conjunt un 9,9% dels vots, un percentatge que va incrementant-se progressivament fins a una caiguda del 20,5% en les seccions hegemònicament independentistes.

L'elector que no ha votat aquest cop ERC, JxCat o CUP, en les zones independentistes, ha anat a l'abstenció, ja que l'unionisme perd suports en totes les franges

En el cas de l'espai dels comuns (En Comú Podem i Més País), els vots han disminuït de forma no lineal i, de fet, s'han mantingut millor en les seccions censals menys polaritzades. Les zones menys decantades cap a la independència o la mà dura contra el procés, pel que sembla, han mantingut més la confiança cap a aquest espai que precisament proposa solucions intermitges entre els altres dos blocs.

Si més enllà dels blocs es posa la lupa en les variacions de vot de cada partit, amb la mateixa agrupació de les urnes, les conclusions també són rellevants. En les seccions on a l'abril hi va haver menys d'un 10% de vots independentistes, ERC, CUP i JxCat han crescut, per aquest ordre, tot i que en quantitats absolutes poc rellevants. Un cop fet el primer salt a les seccions amb entre un 10% i un 20% de vot independentista, però, els republicans ja comencen a perdre vots.
 
VARIACIÓ DE VOT DELS PARTITS INDEPENDENTISTES, PER SECCIONS CENSALS AGRUPADES SEGONS PERCENTATGE DE VOT INDEPENDENTISTA A L'ABRIL (COLUMNA ESQUERRA)

 
De fet, com més independentistes van ser les urnes fa sis mesos, més cau ERC. En termes absoluts, on perd més vots és en les urnes amb entre el 40% i el 50% de votants republicans a l'abril, on s'hi ha deixat prop de 40.000 vots. Tot i això, també són les que representen més electors i, en realitat, és una pèrdua del 15,7% de suports que ERC hi havia aconseguit en els anteriors comicis.

ERC cau més en zones més independentistes

Els quasi 4.000 vots que deixen de ser republicans a les urnes amb més del 80% independentista, en canvi, equivalen al 27% dels vots que ERC hi va assolir a l'abril. L'electorat de zones tan clarament republicanes és més petit, però el fet que una quarta part dels que llavors van fer confiança als d'Oriol Junqueras ara no ho faci és una xifra rellevant que explica part del nerviosisme de certs dirigents locals del partit en aquests territoris.

En canvi, el creixement de JxCat és força homogeni, i fins i tot proporcionalment superior allí on l'independentisme era més feble -i on també els postconvergents partien de més avall, amb resultats molt minsos a l'abril-. En el cas de la CUP, més que dupliquen els resultats de FR en totes les franges, recollint bona part del que històricament havia estat votant prestat a ERC en les eleccions estatals, però l'augment de vots també és proporcionalment major en les seccions censals més unionistes.

Vox creix molt més en nuclis espanyolistes, fet que desmentiria el mantra conforme un entorn independentista provoca l'auge de l'extrema dreta

Pel que fa als partits unionistes, la patacada de Cs és força homogenia i perd més de la meitat dels vots tant en les urnes independentistes com en les unionistes. El PSC, en canvi, aguanta millor en les seccions censals més espanyolistes, perdent tan sols el 12,1% de vots allí on l'independentisme estava per sota del 10%, però la disminució creix a mesura que el territori és més nítidament republicà, arribant a ser del 26,2% en el cas més extrem.

Els casos del PP i Vox, en aquest sentit, són diferents. Els populars creixen més en seccions censals menys decantades cap a un o altre bloc, amb l'electorat repartit, mentre que l'extrema dreta s'infla especialment en seccions censals nítidament unionistes. Allí on l'independentisme no va assolir el 10% de vots a l'abril, Vox creix un 87,2%, un increment que només ronda el 50% o en cau per sota en aquelles urnes on ERC, JxCat i FR van obtenir més del 40% de paperetes en els anteriors comicis. No sembla, per tant, que la presència de l'independentisme a l'entorn estimuli electoralment Santiago Abascal, sinó tot el contrari: es cova en zones essencialment espanyolistes.
 
METODOLOGIA DE L'ANÀLISI
Les dades per a aquesta anàlisi s'han extret, pel que fa als resultats electorals de l'abril, del web del ministeri de l'Interior, mentre que les referents als resultats del 10-N han estat lliurats per la delegació del govern espanyol a Catalunya. Com que algunes de les seccions censals han canviat, la comparació no és exacta, però sí molt aproximada -de les 5.062 seccions, s'ha pogut analitzar 5.031-. Sigui com sigui, s'han exclòs les paperetes del vot de l'exterior de l'abril, per homologar millor resultats.

A l'hora d'agrupar els partits per blocs, l'independentista està conformat per ERC, JxCat i la CUP -Front Republicà, en el cas de l'abril-, el del 155 el formarien els partits contraris a l'autodeterminació -PSC, PP, Vox i Cs- i el dels comuns seria En Comú Podem i, el 10-N, Més País a Barcelona. Un cop agrupats els vots en aquests blocs, també s'han agrupat les seccions censals en funció del percentatge de vot independentista aconseguit a l'abril.

Per evitar possibles errors deguts a canvis en el cens o unificiacions o divisions de seccions censals, s'ha fet també l'anàlisi extraient aquelles seccions amb variacions notables en el nombre d'electors -per creixement o disminució-, així com també s'ha fet analitzant i comparant els resultats directament per meses. En els dos casos, els resultats són molt similars i del tot homologables.

 

Participació